{"id":1509,"date":"2020-05-26T22:18:44","date_gmt":"2020-05-26T22:18:44","guid":{"rendered":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1509"},"modified":"2020-05-27T11:04:06","modified_gmt":"2020-05-27T11:04:06","slug":"la-metafora-militar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1509","title":{"rendered":"La met\u00e0fora militar"},"content":{"rendered":"\n
\n
\"\"
Roda de premsa en el Palacio de la Moncloa (Madrid) pel Covid- 19.<\/em> Lafede.cat<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Ara que ens trobem en mig de la \u00abdesescalada\u00bb conv\u00e9 recordar que seguim en \u00abestat d\u2019alarma\u00bb des del 14 de mar\u00e7. Bona part d\u2019aquest temps el comandament militar sota el control del ministeri de sanitat ha intervingut p\u00fablicament i ha dut a terme actuacions. Alhora hem estat \u00abbombardejats\u00bb amb dades de baixes i contagis com si es tract\u00e9s d\u2019una guerra colonial, o una \u00abter\u00e0pia de shock\u00bb, no tant en el sentit de la doctrina de\u00a0Naomi Klein<\/strong>, encara que la temptaci\u00f3 \u00e9s gran per les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques, sin\u00f3 pel canvi de conductes individuals decretat per l\u2019estat amb la nostra conformitat.<\/p>\n

D\u2019aquestes setmanes es recorden aquells primers discursos del presidente, les rodes de premsa amb els delegats acompanyats de militars, el \u00abprojecte\u00bb IFEMA, la descontaminaci\u00f3 de l\u2019aeroport d\u2019El Prat, o aquella sensaci\u00f3 d\u2019alarma per un discurs p\u00fablic abundant en met\u00e0fores militars. Tanmateix, tamb\u00e9 es recorda que en el pic de la corba van desapar\u00e8ixer els militars i el discurs castrense va ser substitu\u00eft pel llenguatge divulgatiu de Fernando Sim\u00f3n<\/strong>.<\/p>\n

\u00c9s precisament aquesta al\u00b7lusi\u00f3 al llenguatge militar que ens crida l\u2019obra de Susan Sontag<\/strong>; la periodista i escriptora va publicar un petit assaig el 1977 anomenat La malaltia com a met\u00e0fora (temps despr\u00e9s va publicar una continuaci\u00f3 el 1988 anomenada La Sida i les met\u00e0fores).<\/p>\n

L\u2019assaig para atenci\u00f3 en la met\u00e0fora de la malaltia<\/strong>, concretament en la tuberculosi i el c\u00e0ncer, que desperten el temor al contagi f\u00edsic o moral, un temor amb el qual s\u2019identifica la malaltia; tanmateix, aquest poder de metaforitzaci\u00f3 nom\u00e9s l\u2019ostenten malalties multicausals (o d\u2019origen misteri\u00f3s) i de conseq\u00fc\u00e8ncies calamitoses, o fatals, cosa que sembla recordar en alguns moments a la COVID 19, per la manca d\u2019informaci\u00f3, la saturaci\u00f3 del sistema sanitari, la simptomatologia semblant a la grip o l\u2019asma i la corba de morts creixent.<\/p>\n

Sontag aprofundeix m\u00e9s i analitza l\u2019\u00fas pol\u00edtic de la met\u00e0fora, quan es fa servir per referir-se a una societat \u00abmalalta\u00bb o un grup dissident o enemic del govern que vol ser neutralitzat: en aquest cas, l\u2019\u00fas pol\u00edtic de la met\u00e0fora de la malaltia no \u00e9s monopoli ni de dretes ni d\u2019esquerres<\/strong>, si no que ambd\u00f3s l\u2019han usat indistintament, tant pels totalitarismes com per les democr\u00e0cies liberals. L\u2019\u00faltim cas que recordo d\u2019\u00fas pol\u00edtic de la met\u00e0fora de la malaltia va ser quan Josep Borrell<\/strong>, en el m\u00edting unionista de Barcelona, va esmentar a l\u2019independentisme com a una \u00abinfecci\u00f3\u00bb que s\u2019havia de guarir. Aquest \u00fas de la met\u00e0fora, ens adverteix Sontag, \u00e9s bastant perill\u00f3s en tant que el llenguatge metaf\u00f2ric tamb\u00e9 \u00e9s persuasiu: una construcci\u00f3 mental que crida altres significats. Per aix\u00f2, malgrat la necessitat de den\u00fancia, en dir que unes persones s\u00f3n una infecci\u00f3 o, com s\u2019ha piulat recentment, \u00abel virus sois vosotros\u00bb o \u00abel virus sois voxotros\u00bb, s\u2019aconsegueix la complicitat de sectors de poblaci\u00f3 disposats a acceptar mesures extremes que permetin eliminar el virus o bacteri social del cos \u00absa\u00bb.<\/p>\n

Tamb\u00e9 ens recorda Sontag que l\u2019\u00fas d\u2019aquesta met\u00e0fora no encaixa gaire amb les aspiracions de conc\u00f2rdia o de pau en una societat, ja que apel\u00b7la a accions invasives: \u00ables met\u00e0fores de les malalties s\u2019usen per jutjar la societat, no com a desequilibri sin\u00f3 per a ser reprimides<\/em>\u00bb. Val a dir, per\u00f2, que la m\u00e9s desesperada met\u00e0fora del segle \u00e9s, de moment, la del c\u00e0ncer<\/strong>.<\/p>\n

Dins del territori de la pol\u00edtica, Sontag indica l\u2019\u00fas d\u2019una altra met\u00e0fora, l\u2019anomenada met\u00e0fora militar<\/strong>, usada per primer cop en el camp de la medecina al voltant de 1880: \u00abla mateixa malaltia \u00e9s concebuda com l\u2019enemic sobre el qual la societat promou una guerra.<\/em>\u00bb L\u2019\u00fas del llenguatge militar, per exemple, com \u00abinvasi\u00f3\u00bb, \u00abinfiltraci\u00f3\u00bb, \u00abbaixes\u00bb, \u00abbombardeig\u00bb, etc, o comparacions amb guerres, com per exemple, la lluita contra el c\u00e0ncer comparada amb la guerra del Vietnam, redueixen la malaltia a un report militar i alhora la converteix en una met\u00e0fora d\u2019all\u00f2 intolerable.<\/p>\n

Aquest \u00fas del gobierno ha provocat els seg\u00fcents titulars en la premsa espanyola: EL PA\u00cdS, 3 d\u2019abril: El virus y el lenguaje militar. No hay trincheras, ni primera l\u00ednea. Ni siquiera, enemigo. Solo es un virus<\/em>. El 27 d\u2019abril, El Mundo: Historiadores rechazan el uso de lenguaje b\u00e9lico contra la pandemia de Covid-19: \u00abEsto no es una guerra\u00bb<\/em>. El Confidencial, 29 d\u2019abril: \u00bfGuerra contra el Covid-19? No culpes a la met\u00e1fora. \u00bfPueden las met\u00e1foras que usamos transformar nuestra forma de actuar, pensar y sentir? Una reflexi\u00f3n sobre el uso de met\u00e1foras b\u00e9licas para referirnos a la pandemia<\/em>.<\/p>\n

Aquests articles s\u00f3n d\u2019entre mar\u00e7 i abril, quan la pres\u00e8ncia de l\u2019ex\u00e8rcit era di\u00e0ria als mitjans amb els partes de \u00absin novedad en el frente\u00bb, o el \u00abtodos somos soldados\u00bb o fins hi tot, \u00abel primer soldado de Espa\u00f1a\u00bb. I no tan sols a Espanya sin\u00f3 tamb\u00e9 en altres pa\u00efsos que han comparat el desafiament amb la guerra de 1945, o amb les \u00abtrinxeres\u00bb.<\/p>\n

Vol dir aix\u00f2 que l\u2019estat ha desdibuixat la situaci\u00f3? Doncs, no del tot. Gonzalo Pont\u00f3n<\/strong> defensa la necessitat de mobilitzar a la societat amb un \u00abdiscurs b\u00e8l\u00b7lic\u00bb ja que la percepci\u00f3 del risc era molt alta i calia molta conformitat. En aquest sentit, la met\u00e0fora ha resultat \u00fatil a l\u2019estat, per\u00f2 no s\u2019ha de deixar de banda l\u2019altre aspecte del discurs metaf\u00f2ric, que ha servit a atribuir a l\u2019ex\u00e9rcit el significat de cos m\u00e8dic omnipresent.<\/p>\n

Les met\u00e0fores s\u00f3n trops ling\u00fc\u00edstics que enllacen significats, s\u00f3n inn\u00f2cues pel sol fet de ser met\u00e0fores i no s\u00f3n l\u00f2giques. Per\u00f2 quan s\u2019usen per a persuadir, per a conv\u00e8ncer, les podem acceptar en els nostres esquemes conscientment o no. Tanmateix, la personificaci\u00f3<\/strong>, \u00e9s un altre trop utilitzat pel presidente amb la seva resposta de \u00abel virus no conoce fronteras\u00bb, com si fos alg\u00fa amb domicili, o un agent estranger que viatja d\u2019inc\u00f2gnit. Una vegada m\u00e9s, aquest trop funciona en doble sentit: ja que el virus es despla\u00e7a per arreu les comunitats no han de donar resposta aut\u00f2noma, sin\u00f3 que han d’acceptar la centralitzaci\u00f3 de l\u2019estat d\u2019alarma.<\/p>\n

Val a dir que \u00e9s probable que la met\u00e0fora militar refor\u00e7ada amb les baixes, els ta\u00fcts, els contagis, els aplaudiments per la \u00ablluita\u00bb, la \u00absituaci\u00f3 de guerra\u00bb, etc., hagi fet prendre consci\u00e8ncia de la responsabilitat compartida (en una guerra tots som soldats, etc.) a una part de la societat, per\u00f2 alhora tamb\u00e9 que ens hagi fet jutjar la conducta dels nostres ve\u00efns precipitadament. A nivell de carrer, la mascareta ha esdevingut s\u00edmbol dels qui lluiten contra un enemic com\u00fa, comen\u00e7ant pels sanitaris, interioritzant el risc individual en una mena de casus belli<\/em> social. Per\u00f2 les conductes despreocupades als parcs o a les platges han indignat la \u00abcomunitat\u00bb mobilitzada pel zel d\u2019aquells qui s\u2019han conformat escrupolosament; la met\u00e0fora b\u00e8l\u00b7lica pot actuar com a refor\u00e7ador.<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Susan Sontag photographed in her New York City apartment by Jill Krementz, November, 18, 1974. Bookandfilmglobe.com<\/figcaption><\/figure><\/div>\n<\/div><\/div>\n\r\n\t\t