{"id":1275,"date":"2020-01-25T20:33:35","date_gmt":"2020-01-25T20:33:35","guid":{"rendered":"http:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1275"},"modified":"2020-05-10T21:47:34","modified_gmt":"2020-05-10T21:47:34","slug":"les-cicatrius-de-la-ciutat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1275","title":{"rendered":"Les cicatrius de la ciutat"},"content":{"rendered":"\n
\"\"
Habitatges constru\u00efts a l’Hospitalet. Diario de Barcelona<\/em>, 1972. Font: http:\/\/localmundial.blogspot.com\/<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Vaig veure en Jaume Botey<\/strong> durant el curs de C2 al CPNL de l\u2019Hospitalet, l\u2019any 2017. No era professor de catal\u00e0, per\u00f2 aquella vegada, l\u2019\u00fanica vegada que el vaig veure, va venir a fer-nos una exposici\u00f3 sobre la hist\u00f2ria de L\u2019Hospitalet. De la tarima estant, amb una veu sonora, els ulls grossos i el crani ben marcat, envellit per\u00f2 ferm, va exposar l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019Hospitalet lligada a les migracions i a la mala gesti\u00f3 dels pol\u00edtics, amb una seguretat pr\u00f2pia d\u2019un catedr\u00e0tic; an\u00e8cdotes de com funcionava la Farga<\/strong>, de la insalubritat dels pisos d\u2019autoconstrucci\u00f3, dels moviments ve\u00efnals i de la Sra. Tecla-Sala<\/strong>. No recordo si alg\u00fa va demanar algun prec al final perqu\u00e8 va esgotar tota l\u2019hora i alguns minuts de la classe. Per\u00f2 s\u00ed recordo que com a deures hav\u00edem de fer una s\u00edntesi de la seva exposici\u00f3.<\/p>\n

Recordo que en aquells moments del \u201cproc\u00e9s\u201d la sensibilitat estava a flor de pell, per\u00f2 per la banda d\u2019en Botey no en va sortir cap suggeriment. No obstant, se\u2019l notava insatisfet amb el moment, si b\u00e9 no tant per la q\u00fcesti\u00f3 catalana, sin\u00f3 per la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019Hospitalet i els dubtes que despertava llavors el projecte d\u2019una \u201cCiutat de la Cultura\u201d. Ens deia que no ho tenia clar i ens preguntava qu\u00e8 en pens\u00e0vem; nosaltres poca cosa hav\u00edem de dir. Li semblava sorprenent que es volgu\u00e9s crear una \u201cciutat cultural\u201d sense definir un projecte social, ja que un dels principals problemes \u00e9s la manca d\u2019integraci\u00f3 de les comunitats migrants. Em va semblar que sospitava d\u2019una maniobra urban\u00edstica m\u00e9s orientada a integrar les classes mitjanes.<\/p>\n

D\u2019en\u00e7\u00e0 llavors fins avui, l\u2019espectacular pujada de lloguers a la ciutat, sumat a situacions patrimonials de degradaci\u00f3 i manca de protecci\u00f3 (com la destrucci\u00f3 de les vaqueries, o l\u2019abandonament del Castell de Bellv\u00eds<\/strong>, entre d\u2019altres) denunciada per les associacions ve\u00efnals, fan pensar que les preocupacions d’en Botey eren certes. Al Fitur<\/em><\/strong> d\u2019enguany l\u2019Hospitalet ha guanyat major pres\u00e8ncia, alhora que s\u2019enderroquen antics edificis, i es dona llic\u00e8ncia per a construir 9 hotels fins el 2022; alhora que en un barri com La Torrassa, en la zona m\u00e9s densament poblada d’Europa, hi ha aproximadament uns 400 pisos ocupats (segons fonts immobili\u00e0ries), i els lloguers pugen sense control; en una ciutat on la regulaci\u00f3 de pisos tur\u00edstics s\u2019ha hagut de demorar i endurir, i concentrar en blocs de pisos d\u2019\u00fas exclusiu.<\/p>\n

I \u00e9s que l\u2019Hospitalet no s\u2019escapa de la influ\u00e8ncia de Barcelona. No ho ha fet mai. I ara menys, amb la l\u00ednia de metro a l\u2019aeroport i a la Zona Franca.<\/p>\n

Per aix\u00f2 m\u2019ha semblat oport\u00fa publicar els apunts d\u2019aquella exposici\u00f3 d\u2019en Jaume Botey, que no faran just\u00edcia al seu coneixement ni a la seva experi\u00e8ncia, per\u00f2 en la meva mod\u00e8stia i des de la meva ignor\u00e0ncia com a hospitalenc d\u2019adopci\u00f3, s\u00ed que en far\u00e0 a la seva mem\u00f2ria.<\/p>\n

LES CICATRIUS DE LA CIUTAT<\/strong><\/p>\n

No \u00e9s estrany sorprendre\u2019s per les difer\u00e8ncies entre Barcelona i l\u2019Hospitalet quan es ve per la carretera de Sants, la Gran via o la travessera de les Corts, i de cop canvia el tra\u00e7at urb\u00e0, els edificis, l\u2019amplada dels carrers i fins hi tot el paisatge urb\u00e0. No t\u00e9 res d\u2019estrany aquesta sorpresa perqu\u00e8 ambdues ciutats, tot i ser ve\u00efnes, han tingut papers diferents durant el creixement del segle XIX i el segle XX; per\u00f2 tamb\u00e9, perqu\u00e8 les administracions i els agents locals es van orientar cap a objectius diferents. La hist\u00f2ria de l\u2019Hospitalet, si la comparem amb la de Barcelona, doncs, \u00e9s la hist\u00f2ria d\u2019una gesti\u00f3 urbana i una depend\u00e8ncia econ\u00f2mica desigual, i alhora, sense planificaci\u00f3.<\/p>\n

Si pogu\u00e9ssim tornar enrere en el temps, fins el 1818 i la creaci\u00f3 del Canal de la infanta, encara estar\u00edem a temps de pensar una ciutat que, a difer\u00e8ncia del que \u00e9s ara, podria haver esdevingut model exemplar d\u2019urbanitzaci\u00f3 sostenible i no el municipi amb major densitat de poblaci\u00f3 d\u2019Europa. Llavors l\u2019Hospitalet es dividia en dues grans zones: una nord, el samont\u00e0<\/strong>, de terreny desigual, i una sud, la marina<\/strong>, deltaica, una plana a nivell del mar, on la seva poblaci\u00f3 es trobava a\u00efllada pels camps i camins de terra, en masies i cases disperses.<\/p>\n

La poblaci\u00f3 es concentrava llavors entre Santa Eul\u00e0lia<\/strong>, Collblanc-La Torrassa<\/strong>, i l\u2019antiga Hospitalet<\/strong>, que va rebre el nom a la Baixa Edat Mitjana per l\u2019\u00fas que se\u2019n feia d\u2019un petit hospital per a viatgers, i que exercir\u00e0 les funcions administratives de les dues anteriors.<\/p>\n

Abans d\u2019arribar el segle XX, en Pau Sants<\/strong> va dissenyar el ferrocarril que unific\u00e0 les dues ciutats amb la resta del territori espanyol des del 1864. Arran de la industrialitzaci\u00f3 i de l\u2019\u00e8xode rural, la poblaci\u00f3 va cr\u00e9ixer pels nouvinguts sense cap pla establert (ni Cerd\u00e0, ni Hausmann, ni tampoc de Puig i Gairalt) seguint la forma estelada<\/strong> des dels centres de poblament, generalment irregulars i d\u2019autoconstrucci\u00f3. Ni les autoritats de l\u2019Hospitalet tenien massa inter\u00e8s en planificar el futur de la ciutat, ni tampoc en oposar-se al creixement imparable de Barcelona, a la qual, durant els anys 1920, a canvi d\u2019incloure la ciutat en la guia de transports de Barcelona li va malvendre la actual Zona Franca<\/strong> i la banda de Sant Pere M\u00e0rtir<\/strong>, la sortida de la Diagonal.<\/p>\n

El creixement va ser extraordinari a nivell europeu: entre finals del segle XIX i 1955, l\u2019Hospitalet va passar de 3.000 a 4.000 habitants, per\u00f2 d\u2019en\u00e7\u00e0 llavors fins el 1975 va passar a tenir quasi 300.000. Aquesta explosi\u00f3 demogr\u00e0fica<\/strong> va ser per ra\u00f3 de la demanda de m\u00e0 d\u2019obra de Barcelona: per una banda la industrialitzaci\u00f3 (f\u00e0briques t\u00e8xtils, qu\u00edmiques, b\u00f2viles i vidres, principalment a la ciutat) de les dues ciutats, i per altra, l\u2019efecte crida de l\u2019Exposici\u00f3 de 1888<\/strong> que marc\u00e0 el precedent; posteriorment, la del 1929 va atreure principalment migrants murcians i valencians per a la construcci\u00f3 del recinte ferial i de les l\u00ednies de metro, els quals dormiren a les barriades de la ciutat.<\/p>\n

Durant els 1955 i el 1975, l\u2019explosi\u00f3 demogr\u00e0fica conjuntament amb l\u2019\u00e8xode espanyol a Barcelona, centuplicaren la poblaci\u00f3. Despr\u00e9s, amb motiu de les olimp\u00edades de 1992 i la remodelaci\u00f3 de les infraestructures de Barcelona amb la seva apertura al mar. Finalment, a partir el 2000, amb la migraci\u00f3 global i l\u2019arribada d\u2019\u00e8tnies de poc arrelament i dif\u00edcil integraci\u00f3.<\/p>\n

Aquesta migraci\u00f3 massiva va donar-se amb una abs\u00e8ncia de control i planificaci\u00f3<\/strong>, la qual va fixar la seva actual irregularitat d\u2019infraestructures i carrers. No nom\u00e9s s\u2019ha de parlar d\u2019una pressi\u00f3 demogr\u00e0fica nefasta, sin\u00f3 d\u2019una menyspreable abs\u00e8ncia de pol\u00edtica combinada amb interessos especulatius que des del ben comen\u00e7ament fins a l\u2019actualitat, malgrat algunes excepcions, han deixat abandonada a la segona ciutat de Catalunya amb uns desequilibris dif\u00edcilment ajustables, i que encara avui en dia mostren les cicatrius d\u2019una ciutat menystinguda pels seus representants.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Jaume Botey en imatges d’arxiu. 2017. Font www.ccma.cat\/tv3<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\r\n\t\t