{"id":1110,"date":"2019-07-30T09:17:37","date_gmt":"2019-07-30T09:17:37","guid":{"rendered":"http:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1110"},"modified":"2019-12-16T21:38:12","modified_gmt":"2019-12-16T21:38:12","slug":"literatura-friqui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1110","title":{"rendered":"Literatura \u00abfriqui\u00bb"},"content":{"rendered":"\n
\"\"
Foto: \u00a9 Agencia Efe. Link: https:\/\/www.fundeu.es\/recomendacion\/friki-friqui-freaky-friky\/<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

EXISTEIX<\/strong>?<\/p>\n

La literatura \u00e9s anterior al concepte friqui. Existeix doncs una literatura que els lectors i afeccionats han qualificat de friqui i que en realitat \u00e9s una literatura de g\u00e8nere, associada a la fantasia, la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 o el terror.<\/p>\n

Ara b\u00e9, el concepte friqui en l\u2019\u00fas actual t\u00e9 una acceptaci\u00f3 molt breu (2012, RAE). Segons la RAE: 1. Extravagante, raro, exc\u00e9ntrico; 2. Persona pintoresca y extravagante; 3 Persona que practica desmesurada y obsesivamente una afici\u00f3n<\/em>. Tamb\u00e9 \u00e9s significatiu que a dia d\u2019avui ni l\u2019IEC ni el TERMCAT el recullin en catal\u00e0.<\/p>\n

Si seguim la RAE parlem de g\u00e8neres rars, extravagants o exc\u00e8ntrics per a afeccionats obsessius. \u00d2bviament la RAE no respon si hi ha literatura friqui per\u00f2 indica que en cas d\u2019existir seria quelcom heterodox, \u00e9s a dir, diferent per la seva qualitat de poc normal, exc\u00e8ntric o extravagant.<\/p>\n

Fa uns anys que es va comen\u00e7ar a usar el concepte \u201cfriqui\u201d d\u2019una manera m\u00e9s espec\u00edfica socialment, sobretot arran de la s\u00e8rie Big Bang Theory <\/em>i GoT<\/em>. Una altra pista \u00e9s el dia de l\u2019orgull friki<\/em>, el 25 de maig, organitzat per primer cop a Espanya el 2006, com a proposta d\u2019un f\u00f2rum de c\u00f2mics i en commemoraci\u00f3 de l\u2019estrena de Star Wars<\/em>, a m\u00e9s de coincidir amb el dia de la tovallola de la novel\u00b7la Guia de l\u2019autoestopista gal\u00e0ctic<\/em>, de Douglas Adams: c\u00f2mics i Sci-Fi.<\/strong><\/p>\n

QU\u00c8 T\u00c9 DE FRIQUI<\/strong>?<\/p>\n

Sembla que un friqui consumeix principalment c\u00f2mics i novel\u00b7les de ci\u00e8ncia ficci\u00f3; podem estendre-ho a tots els subg\u00e8neres de la fantasia incloent-hi el terror; per\u00f2 podr\u00edem caure en l\u2019error de considerar literatura friqui all\u00f2 que llegeixen els autoanomenats friquis; l\u2019essencial seria saber qu\u00e8 t\u00e9 de friqui aquesta literatura.<\/p>\n

Dins del fandom<\/em> hi ha un boca orella de llibres i t\u00edtols que forma una mena de c\u00e0non i que en general inclou literatura d\u2019evasi\u00f3 en un m\u00f3n de ficci\u00f3 amb elements fant\u00e0stics i\/o de ci\u00e8ncia ficci\u00f3, on les aventures i un entorn sorprenent prima sobre el realisme d\u2019altres elements de la prosa realista, sense que aix\u00f2 \u00faltim sigui excloent.<\/p>\n

Des de la literatura tradicional, els g\u00e8neres literaris fant\u00e0stics es consideren al marge de la literatura \u201cgran\u201d, com una subcultura, prejudici que no ha impedit que obres de g\u00e8nere entrin dins del c\u00e0non, com per exemple les d\u2019Orwell<\/strong>, o Bradbury<\/strong>. Amb tot, els acad\u00e8mics han considerat que la literatura de g\u00e8nere no \u00e9s universal en tant que cerca l\u2019evasi\u00f3, i per tant nom\u00e9s \u00e9s literatura popular o juvenil, tal i com alguns dels seus plantejaments i estil f\u00e0cils o ingenus denoten. Crec que aquesta l\u00f2gica no sembla aguantar massa el judici del temps si considerem obres com Les aventures d\u2019Artur Gordon Pym<\/em>, Dr\u00e0cula<\/em>, o La Guerra dels mons<\/em>.<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal aclarir que el \u201cfriquisme\u201d no \u00e9s cap g\u00e8nere, sin\u00f3 una afici\u00f3 cap al fant\u00e0stic i alguns subg\u00e8neres per les possibilitat imaginatives dels mateixos.<\/p>\n

Dit aix\u00f2, s\u00ed que hi ha una s\u00e8rie d\u2019obres universals amb elements fant\u00e0stics i que es podrien considerar antecedents del g\u00e8nere. Per exemple, l\u2019\u00e8pica sobrenatural, la mitologia, la m\u00e0gia i la fetilleria, la pseudoci\u00e8ncia, la ci\u00e8ncia o filosofia especulativa, l\u2019orfisme, les ci\u00e8ncies ocultes i la parapsicologia; penso amb obres la Teogonia<\/em>, La Rep\u00fablica<\/em>, o papirs m\u00e0gics grecs; La Divina Com\u00e8dia<\/em>, L\u2019entrada oberta al palau del rei<\/em>; o m\u00e9s contempor\u00e0nies com Frankenstein, L\u2019altra banda, El n\u00favol porpra, El Golem, o Planil\u00e0ndia<\/em>; i pel que fa als moviments literaris que tracten el g\u00e8nere: els rom\u00e0ntics, els expressionistes i els surrealistes.<\/p>\n

Crec que l\u2019essencial \u00e9s el grau de fantasia que recrea la ment. Tamb\u00e9 hi ha un cert inter\u00e8s per a la descripci\u00f3 dels paratges i indrets estranys, i les criatures que hi viuen (hi ha quelcom de la literatura de viatges sobrenaturals). No es tracta tant del detall ni del personatge (que tamb\u00e9 ho podria ser) sin\u00f3 de com li afecta l\u2019entorn: d\u2019all\u00f2 qu\u00e8 passa, qu\u00e8 li passa i com li passa, que sigui suggeridor, diferent, rar, o extravagant. Friqui ha de ser evasi\u00f3 de la realitat \u201creal\u201d.<\/p>\n

En poesia, llevat dels g\u00f2tics i alguns postromantics, hi ha una renovaci\u00f3 de l\u2019estil amb el cubisme i el futurisme, tamb\u00e9 el dadaisme i el surrealisme, que converteixen la poesia en un joc de refer\u00e8ncies, impressions i visions fora del com\u00fa. Dit aix\u00f2, personalment \u00a0hi ha un cas universal de poeta fant\u00e0stic que \u00e9s el de William Blake<\/strong>.<\/p>\n

\"\"QU\u00c8 N’OPINEN ELS AUTORS \u201cSERIOSOS\u201d<\/strong>?<\/p>\n

Pel que fa als escriptors que \u201cno escriuen g\u00e8nere\u201d hi ha dues opinions contraries al que es considera o no friqui. Per una banda, Maria de la Pau Gener<\/strong> va escriure un article d\u2019opini\u00f3 el 2007, intitulat \u201c\u00bfTe gusta tu vida?\u201d, en el qual carregava contra l\u2019actitud dels jugadors de video jocs i de rol, per a \u201cevasiva\u201d de la realitat, associant-la a una actitud \u201ccovarda\u201d i \u201cfrustrada\u201d, i que en general pertany als \u201chomes\u201d, mentre que les dones prefereixen la literatura per \u201cevadir-se\u201d per\u00f2 per a fer-les \u201ccr\u00e9ixer per dins\u201d. En el biaix de l\u2019escriptora, flamant militant del PP llavors, hi ha per a sucar-hi pa per la seva contrarietat: es despr\u00e8n que en literatura d\u2019evasi\u00f3, la fantasia no \u201cfa cr\u00e9ixer per dins\u201d i la literatura realista \u201cper a dones\u201d, s\u00ed.<\/p>\n

El flamant premi nacional de narrativa, Javier Cercas<\/strong>, va escriure un article d\u2019opini\u00f3 el 2010 sobre l\u2019etiqueta friqui. Teoria del friki<\/em>. A trav\u00e9s de la Wikipedia<\/em> es va quedar amb l\u2019accepci\u00f3 que m\u00e9s l\u2019interessava: aquell qui coneix que el sentit del rid\u00edcul \u00e9s una trampa<\/em>. Aix\u00ed doncs, per a literats que pr\u00e0cticament mai fiquen el nas en la literatura de g\u00e8nere perqu\u00e8 \u00e9s una manera d\u2019allunyar-se de la literatura \u201cseriosa\u201d, \u00e9s quelcom entre l\u2019honestament rid\u00edcul, l\u2019orgullosament infantil, i un membre de colla sense colla. Per a Cercas, Cervantes<\/strong> i Unamuno<\/strong> s\u00f3n friquis; Borges<\/strong> i Kafka<\/strong> tamb\u00e9, per\u00f2 no Lorca<\/strong> ni Valle-Incl\u00e1n<\/strong>, per postureig.<\/p>\n

Sospito que Cercas, tot i mantenir una opini\u00f3 suggeridora, no va encertar ni de bon tros precisament per no \u201cser-hi\u201d en la literatura de g\u00e8nere, i en fa una lectura pr\u00f2pia i adaptada al seu discurs d\u2019hispanista, allunyada de la del \u201cfandom\u201d on neixen les actituds que ell sembla defensar.<\/p>\n

Jo defenso que la literatura d\u2019evasi\u00f3 amb elements sobrenaturals no dep\u00e8n tant de l\u2019actitud de l\u2019escriptor (o del quixotisme del lector envers ella), \u00e9s a dir, que sigui un marginat, o un heterodox del grup, un p\u00e0ria sense capella liter\u00e0ria (que tamb\u00e9 ho podria ser-ho tot plegat), sin\u00f3 pel contingut evasiu i sobrenatural que escriu. I aix\u00f2 no t\u00e9 perqu\u00e8 ser un problema per a ning\u00fa. Ja va afirmar Lovecraft<\/strong> fa m\u00e9s de vuitanta anys que sempre hi haur\u00e0 un gust universal pel sobrenatural perqu\u00e8 aquest forma part de la nostra naturalesa m\u00e9s at\u00e0vica.<\/p>\n

COM ENCAIXA EN L\u2019ACTUALITAT<\/strong>?<\/p>\n

La literatura friqui actual encaixa per dues bandes. La primera es la \u201cmarca friqui\u201d. Si mirem per internet llibres que continguin la paraula estem davant d\u2019una moda editorial mitjan\u00e7ant un concepte \u201ccalaix\u201d on hi cap qualsevol cosa, i per tant, per als m\u00e9s puristes ja \u00e9s un mot banalitzat: cocina friki, sabiduria friki, la isla del tesoro para frikis, manual para padres frikis, el trivial friki, la b\u00edblia friki, los \u00faltimos frikis del mundo, soy friki i tengo novia<\/em>, etc… Obres escrites principalment en castell\u00e0 per generacions \u201cx\u201d o milenials, i sota la qual poden parlar de qualsevol cosa que estigui relacionada amb el que BigBang Theroy, GoT<\/em>, el Sal\u00f3 de manga, les convencions de c\u00f2mics, o el que surti en l\u2019\u00faltima s\u00e8rie de Netfilx.<\/p>\n

Ara b\u00e9, si ens centrem a la literatura d\u2019evasi\u00f3 que hem descrit s\u00ed que trobem un altre encaix que \u00e9s el del lector\/escriptor que cerca recrear mons imaginaris i d\u2019evasi\u00f3 llegint o escrivint, des de l\u2019aparici\u00f3 de la novel\u00b7la contempor\u00e0nia a finals del segle XVIII: aventures fant\u00e0stiques, pulp, fantasia \u00e8pica, ci\u00e8ncia ficci\u00f3, terror, i fins hi tot el realisme m\u00e0gic. Des Hoffmann<\/strong> fins a Stephen King<\/strong>, de Mary<\/strong> Shelley<\/strong> fins a Scott Card<\/strong>, del Munchaussen<\/strong> de B\u00fcrguer, fins a Borges<\/strong>, de Lord Dunsany<\/strong> fins a George R. Martin<\/strong>. Es clar que sempre podem anar m\u00e9s enrere hi cercar ens els precedents de cada g\u00e8nere el seu pioner.<\/p>\n

\u00c9s molt freq\u00fcent trobar en el m\u00f3n literari joves afeccionats a la fantasia: i encara m\u00e9s habitual ho \u00e9s escriure els primers contes promogut pel cinema, els videojocs, el c\u00f2mic, els jocs de rol o la mateixa literatura de g\u00e8nere. El m\u00f3n actual, a m\u00e9s de tenir una inabastable font d\u2019informaci\u00f3 i referencies, disposa d\u2019una poblaci\u00f3 cada cop m\u00e9s avesada a la tecnologia i al consum de masses, a m\u00e9s de la cultura de videojocs i del manga<\/strong>. I aix\u00f2 sembla anar a m\u00e9s. Vist aix\u00ed, hauria d\u2019estar en molt bona salut, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que hi ha molt mala qualitat (i la baixa qualitat, juntament amb l’esma de fer-se fam\u00f3s, acostuma a ser la principal cr\u00edtica contra els afeccionats), per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una manera de fer bona literatura amb elements sobrenaturals, comuna a tot escriptor. Per tant, s\u00ed que crec que en el m\u00f3n actual encaixa la literatura friqui, per bo o dolent, m\u00e9s que mai.<\/p>\n

QUIN G\u00c8NERE \u00c9S EL M\u00c9S ADEQUAT<\/strong>?<\/p>\n

Personalment, amb L\u2019efecte Tetris<\/em> m\u2019he decantat per la poesia<\/strong> com a expressi\u00f3 m\u00e9s experimental, la prosa po\u00e8tica<\/strong> i el microrelat<\/strong> com a model m\u00e9s propi de la literatura contempor\u00e0nia urbana. \u00c9s un trencaclosques complex que requereix correcci\u00f3 i tenir ben clar que \u00e9s el que es vol dir amb el nombre de paraules precises, i per aquest motiu, crec que la poesia \u00e9s el pitjor g\u00e8nere friqui, tot i els notables precedents de Coleridge<\/strong> i Poe<\/strong>.<\/p>\n

Donat que el g\u00e8nere tradicionalment ha comen\u00e7at amb el conte<\/strong>, i que els grans creadors de g\u00e8neres s\u00f3n contistes, crec que \u00e9s aquest el millor g\u00e8nere: breu i efectiu, un viatge d\u2019anada i tornada que no ha d\u2019estar connectat amb el seg\u00fcent conte. Potser s’hagi d’afegir la novel\u00b7la curta<\/strong>.<\/p>\n

Joan Perucho<\/strong>, l\u2019escriptor nostrat friqui, m\u00e9s universal segons Harold Bloom<\/strong>, deia que despr\u00e9s de la poesia el conte \u00e9s el millor que la novel\u00b7la com a g\u00e8nere. \u00c9s clar que aix\u00f2 no vol dir que no hi hagi novel\u00b7les interessants, ja que \u00e9s en aquestes on el lector pot trobar m\u00e9s detall, una major sensaci\u00f3 \u201cd\u2019exploraci\u00f3\u201d i sorpresa davant les meravelles d\u2019un m\u00f3n surreal. Tanmateix l\u2019efecte en les novel\u00b7les \u00e9s molt major (recordo que la primera que vaig llegir sencera fou Dune<\/em>) i hi ha novel\u00b7les friqui \u201cen maj\u00fascules\u201d, com la de Philip Jos\u00e9 Farmer<\/strong>, La Imatge de la b\u00e8stia<\/em>, on sembla que hi tenen cabuda tots els g\u00e8neres literaris i cinematogr\u00e0fics, com el terror, la m\u00e0gia, la ci\u00e8ncia ficci\u00f3, el pulp, i fins hi tot la pornografia i la novel\u00b7la negra mesclades sense cap tipus de justificaci\u00f3 realista.<\/p>\n

No crec que l\u2019assaig sigui el millor dels g\u00e8neres, tot i que hi ha contes en forma d\u2019assaig molt bons en Kafka<\/strong> o Borges<\/strong>, i assaigs en forma de novel\u00b7la, com Totem i Tab\u00fa<\/em> de Sigmund Freud <\/strong>que \u00e9s com llegir En les muntanyes de la follia<\/em> de Lovecraft<\/strong>. El que s\u00ed \u00e9s que avui dia hi ha molt assaig que tracta la cultura d\u2019evasi\u00f3, molt manual i obra especialitzada per a col\u00b7leccionistes, i que no s\u2019han de confondre amb els assajos de l\u2019escriptor de culte<\/strong> tot i que poden tractar continguts friquis. A mi em va encantar personalment La invasi\u00f3 dels marcianets<\/em>, de l\u2019assagista Martin Amis<\/strong>, llibre que ell mateix ha menystingut com una d\u2019aquelles vergonyes de joventut.<\/p>\n

No voldria tancar aquesta exposici\u00f3 sense esmentar un tipus d\u2019assaig anterior a la novel\u00b7la que \u00e9s l\u2019assaig de ci\u00e8ncies ocultes, o de filosofies herm\u00e8tiques i similars, on a voltes relaten somnis o viatges, plens de refer\u00e8ncies alqu\u00edmiques i detalls que em semblen on\u00edrics o de ci\u00e8ncia ficci\u00f3, fins hi tot per a l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 van ser escrits.<\/p>\n

TAULA RODONA<\/strong><\/p>\n

En la taula rodona organitzada pel club de rol Sants-Niggurath<\/strong>, a la Lleialtat santsenca<\/em>, quatre autors vam tenir temps per a poder explicar les nostres opinions davant de la pregunta \u201cExisteix la literatura friki?\u201d. Part d\u2019aquest escrit es l\u2019esborrany que vaig preparar per a la mateixa.<\/p>\n

En Carlos Plaza<\/strong>, l\u2019\u00c0lvaro J. Perdigones<\/strong>, el Sever\u00ed Vinyoles<\/strong> i un servidor vam tenir una hora per a exposar els punt de vista i arribar a algunes conclusions, seguint el gui\u00f3 de la moderadora Raquel Carl\u00fas<\/strong>, \u00a0de les quals m\u2019agradaria destacar tres:<\/p>\n