{"id":1077,"date":"2019-06-04T20:11:46","date_gmt":"2019-06-04T20:11:46","guid":{"rendered":"http:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1077"},"modified":"2019-06-05T12:25:41","modified_gmt":"2019-06-05T12:25:41","slug":"lelogi-de-maragall","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1077","title":{"rendered":"L’elogi de Maragall"},"content":{"rendered":"
\"Retrat

Retrat de Maragall per Ramon Casas, 1903. MNAC<\/p><\/div>\n

Ja sabem que Joan Maragall no \u00e9s un poeta revolucionari; per\u00f2 tampoc se l\u2019hauria d\u2019encasellar tant r\u00e0pidament. La seva visi\u00f3 de la societat no posa en dubte les classes, i les veu com un producte del progr\u00e9s, necessitades de m\u00fatua col\u00b7laboraci\u00f3 i subjectes als seus propis pecats: la p\u00e8rdua d\u2019humanitat en les altes, i les \u00e0nsies d\u2019al\u00e7ar-se en les baixes; una tensi\u00f3 entre \u201celements conservadors\u201d i \u201celements progressius\u201d, i on el socialistes \u201cs\u2019envaneixen\u201d amb una \u201cideologia buida\u201d.<\/p>\n

A vegades ressona la veu de Schopenhauer<\/strong>, d\u2019altres les de Nietzsche<\/strong>. El problema social, per\u00f2, no \u00e9s tant material sin\u00f3 cultural: radica en l\u2019abstracci\u00f3 que fa una classe de l\u2019altra (per a uns l\u2019altre \u00e9s l\u2019enemic), i la soluci\u00f3 passa per la coneixen\u00e7a individual d\u2019ambd\u00f3s, i per un esperit col\u00b7laboratiu i creador: \u201cAix\u00ed de l\u2019abstracci\u00f3 i la multitud no en pot n\u00e9ixer veritable sin\u00f3 la guerra: i la pietat que en neixi, si de cas, \u00e9s falsa.\u201d Molt pitjor que l\u2019odi (que \u00e9s vida) \u00e9s la falsa pietat que adorm l\u2019home, encara que quan aquest dirigeix l\u2019esperit ca\u00f2tic de \u201cla turba\u201d \u00e9s talment \u201cabominable\u201d. Per a Maragall, en els individus est\u00e0 el coneixement, no en les masses. L\u2019evoluci\u00f3 de la societat ha de passar d\u2019all\u00f2 col\u00b7lectiu a l\u2019individual, i no al rev\u00e9s. Tal vegada, si li escau una etiqueta, aquesta hauria de sonar m\u00e9s b\u00e9 a vitalisme individualista<\/em>.<\/p>\n

Incapa\u00e7 per portar un negoci ni d\u2019adaptar-se a la vida industrial d\u2019horari fabril, es decant\u00e0 per les professions lliberals com l\u2019advocacia i el periodisme, sense abandonar mai la seva faceta po\u00e8tica fortament influenciada per Goethe<\/strong> i els cl\u00e0ssics. Tanmateix, fou un testimoni d\u2019excepci\u00f3 d\u2019una burgesia industrial abra\u00e7ada a un castissisme afectat que, poc a poc, canvia a un catalanisme excepcional amb el tombant de segle, i cr\u00edtic amb la deshumanitzaci\u00f3 del Progr\u00e9s i la hipocresia de la seva classe social.<\/p>\n

Deixant de banda els interessos \u201cterrenals\u201d d\u2019una Catalunya de \u201cLa Restauraci\u00f3\u201d, potser la virtut m\u00e9s destacada del poeta sigui la claredat amb que expressa les seves idees, sobretot en l\u2019enfocament did\u00e0ctic dels seus elogis.<\/em><\/p>\n

Elogi de la paraula<\/strong><\/p>\n

En el breu Elogi de la paraula <\/em>(1903) defensa la \u201csantedat de la paraula\u201d davant de l\u2019\u00fas merament comunicatiu, el de la paraula sense inspiraci\u00f3; una santedat entesa com a veritat no racional \u2013ni enraonada, sin\u00f3 inspirada, m\u00e9s b\u00e9 inconscient o intu\u00efda, i que expressada amb un ritme \u201cde so i de llum\u201d creador en fa d\u2019ella poesia.<\/p>\n

\u201cAix\u00ed parlen tamb\u00e9 els poetes. S\u00f3n els enamorats de tot el del m\u00f3n, i tamb\u00e9 miren i s\u2019estremeixen molt abans de parlar.\u201d Paraula viva que sorgeix al oblidar la vanitat i al inspirar-se en humilitat, ben b\u00e9 virtuts teologals, i que per ra\u00f3 de cercar una superficial perfecci\u00f3 les envoltem de paraules sense vida, ofuscant-les en \u201cla confusi\u00f3 i les tenebres.\u201d Llum i foscor. Vida i mort. Claredat i ofuscaci\u00f3.<\/p>\n

La paraula viva \u00e9s la paraula del poble, la paraula senzilla, la de pastors i mariners. Tot i ser-ne una idealitzaci\u00f3, Maragall es referir\u00e0 m\u00e9s endavant en l\u2019elogi de la poesia, a la paraula sincera extreta d\u2019un entorn aut\u00e8ntic, sense interfer\u00e8ncies, com a resultat d\u2019un contacte directe amb la natura, els homes, o la conversa, \u201cde l\u2019espontane\u00eftat del tracte \u00edntim i de la varietat d\u2019esperits acoblats per l\u2019atzar i la simpatia\u201d. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que la llengua viva hagi de ser una expressi\u00f3 racional o pensada, sin\u00f3 m\u00e9s b\u00e9 aquella aut\u00e8ntica inspirada del moment.<\/p>\n

La predisposici\u00f3 a capir el significat de la paraula viva, dep\u00e8n, per\u00f2, del voler capir-la, i no tant de pensar-la, tal i com ho d\u00f3na a entendre al comparar-la amb l\u2019enamorament \u201cperqu\u00e8 en amor succeeix aix\u00f2, que mig entendre una paraula \u00e9s entendre-la m\u00e9s que entendre-la del tot, i no hi ha altre llenguatge universal que aquest.\u201d Aix\u00ed doncs, \u201cpensen els homes que s\u2019entenen i menys s\u2019entenen com m\u00e9s pensen entendre\u2019s.\u201d<\/p>\n

La paraula viva, doncs, seria una expressi\u00f3 capa\u00e7 de fer vibrar per igual a dos homes que no s\u2019entenen, de fer-los vibrar per dins i no sols pel so o l\u2019estructura. No s\u00f3n els significants els que s\u00f3n vius, sin\u00f3 les \u00e0nimes de les persones que les capten amb plenitud de sentit i puresa d\u2019expressi\u00f3. I aquesta paraula viva tindria el poder de transformar el m\u00f3n, commoure les persones i fins hi tot crear-n\u2019en.<\/p>\n

Entesa aix\u00ed la poesia, com a paraula viva en ritme, tothom \u00e9s poeta \u201cgros o xic\u201d; \u201cI tots ho som de poetes, nom\u00e9s ens manca adonar-nos-en.\u201d El poeta \u00e9s, doncs, un rapsode, el cantant d\u2019una can\u00e7\u00f3 que \u201ccal saber-la treure de ben endintre i saber-la cantar ben enfora.\u201d<\/p>\n

Elogi de la Poesia<\/strong><\/p>\n

En l\u2019elogi de la poesia<\/em> (1907) Maragall desenvolupar\u00e0 l\u2019assaig i l\u2019emmarcar\u00e0 en una exposici\u00f3 amb regust escol\u00e0stic. Aquesta segueix una metaf\u00edsica emanatista que defineix la po\u00e8tica com una revelaci\u00f3 donada pels sentits l\u2019origen del qual \u00e9s la natura (el tot o D\u00e9u), i que es resumeix de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n

    \n
  1. ritme (alternaci\u00f3 c\u00f2smica d\u2019acci\u00f3 i rep\u00f2s)<\/li>\n
  2. forma (concreci\u00f3 del ritme en les coses del m\u00f3n)<\/li>\n
  3. bellesa (revelaci\u00f3 de l\u2019ess\u00e8ncia per la forma en mi)<\/li>\n
  4. art po\u00e8tica (consciencia de la poesia en mi)<\/li>\n<\/ol>\n

    En els tres primers punts de la primera part exposa que la realitat \u00e9s una causalitat incessant moguda per les forces de l\u2019amor i del dolor, aix\u00ed com la representa la filosofia epic\u00faria nom\u00e9s que passada pel sed\u00e0s del cristianisme (passi\u00f3 i salvaci\u00f3), i que aquesta llei de vida t\u00e9 un reflex interior en les persones, una impressi\u00f3 de la realitat talment com si hi fos D\u00e9u: \u201cles contemplo i em contemplo, i sento que D\u00e9u es mou en la meva \u00e0nima.\u201d L\u2019\u00e0nima, tanmateix, sent i pensa l\u2019absolut. D\u2019aquesta manera, l\u2019home t\u00e9 moments de fe (de creure en la transcend\u00e8ncia) moments de ra\u00f3 (de pensar en les causes) i moments de moral (de ser en els altres).<\/p>\n

    En el quart punt esmenta un altre moment de contemplaci\u00f3 en la forma de les coses, que seria l\u2019est\u00e8tic: \u201cun afany d\u2019expressi\u00f3 sense altre inter\u00e8s que l\u2019expressi\u00f3 en si<\/em>.\u201d I el que es revela amb la contemplaci\u00f3 est\u00e8tica \u00e9s el ritme de les coses al qual l\u2019home es mou per afinitat: \u201critme de l\u00ednies, de colors, de sons purs, de sons d\u2019idees, de paraules<\/em>\u201d. Es diu que l\u2019Art \u00e9s bellesa perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 humana del ritme revelat per la forma natural. La Bellesa \u00e9s, doncs, una sublimaci\u00f3 de la natura, una puresa de l\u2019emoci\u00f3 que s\u2019ha fet sincera i espont\u00e0nia perqu\u00e8 ha respost a la nostra capacitat i al nostre moment (val a dir, a la nostra mirada).<\/p>\n

    L\u2019\u00faltim punt de la primera part conclou que el poeta ha de ser sincer i fidel al seu moment, ja que la bellesa transcendeix els moments. \u201cTot est\u00e0 en tot, amb la condici\u00f3 de que en cada cosa estigui b\u00e9 en sa manera. Cada estat hum\u00e0 en sa plenitud es basta a si mateix.\u201d Per assolir-la s\u2019ha de tenir paci\u00e8ncia amb la realitat, contemplar-la des de fora del jo, en la cosa mateixa, fins sentir \u201cun calfred que no enganya\u201d, una intenci\u00f3 del moment que pot ser molt lluny\u00e0 al de la pres\u00e8ncia de la forma; i esperar l\u2019aparici\u00f3 de les paraules r\u00edtmiques i dir-les tal i com aquestes \u201chan esclatat\u201d. Per tal d\u2019aconseguir-ho, s\u2019ha d\u2019evitar el desig prematur de parlar i s\u2019han de copsar les paraules pures i sinceres d\u2019entre \u201cla pru\u00efja de parlar\u201d; la sinceritat po\u00e8tica ha de venir del mateix poeta \u201cen la forma que l\u2019encis\u00e0 reveladora, que el penetr\u00e0 i es feu d\u2019ell en la puresa de la seva emoci\u00f3.\u201d Feta paraula viva (val a dir, la primera expressi\u00f3 creadora).<\/p>\n

    La segona part continua l\u2019exposici\u00f3 de la poesia que brolla \u201cpura\u201d sempre accidentalment, tot i que entre impureses, perqu\u00e8 ve motivada per a)<\/strong> la ra\u00f3 (contraria a la intu\u00efci\u00f3), b)<\/strong> un ritme extern al sentit (que en buida la paraula), o c)<\/strong> l\u2019inter\u00e8s hum\u00e0 per persuadir (que no \u00e9s emoci\u00f3); i aix\u00ed es troba entre \u201cimpureses\u201d, per la voluntat d\u2019arrodonir-la amb paraules; impureses que donen els diferents g\u00e8neres po\u00e8tics. Aix\u00f2, m\u00e9s que ser un problema \u00e9s una invitaci\u00f3 a cercar i gaudir els moments de puresa, l\u2019or amagat dins de obres universals, sobretot en Shakespeare i Dante.<\/p>\n

    El poeta, diu, \u201cha de treballar-se en fred i actuar en calent\u201d; s\u2019ent\u00e9n, en la creaci\u00f3 po\u00e8tica, sense adonar-se\u2019n gaire per a no frustrar l\u2019intent. L\u2019amor, a m\u00e9s, \u00e9s una forma de la bellesa sovintejada pels poetes que comparteix el mateix fi que la poesia: la forma. Els poetes, per\u00f2 no diuen res de nou, sin\u00f3 que el nou de la poesia es la forma, la llum amb que venen dites les coses. En la creaci\u00f3 po\u00e8tica no ha d\u2019haver cap difer\u00e8ncia entre el fons<\/em> i forma<\/em>: no est\u00e0 en el que es diu sin\u00f3 en com es diu. \u201cel concepte ve pel ritme<\/em>\u201d. Per aix\u00f2, la paraula viva ha de venir donada ja amb un ritme intern. Aquesta claredat la il\u00b7lustra amb el vers que expressa vivament l\u2019infern de Dante: \u201cLasciate ogni speranza voi che entrate<\/em>\u201d (Deixeu tota esperan\u00e7a els qui heu entrat; trad. JM. Segarra<\/strong>).<\/p>\n

    Es clar que Maragall no apunta que els ritmes binaris, o ternaris, siguin universals, sin\u00f3 que el vers viu brolla amb el seu propi ritme, talment Robert Frost<\/strong> ho expressar\u00e0 amb el \u201csound of sense\u201d. En principi, hi ha quelcom fenomenol\u00f2gic en l\u2019acte de creaci\u00f3 inseparable d\u2019all\u00f2 expressat sense el qual no podria donar-se la paraula viva. Per aix\u00f2, apunta que el perill del poeta es adaptar el seu pensament als ritmes de m\u00e8trica ja escrits: \u201cen ficar-la-hi a la for\u00e7a\u201d, ja per tradici\u00f3, ja per rutina, es menyst\u00e9 l\u2019expressi\u00f3 del vers.<\/p>\n

    \"Robert

    Robert Frost, 1913<\/p><\/div>\n

    Una mica m\u00e9s endavant, en l\u2019\u00faltim apartat de la segona part, indica que per poder fer-ne expressi\u00f3 viva, primer s\u2019ha d\u2019arribar a una estat \u201ct\u00e8rmic\u201d del llenguatge sense el qual no es pot fer la poesia, i aix\u00f2 es redueix amb la seg\u00fcent afirmaci\u00f3: res que pugui dir-se en prosa ha de dir-se en vers<\/strong>. Aix\u00ed, no s\u2019ha de menysprear el ritme de la paraula viva encara que sigui tradicional, ja que val m\u00e9s que \u201cla paraula forta\u201d trenqui el motlle sense detriment de vida, que nosaltres \u201cla paraula forta\u201d. \u201cPerqu\u00e8, certament, val m\u00e9s un vers correcte que incorrecte; per\u00f2 encara val m\u00e9s una paraula viva en aquest que morta en aquell.\u201d<\/p>\n

    En l\u2019\u00faltim apartat, Maragall repassa els g\u00e8neres; aquests tenen tend\u00e8ncia a la imitaci\u00f3 de ritmes, per\u00f2 quan es tracta d\u2019una bona imitaci\u00f3 (el poeta t\u00e9 talent), paradoxalment revela una major llibertat d\u2019inspiraci\u00f3 i esdev\u00e9 un continuador de la tradici\u00f3 humana. D\u2019aquesta manera, els ritmes de la poesia popular son imitatius en tant que humils sense que aix\u00f2 els hagi de restar espontane\u00eftat, puresa o sinceritat quan esdevenen vius. Finalment, Maragall defensa que les obres teatrals<\/strong> son anteriors a totes les arts, on el principi d\u2019acci\u00f3 \u00e9s essencial per a l\u2019espectador, i on el p\u00fablic es deixa encantar per la representaci\u00f3 talment un joc simb\u00f2lic. Aix\u00ed, doncs, i per acabar, la dansa<\/strong>, posterior al teatre, \u00e9s juntament amb la m\u00fasica i la poesia, una altra forma de bellesa que es podria definir \u201cd\u2019acci\u00f3 r\u00edtmica\u201d, de la qual, afirma el poeta, la dona \u00e9s el seu major s\u00edmbol.<\/p>\n

    L\u2019elogi de Maragall<\/strong><\/p>\n

    A dia d\u2019avui la veu de Maragall parla amb la inevitable aspresa del temps, per\u00f2 amb una claredat d\u2019idees que indica un cam\u00ed obert per a tothom a la creaci\u00f3 po\u00e8tica. Aquesta es basa en la idea senzilla de ser aut\u00e8ntic amb la mirada d\u2019un mateix, en respectar el primer impuls, la primera fase de creaci\u00f3 abans que la correcci\u00f3 introdueixi canvis o esmenes fatals.<\/p>\n

    Com molt b\u00e9 diu, en poesia no es pot escriure res que ja es pugui dir en prosa; \u00e9s a dir, no es tracta tant del contingut sin\u00f3 de com \u00e9s executat en el ritme, sense amotllar l\u2019expressi\u00f3 viva amb faixes m\u00e8triques. Aquest precepte, no es gaire diferent al d\u2019altres autors anteriors i posteriors a Maragall. Per exemple, en els assajos d\u2019Edgar Allan Poe <\/strong>(ambd\u00f3s deixebles de Goethe) trobem afirmacions molt semblants com que la poesia \u00e9s \u201cla creaci\u00f3 r\u00edtmica de la bellesa\u201d, una expressi\u00f3 del gust fruit de l\u2019educaci\u00f3 de l\u2019\u00e0nima, complement\u00e0ria a la veritat o a la moral; o que l\u2019\u00fas de paraules senzilles il\u00b7luminen, i en canvi, l\u2019ostentaci\u00f3 de l\u00e8xic obscureix; o que la naturalesa o l\u2019amor s\u00f3n el models del principi po\u00e8tic i que aquest es troba en totes les formes d\u2019art.<\/p>\n

    Del igual manera, Maragall no \u00e9s ali\u00e8 als m\u00edstics (San Juan de la Cruz<\/strong>) que comparen la creaci\u00f3 po\u00e8tica com un acte amor\u00f3s que no s\u2019ha de pensar per entendre\u2019l: \u201cperqu\u00e8 en amor succeeix aix\u00f2, que mig entendre una paraula \u00e9s entendre-la m\u00e9s que entendre-la del tot.\u201d Talment, una versi\u00f3 del \u201cno saber sabiendo y toda ciencia trascendiendo\u201d.<\/p>\n

    La semblan\u00e7a entre la teoria del \u201csound of sense\u201d de Robert Frost<\/strong> i la \u201cparaula viva\u201d de Maragall \u00e9s evident; val a dir que Frost ho escriu el 1913, poc despr\u00e9s de morir Maragall, i ho indica de la seg\u00fcent manera: \u201ccada pensament \u00e9s \u00fanic i t\u00e9 el seu so\u201d; aix\u00ed mateix, la creaci\u00f3 po\u00e8tica es basa en trobar la m\u00fasica inherent al pensament. Per a un altre Nobel, Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez<\/strong>, la poesia \u00e9s el resultat d\u2019una combinaci\u00f3 entre l\u2019instint i la intel\u00b7lig\u00e8ncia, i aquesta ha de ser, sobretot, consci\u00e8ncia instintiva i no joc d\u2019enginy.<\/p>\n

    Quin altre millor elogi de Maragall que els seus propis elogis? Per on comen\u00e7ar un poema, doncs, sin\u00f3 \u00e9s per la contemplaci\u00f3? Com corregir-ne un, si escau, sense prendre-li vida a la paraula, perqu\u00e8 es troba al capdavall m\u00e9s viva l\u2019expressi\u00f3 original, malgrat no semblar l\u00e8xicament m\u00e9s greu o elevada? Com entendre sin\u00f3 la poesia com aquell moment del \u201ccalfred\u201d en qu\u00e8 s\u2019est\u00e0 segur del que es vol i com dir-ho, i d\u2019aquell altre calfred, no menys important, que succeeix en el lector quan un vers que li projecta aquella emoci\u00f3, record o pensament vius?<\/p>\n

    Els elogis<\/em> de Maragall no aprofundeixen, per\u00f2, en la composici\u00f3 del vers, per b\u00e9 que en va ser un excel\u00b7lent versificador, fins al punt d\u2019adaptar la m\u00e8trica quantitativa grega amb la sil\u00b7l\u00e0bica catalana. Si prescindim avui en dia de les bastides modernistes, avui que la concepci\u00f3 de la poesia es m\u00e9s difosa que mai, la seva \u201cparaula viva\u201d ens retrona una vella proposta amb una nova pregunta: es pot construir la \u201cvivesa\u201d del llenguatge, o nom\u00e9s aquesta es rep per revelaci\u00f3? Es pot composar el \u201csound of sense\u201d, o aquest nom\u00e9s es dona immanent al pensament?<\/p>\n

    Potser no es tractaria tant de ser purista o no en la concepci\u00f3 de la inspiraci\u00f3, sin\u00f3 en obtenir la resposta del mateix lector, si la seva lectura li ha parlat vivament, amb la mirada c\u00f2mplice del seu record, emoci\u00f3 o pensament; potser el l\u00edmit es trobi en qu\u00e8 tota construcci\u00f3 po\u00e8tica ha de respectar la vivesa d’expressi\u00f3 i aquesta ser capa\u00e7 de passar el sed\u00e0s de l\u2019altre (com una mena de test de Turing), i despertar aquell \u201ccalfred que no enganya\u201d. I no oblidem que per a Maragall la poesia no s\u2019ha de pensar per entendre-la; m\u00e9s b\u00e9 mig entendre-la que entendre-la del tot.<\/p>\n

    \"\"

    Manuscrit del Cant espiritual (Font: http:\/\/pagines.uab.cat\/jmaragall\/content\/alguns-manuscrits)<\/p><\/div>\n\n\r\n\t\t