{"id":1053,"date":"2019-04-12T14:28:51","date_gmt":"2019-04-12T14:28:51","guid":{"rendered":"http:\/\/elecosinpasos.com\/?page_id=1053"},"modified":"2023-04-04T16:19:38","modified_gmt":"2023-04-04T16:19:38","slug":"lefecte-tetris","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?page_id=1053","title":{"rendered":"L’efecte TETRIS"},"content":{"rendered":"\r\n
\"\"\r\n
Entrevista a LHTV per Laura Alsina<\/a><\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n

En els poemes, microrelats i poemes en prosa de L’efecte Tetris<\/em>, tant els lectors jugadors com els que no ho s\u00f3n hi trobaran a cada partida una veu que li demana la complicitat per a veure la vida a trav\u00e9s de la irradiaci\u00f3 pixelada d\u2019una pantalla; l\u2019estructura de l\u2019Space Invaders<\/em> esdev\u00e9, doncs, no tan sols una escurabutxaques, si no una lluita contra l\u2019alteritat; la piloteta del Pong<\/em>, la pugna dial\u00e8ctica d\u2019una discussi\u00f3; o la senzillesa ic\u00f2nica dels vuit bits la subtilesa d\u2019un haik\u00fa. Met\u00e0fores d\u2019interacci\u00f3 amb la vida. Vides que copien els videojocs.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Sense la gravetat ni la lleugeressa de la poesia tradicional, L’efecte Tetris<\/em> ofereix una imatgeria manllevada d\u2019anys i panys jugant a v\u00e0ries plataformes fins al final del segle passat, amb m\u00e9s de cent videojocs que irremeiablement vinculen el lector a la inf\u00e0ncia, les vacances, el temps d\u2019esbarjo, les campanes fetes a l\u2019escola, o la vida adulta en les ciutats. Una expressi\u00f3 ins\u00f2lita i ef\u00edmera tal vegada, per\u00f2 genuina de la cultura postindutrial actual.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Llegeix-me.txt<\/strong><\/h2>\r\n\r\n\r\n\r\n

(L’assaig a continuaci\u00f3 es forma part dels continguts adicionals del llibre)<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Els llibres de poesia no haurien de tenir cap explicaci\u00f3 o justificaci\u00f3.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Dit aix\u00f2, el llibre que tens a les mans \u00e9s h\u00edbrid, narra una evoluci\u00f3 i canta unes idees. Tanmateix, he procurat expressar-me tant pel lector jugador dels videojocs que s\u2019hi esmenten com pel lector no afeccionat.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Els seg\u00fcents apartats s\u00f3n un annex que es pot ignorar completament. Est\u00e0 pensat per donar not\u00edcia sobre la cultura dels videojocs a mode de recull i satisfer una mica la curiositat del lector interessat.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Not\u00edcia<\/h2>\r\n\r\n\r\n\r\n

D’en\u00e7\u00e0 que els videojocs van ser declarats ind\u00fastria cultural <\/strong>el 2009 a Espanya, han aparegut diversos estudis i tesis doctorals. Actualment, cada any es publiquen desenes de llibres sobre videojocs, i el volum de negoci de la ind\u00fastria ocupa m\u00e9s de la meitat de les ventes culturals; ara b\u00e9, l\u2019inter\u00e8s ja venia de molt abans: recordo l\u2019exposici\u00f3 Joks\/Tecnojocs: el futur en jocs i tecnojocs<\/em>,<\/strong> al Centre d’Art Santa M\u00f2nica de Barcelona, el 1991, on s\u2019obria una petita finestra a l\u2019evoluci\u00f3 de les joguines fins al videojoc, i que es remunta als arcades <\/em>dels parcs d\u2019atraccions i fires de finals del segle XIX. Ho recordo prou b\u00e9, perqu\u00e8 d’en\u00e7\u00e0 llavors que escric els directoris de videojocs amb la lletra \u201ck\u201d. C:\\JOKS\\><\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Fent recerca per la xarxa hom troba que l\u2019autor Andrew Darley <\/strong>els defin\u00ed l’any 2000 com a art ornamental <\/strong>de la cultura digital visual. El 2006, el ministre de cultura franc\u00e8s els declar\u00e0 \u201cforma d\u2019expressi\u00f3 art\u00edstica<\/strong>\u201d i guardon\u00e0 tres desenvolupadors amb l\u2019Ordre de les Arts i les Lletres. El mateix any, la Biblioteca del Congr\u00e9s dels EE.UU. comen\u00e7\u00e0 a catalogar-los, i el 2011, el Congr\u00e9s va incloure els \u201cjocs interactius\u201d com una forma d\u2019art protegida. Actualment hi ha grups de desenvolupadors independents que promouen la creaci\u00f3 del videojoc com a \u00abpe\u00e7a art\u00edstica\u00bb.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

El novembre del 2012, el MoMA va adquirir catorze videojocs \u2014amb els seus codis i la seva execuci\u00f3\u2014, per exposar-los a les sales d’exposici\u00f3 de \u201cdisseny aplicat<\/strong>\u201d. Paola Antonelli<\/strong>, la comiss\u00e0ria, defens\u00e0 que l\u2019art del segle actual \u00e9s el disseny i els va definir com disseny interactiu: \u201cInterface is beautiful\u201d. Per a Antonelli els videojocs s\u00f3n essencialment arquitectura<\/em>, moviment<\/em>, bellesa<\/em> i interacci\u00f3<\/em>. \u201cVideo games can be truly deep even when they’re completely mindless.\u201d<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Despr\u00e9s de rebre moltes cr\u00edtiques, entre elles amb l\u2019article de The Guardian<\/em> \u201cSorry MoMA, videogames are not art\u201d<\/em>, en el qual es considera l\u2019art com una experi\u00e8ncia vital fixada per una visi\u00f3 \u2014i en tant que interactius, els jocs, o m\u00e9s ben dit, el jugar, no son obra ni del jugador ni del creador\u2014, <\/em>la idea de posar en Pac-Man al mateix edifici on hi havia un Picasso va quallar.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Malgrat les retic\u00e8ncies, avui ens trobem el mateix dilema de l\u2019alta o baixa cultura, de si el disseny \u00e9s art o no; de si cal considerar les can\u00e7ons de Bob Dylan<\/strong> mereixedores d\u2019un guard\u00f3 literari universal. Un debat un punt est\u00e8ril en ple segle XXI.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

En qualsevol cas, \u00e9s una cultura que neix d\u2019un suport nou que com en el cas del cinema ha necessitat un temps per desenvolupar-se i fixar els seus codis. D\u2019en\u00e7\u00e0 de l\u2019\u00e8xit comercial del Pong<\/strong>, el 1972, a cavall dels salts tecnol\u00f2gics de les plataformes fins als smartphones<\/strong>, els videojocs han creat el seu propi llenguatge alhora que han manllevat codis d\u2019altres entorns com el cinema, el c\u00f2mic, o la literatura, i han influ\u00eft en aquests. Tamb\u00e9 els xips de so han aportat un tipus de m\u00fasica electr\u00f2nica, m\u00fasica de xip<\/strong>, adaptada en ritme i tem\u00e0tica a la interacci\u00f3, fins a l’actualitat on es componen aut\u00e8ntiques bandes sonores<\/strong>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Avui en dia, com els Oscars, s\u2019atorguen guardons internacionals, i n\u2019hi ha que s\u00f3n veritables films interactius. Amb tot, tamb\u00e9 l\u2019entorn del videojoc ha evolucionat socialment i la cultura del retrojoc s\u2019ha consolidat.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Hi ha autors reconeguts i llorejats que han treballat com a guionistes (Scott Card, Robert Pinsky<\/strong>), artistes que n\u2019exposen obra gr\u00e0fica (Milton Manetas, Totto Rena<\/strong>), poetes no gaire coneguts (Seth Barkan, B.J. Best<\/strong>), i tamb\u00e9 ciberpoetes i artistes digitals pr\u00e0cticament an\u00f2nims (Carlos Gonz\u00e1lez Tard\u00f3n, Marko Niemi<\/strong>) que, en general, combinen exitosament l\u2019afecci\u00f3 pels videojocs amb altres expressions. Per la seva banda, desenvolupadors independents han apropat el videojoc fins a la met\u00e0fora i la reflexi\u00f3 del haiku (Daniel Benmergi, Ian Bogost<\/strong>).<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Malgrat que la literatura i els videojocs mantinguin una relaci\u00f3 ef\u00edmera no per aix\u00f2 deixa de ser una expressi\u00f3 menys aut\u00e8ntica de l\u2019era tecnol\u00f2gica i de la informaci\u00f3. Ambd\u00f3s comparteixen un punt de connexi\u00f3 amb el joc. Per posar alguns exemples, hi ha precedents d\u2019interacci\u00f3 en la Rayuela <\/em>de Cort\u00e1zar<\/strong>, i existeix una tradici\u00f3 experimental en les avantguardes, amb els cal\u00b7ligrames<\/strong> i la poesia futurista<\/strong> que permet al lector decidir l\u2019ordre de lectura i per tant, del missatge, o demanar-li complicitat fon\u00e8tica, tipogr\u00e0fica o representativa; la poesia potencial del Cent Mille Milliards de Po\u00e8mes<\/em> de Raymond Queneau<\/strong>; els jocs visuals de Joan Brossa<\/strong> que demanen una complicitat al lector, o els poemes fractals i hipertextuals de Ram\u00f3n Dachs<\/strong> que es poden llegir de varies combinacions. A m\u00e9s, ja dins del terreny del joc, hi ha els llibres de \u201cTria la teva aventura<\/strong>\u201d, publicats a Espanya per Timun Mas, o jocs de rol com S\u00f3lo contra la Oscuridad<\/em>, de Chaosium <\/strong>(Joc Internacional).<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

En sentit invers, de la programaci\u00f3 a la literatura, sempre hi ha hagut jocs inspirats en cl\u00e0ssics literaris, el m\u00e9s antic que recordo la Divina Com\u00e8dia<\/strong>, i obres de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 o fantasia. A casa, amb motiu de L’any Espriu 2013<\/em>, People&VIDEOGAMES i DevilishGames desenvoluparen El m\u00f3n d’Espriu<\/strong><\/em>, un joc d’est\u00e8tica expressionista que representava l’ombra d’una titella a la recerca d\u2019un cor pels mons po\u00e8tics del seu autor.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

L\u2019efecte Tetris<\/h2>\r\n\r\n\r\n\r\n

El 1994, a la revista Wired<\/em>, s\u2019expos\u00e0 l\u2019efecte de jugar partides interminables al Tetris de Game Boy com la tend\u00e8ncia de percebre el m\u00f3n com un trencaclosques on les peces poden encaixar en diferents posicions. Per a l\u2019articulista, Jeffrey Goldsmith, era una met\u00e0fora de la creativitat addictiva, de la necessitat de comprendre i organitzar el m\u00f3n que ens envolta.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Sigui com sigui, el nom va entrar dins el camp de la psicologia cognitiva a comen\u00e7aments de segle per a definir el proc\u00e9s de projectar pensaments, imatges i somnis seguint els patrons d\u2019una activitat a la que s\u2019ha donat massa atenci\u00f3. Tanmateix, estudis recents han indicat que l\u2019efecte Tetris pot tenir efectes inhibidors sobre el record d\u2019experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

A difer\u00e8ncia de les activitats reflexives, bona part de l\u2019experi\u00e8ncia amb els videojocs \u00e9s realitza amb la interf\u00edcie fins al punt de no ser-ne conscient; \u00e9s a dir, com una experi\u00e8ncia procedimental no sem\u00e0ntica. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una altra part no menys important de la viv\u00e8ncia que t\u00e9 m\u00e9s a veure amb la representaci\u00f3 i el significat que li donem a l\u2019experi\u00e8ncia en un moment de la nostra vida.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Nota sobre les fonts<\/h2>\r\n\r\n\r\n\r\n

Codeman38 ha dissenyat la tipografia de Press Start 2P<\/strong> basant-se en les fonts usades per Namco els anys 1970 i 1980. S\u2019ha especialitzat en fonts de videojocs antics. Es poden veure els seus treballs a http:\/\/www.zone38.net\/font\/<\/a>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Raph Levien\u00a0 ha dissenyat la tipografia d\u2019Inconsolata<\/strong> com una font de programaci\u00f3 en codi. Es una font monoespaciada que combina l\u2019humanisme amb la tecnologia. Es pot veure una descripci\u00f3 del seu creador en https:\/\/fonts.google.com<\/a><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

La selecci\u00f3<\/h2>\r\n\r\n\r\n\r\n

No hi he incl\u00f2s cap videojoc posterior al 1999. L\u2019arribada de les consoles de 32 bits (cinquena generaci\u00f3) no ens va interessar gaire als qui vam con\u00e8ixer l\u2019edat daurada del PC; i m\u00e9s encara quan ja comen\u00e7\u00e0vem la vida adulta. Tanmateix, els 1990 fiten una \u00e8poca de desenvolupament tecnol\u00f2gic que marcar\u00e0 la industria posterior.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Entre els escollits hi ha uns quants que formen part del c\u00e0non que proposa la Biblioteca del Congr\u00e9s dels EE.UU. o el MOMA de Nova York (i coincidents amb els de 1001 Video games you must play before you die<\/em>, de Tony Mott), entre els quals es troben: Pong, Space Invaders, Asteroids, Donkey Kong, Marble Madness, Super Mario Bros., Pac-Man, Tetris, Another World, Doom, Warcraft i Street Fighter 2<\/em>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

\r\n
https:\/\/youtu.be\/phedT0kvVmg<\/div>\r\n
Videobook de l’Efecte Tetris<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n