{"id":1007,"date":"2018-07-25T09:59:49","date_gmt":"2018-07-25T09:59:49","guid":{"rendered":"http:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1007"},"modified":"2022-06-01T21:27:20","modified_gmt":"2022-06-01T21:27:20","slug":"un-mon-felic-tornat-a-visitar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1007","title":{"rendered":"Un m\u00f3n feli\u00e7 tornat a visitar"},"content":{"rendered":"
\"\"

El m\u00f3n feli\u00e7 tornat a visitar. Col\u00b7lecci\u00f3 La Roda.<\/p><\/div>\n

Aldous Huxley, l\u2019autor de la dist\u00f2pia Un m\u00f3n feli\u00e7 <\/em>(A Brave New World), <\/em>public\u00e0 el 1958 l\u2019assaig El m\u00f3n feli\u00e7 tornat a visitar<\/em>. La seva justificaci\u00f3, vint-i-cinc anys despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 del primer llibre, es basa en estendre les implicacions de la seva \u201cfaula\u201d durant la Guerra freda, tenint en compte que l\u2019obra havia estat escrita en el per\u00edode d\u2019entreguerres i que una altra dist\u00f2pia m\u00e9s amena\u00e7adora, escrita per un altre autor angl\u00e8s, George Orwell<\/strong>, s\u2019havia publicat el 1948.<\/p>\n

Les comparacions entre ambdues reflecteixen dos temors i dues maneres d\u2019interpretar l\u2019exercici del poder sobre la societat. L\u2019Huxley assagista, per\u00f2, no \u00e9s un cient\u00edfic: \u00e9s un escriptor m\u00e9s preocupat per advertir de la p\u00e8rdua dels valors culturals, si b\u00e9 fa servir un estil reflexiu i constants refer\u00e8ncies cient\u00edfiques en les que recolza el seu discurs. De totes maneres, l\u2019Huxley dels anys cinquanta no \u00e9s un defensor de les mesures aplicades a la seva dist\u00f2pia, i es troba, com a molts dels escriptors de llavors (talment el citat Eric Fromm<\/strong>) a les portes d\u2019un m\u00f3n feli\u00e7<\/em>, o m\u00e9s ben dit, d\u2019una guerra entre dues pot\u00e8ncies nuclears i dos models politicosocials.<\/p>\n

A tall d\u2019advert\u00e8ncia, en el pr\u00f2leg adverteix que la tasca \u201cd\u2019abreujador\u201d \u00e9s sempre incompleta, i la veritat<\/strong> no \u00e9s mai senzilla, talment com tamb\u00e9 ho advertia Orwell al final del seu Homage to Catalonia<\/em>.<\/p>\n

Cal que aprengui a simplificar sense arribar al punt de la falsificaci\u00f3, i concentrar sobre l\u2019essencial d\u2019una situaci\u00f3 sense ignorar massa, per\u00f2, les diferents interpretacions qualificades de realitat.<\/p><\/blockquote>\n

L\u2019assaig es troba dividit en 12 cap\u00edtols que exposen el que en 1958 es consideraven els perills de les societats modernes. Cada tema es tractat en una mitja dotzena de p\u00e0gines i aquests \u00e9s poden resumir en el seg\u00fcents: sobrepoblaci\u00f3, superorganitzaci\u00f3, propaganda, persuasi\u00f3 de les masses, i sistema educatiu<\/strong>.<\/p>\n

1984<\/em> o Un<\/em> m\u00f3n feli\u00e7<\/em>?<\/strong><\/h3>\n
\"\"

De resolviendolaincognita.blogspot.com<\/p><\/div>\n

L\u2019obra d\u2019Orwell incorpora el totalitarisme i la guerra permanent com a base d\u2019una societat autorit\u00e0ria que es basa en el c\u00e0stig i la por, sistemes aversius del conductisme de B.F. Skinner<\/strong> llavors encara en boga. Per la seva banda, un Un m\u00f3n feli\u00e7<\/em> incorpora el conductisme de Ivan Pavlov<\/strong> i John Watson<\/strong> (i els refor\u00e7adors positius d\u2019Skinner) com a m\u00e8tode de control d\u2019una societat que no li cal mantenir una guerra permanent. Un sistema es basa en el c\u00e0stig, l’altre en el refor\u00e7ament de la conducta. A mode de mirall en la seva era, el bloc comunista s\u2019assemblaria m\u00e9s a 1984<\/em>, i el bloc capitalista, a Un m\u00f3n Feli\u00e7<\/em>.<\/p>\n

Amb tot, Huxley afirma que aix\u00ed com els m\u00e8todes de control del passat estaven m\u00e9s propers al c\u00e0stig, els del futur estaran m\u00e9s propers a la recompensa, i que d\u2019aix\u00f2 el bloc comunista ja se n\u2019ha assabentat:<\/p>\n

Despr\u00e9s de tot, governar mitjan\u00e7ant el terror \u00e9s menys eficient que governar mitjan\u00e7ant manipulacions no violentes, sobre l\u2019ambient i els pensaments i sentiments individuals dels homes, dones i nens.<\/p><\/blockquote>\n

Les prediccions poblacionals de 1958 segueixen avui en dia acomplint-se. La sobrepoblaci\u00f3 t\u00e9 efectes diferents segons si un pa\u00eds est\u00e0 t\u00e8cnicament desenvolupat o no. En un cas, pol\u00edtiques de natalitat i immigraci\u00f3, i en l\u2019altre, m\u00e9s freq\u00fcentment, revolucions i dictadures. Tot hi aix\u00ed, una amena\u00e7a important de p\u00e8rdua de recursos al m\u00f3n occidental for\u00e7aria la centralitzaci\u00f3 de poders amb \u201cl\u2019esperit d\u2019una dictadura totalit\u00e0ria\u201d.<\/p>\n

Tot i que llavors no es contemplaven els fluxos migratoris i deslocalitzacions globals, algunes de les afirmacions tenen una rara resson\u00e0ncia temporal arran del \u201cxoc de civilitzacions\u201d i les lleis antiterroristes, l\u2019arribada de Trump al poder i el seu \u00abmur\u00bb, o les crisis migrat\u00f2ries europees:<\/p>\n

De moment la superpoblaci\u00f3 no \u00e9s encara una amena\u00e7a directa contra la llibertat personal dels americans. Aix\u00f2 no obstant, continua essent una amena\u00e7a indirecta, una amena\u00e7a que pot sorgir… Tots sabem que la llibertat no pot florir en un pa\u00eds que esta sempre en peu de guerra o a punt d\u2019estar-ho. La crisi permanent justifica un control permanent de tot i de tothom per part de les ag\u00e8ncies del govern central.<\/p><\/blockquote>\n

Punt per a Orwell.<\/p>\n

\"\"

A section of the wall separating Mexico and the United States in Tijuana, Mexico, on April 10. Jorge Duenes\/reuters. Newsweek<\/p><\/div>\n

Qui controla les societats capitalistes? <\/strong><\/h3>\n

Huxley manlleva el concepte \u201cPoder Selecte<\/strong>\u201d per definir el que en un m\u00f3n globalitzat anomenem \u201cles multinacionals\u201d o elit econ\u00f2mica. S\u00f3n els productors amb recursos milionaris els que poden fer front a una distribuci\u00f3 i producci\u00f3 massives per a la societat de consum. El grup selecte dels \u201cHomes importants\u201d engoleix l\u2019autonomia del \u201c\u2019Home poc important\u201d\u00b4; l\u2019un, diria Zygmunt Bauman<\/strong> a La vida l\u00edquida <\/em>(si s\u2019accepten les comparacions) defensa una major globalitzaci\u00f3 actual i llibertat de fronteres, i l\u2019altre, per\u00f2, es veu amena\u00e7at i demana una major seguretat i protecci\u00f3 local: l\u2019obrer o emprenedor es troba abocat a treballar per a mantenir un sistema que li pren l\u2019autonomia amb un grau de tecnificaci\u00f3 subtil, i concentra el poder pol\u00edtic en les elits de les que dep\u00e8n.<\/p>\n

Aquesta p\u00e8rdua de llibertat, seguint a Huxley, es tradueix en s\u00edmptomes neur\u00f2tics i conductes anormals fins a l\u2019absurd de considerar totalment normal un sistema que perjudica les forces vitals de l\u2019individu. Dit d\u2019una altra manera: El m\u00f3n feli\u00e7 ha aconseguit vendre que la normalitat<\/strong> es l\u2019ajust perfecte al sistema. \u201cLlur ajust perfecte en aquesta societat anormal \u00e9s una mesura de llur malaltia mental.\u201d L\u2019home actual, l\u2019home urb\u00e0, viu alienat en un entorn an\u00f2nim i de serveis, on percep les relacions entre persones com a relacions econ\u00f2miques, principalment, i no com a relacions socials.<\/p>\n

Un exc\u00e9s d\u2019organitzaci\u00f3 transforma els homes i les dones en aut\u00f2mats, ofega l\u2019esperit creador i aboleix la possibilitat real de llibertat. Com de costum, l\u2019\u00fanic cam\u00ed possible \u00e9s al mig, entre els extrems del laissez-faire, a un costat i el control total a l\u2019altre.<\/p><\/blockquote>\n

Huxley afirma que quant m\u00e9s poder major \u00e9s el grau d\u2019organitzaci\u00f3, i que el control totalitari no \u00e9s m\u00e9s que intentar fer real una \u201cVoluntat d\u2019ordre<\/strong>\u201d en la societat, enlloc de fer-ho en el taller de l\u2019artista o en el laboratori del cient\u00edfic. El control organitzatiu no dep\u00e8n d\u2019una ideologia concreta, sin\u00f3 m\u00e9s b\u00e9 de l’actitud dels qui governen. Aquesta superorganitzaci\u00f3 proposa una nova \u00e8tica<\/strong>, \u201cl\u2019\u00c8tica Social\u201d, i un nou perfil t\u00e8cnic, \u201cl\u2019enginyer social\u201d, que efectuen una transvaloraci\u00f3 sobre l\u2019\u00e8tica tradicional individual: l\u2019individu aut\u00f2nom passa a ser el dolent, i el grup depenent es converteix en el bo, fent servir una nova terminologia (o neollenguatge<\/strong>, en diria Orwell). Aquesta nova \u00e8tica intenta justificar les conseq\u00fc\u00e8ncies menys desitjables de la superorganitzaci\u00f3, \u201ci representa una pat\u00e8tica intenci\u00f3 de convertir una necessitat en virtut, d\u2019extreure un element positiu d\u2019un element desagradable.\u201d<\/p>\n

Una organitzaci\u00f3 no \u00e9s ni conscient ni viva, el seu valor \u00e9s nom\u00e9s instrumental i derivatiu. No \u00e9s bona en s\u00ed mateixa: nom\u00e9s pot \u00e9sser-ho en el grau en qu\u00e8 millora el b\u00e9 dels individus que formen part del total col\u00b7lectiu. Donar prioritat a l\u2019organitzaci\u00f3 sobre les persones \u00e9s subordinar el fi als mitjans.<\/p><\/blockquote>\n

Aquesta descripci\u00f3 dels anys 1950 anticipa en certa manera la \u201cvida l\u00edquida\u201d de Bauman, on l\u2019individu global, o h\u00edbrid<\/strong>, una mena de superhome global que no fixa el seu domicili enlloc i que segueix els fluxos del mercat global, governa com una aristocr\u00e0cia<\/strong>, a difer\u00e8ncia de l\u2019home s\u00f2lid<\/strong>, lligat a les condicions i l\u00edmits del mercat local o nacional. Tanmateix, una societat abocada al consumisme transvalora les necessitats en virtuts i desenvolupa tota una gama de serveis amb m\u00e0rqueting hip\u00f2crita <\/strong>(rebutjat per\u00f2 desitjat) orientada a mantenir aquesta nova \u00e8tica del mercat per sobre del pensament aut\u00f2nom i cr\u00edtic de l\u2019individu.<\/p>\n

Val a dir, seguint Bauman, que el consumisme global<\/strong> a assolit una fita impensable per Huxley: substituir la llibertat individual per la llibertat de consum.<\/p>\n