{"id":1590,"date":"2020-09-26T18:46:51","date_gmt":"2020-09-26T18:46:51","guid":{"rendered":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1590"},"modified":"2020-10-04T17:25:34","modified_gmt":"2020-10-04T17:25:34","slug":"la-condicio-postmoderna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1590","title":{"rendered":"La condici\u00f3 postmoderna"},"content":{"rendered":"\n
\"Jean-fran\u00e7ois

Jean-fran\u00e7ois Lyotard. La condici\u00f3n posmoderna. C\u00e1tedra.<\/p><\/div>\n

El 1979, el fil\u00f2sof franc\u00e8s Jean-Fran\u00e7ois Lyotard va publicar La condici\u00f3 postmoderna<\/i>, obra cabdal per entendre el canvis culturals produ\u00efts per l\u2019evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica. L’obra, encarregada pel govern canadenc, pret\u00e9n definir els canvis socioculturals en les societats desenvolupades, respecte al que es coneix com modernitat. Quaranta-un anys despr\u00e9s de la seva publicaci\u00f3, les descripcions de Lyotard segueixen encaixant<\/span>\u00a0com un guant en la cultura tecnol\u00f2gica del nou mil\u00b7leni. <\/span><\/p>\n

Per a l\u2019autor, l\u2019essencial de la cultura postmoderna \u00e9s la incredulitat dels metarelats que estructuraven la modernitat (marxisme, idealisme, positivisme, etc.) i la seva substituci\u00f3 per un nou \u00abproblema\u00bb cultural que \u00e9s la manca del relat i de promesa<\/strong> de salvaci\u00f3 personal, o social. Aquest problema, t<\/span>ot i semblar un punt mort, permetria revalorar les difer\u00e8ncies individuals i culturals i acceptar l’exist\u00e8ncia d’un m\u00f3n relatiu, sense<\/strong> absoluts<\/strong>. Realitzar la \u00absocietat igualit\u00e0ria\u00bb o el \u00abm\u00f3n de l’esperit\u00bb eren relats que consideraven el poble com a subjecte hist\u00f2ric en un proc\u00e9s d\u2019alliberament o emancipaci\u00f3, i que s\u00f3n deslegitimats despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, el keynesianisme de les societats del benestar tamb\u00e9 es podria considerar un metarelat que ha perdut la seva legitimaci\u00f3 davant del neoliberalisme de la globalitzaci\u00f3 actual. Es podria dir, doncs, que en arribar a la postmodernitat es culmina el perspectivisme<\/strong>.<\/p>\n

D\u2019igual manera que la cultura canvi\u00e0 del feudalisme a la societat industrial, la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica i de la informaci\u00f3 ha transformat les nostres relacions amb el saber (sobretot la inform\u00e0tica), amb una nova l\u00f2gica que implica l\u2019externalitzaci\u00f3 (o democratitzaci\u00f3) del saber<\/strong> en una economia de mercat mundial interdependent que s\u2019ha accelerat amb l\u2019entrada dels pa\u00efsos emergents. L’arribada d’internet i de les xarxes socials ha canviat el mateix concepte de saber i el seu valor. Avui, m\u00e9s que mai, la informaci\u00f3 per si sola no \u00e9s poder si no se li troba un \u00fas que permeti al mercat cobrir la seva demanda de coneixements interessats. Tal com afirmava l’autor llavors, les administracions procuraran en certa manera controlar la transpar\u00e8ncia de la informaci\u00f3, i el paper de la ci\u00e8ncia, en tant que informaci\u00f3 d’\u00fas, dependr\u00e0 d’elles m\u00e9s que mai.<\/p>\n

La comunicaci\u00f3 social ha girat l\u2019\u00faltim segle cap a una dualitat<\/strong>: una societat conforme (una sola) o discrepant (en dos blocs). El comunisme, malgrat haver constru\u00eft el macrorelat de la lluita de classes, va desenvolupar una societat unificada abans del seu esfondrament, mentre que en altres longituds, la lluita de classes va conformar-se amb la cr\u00edtica contra la societat unificada i l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019eines per a una suposada emancipaci\u00f3 obrera. Lyotard veia aquesta elecci\u00f3 bin\u00e0ria com a pr\u00f2pia de la comunicaci\u00f3 social postmoderna: no sabem qu\u00e8 pot ser millor, per\u00f2 hem d\u2019escollir entre societats homog\u00e8nies o duals, entre el saber funcional o cr\u00edtic (talment com indica Zygmunt Bauman<\/strong> a La societat l\u00edquida<\/em>). Avui en dia podr\u00edem dir que la comunicaci\u00f3 social segueix immersa en aquest dualisme entre la \u00abunitat\u00bb o la \u00abdifer\u00e8ncia\u00bb.<\/p>\n

Al no disposar ja d’un metarelat, l’individualisme<\/strong> i el relativisme<\/strong> atomitzen la societat. Per\u00f2 segueix prevalent la narraci\u00f3 com a comunicaci\u00f3, un joc de paraules breu i localitzat, com a legitimador de les col\u00b7lectivitats (jocs que exposen models positius o negatius) pel sol fet de ser narrat. Els relats segueixen donant sentit a les accions dels individus com a col\u00b7lectiu. Dins dels relats, sovint apareix l’heroi, qui s’emmotlla a un dels dos models principals: el de l’heroi cognitiu (un cient\u00edfic, per exemple) o el de llibertador (l’individu que salva el col\u00b7lectiu); el seu paper legitima la col\u00b7lectivitat en front dels excessos del poder.<\/p>\n

Pel que fa a la ci\u00e8ncia, aquesta ha estat deslegitimada no tant pels seus aven\u00e7os sin\u00f3 per la p\u00e8rdua de la idea de \u00absaber\u00bb, \u00e9s a dir, per la p\u00e8rdua de sistema universal, i tamb\u00e9 per la depend\u00e8ncia d\u2019agents (fundacions i universitats) que s\u00f3n avui una for\u00e7a de producci\u00f3 m\u00e9s del mercat. Per\u00f2 en el joc del llenguatge, la ci\u00e8ncia juga amb dues regles que li v\u00e9nen del m\u00e8tode cient\u00edfic: la verificaci\u00f3 o falsaci\u00f3<\/strong>, \u00e9s a dir, un proc\u00e9s indefinit mentre es verifica o falseja un saber, en el qual es pot parlar leg\u00edtimament (en hip\u00f2tesis), i la no-contradicci\u00f3, <\/strong>un principi argumentatiu en el qual un mateix referent no pot donar solucions inconsistents o contradict\u00f2ries. Els continguts actuals de la ci\u00e8ncia, per\u00f2, ja no narren cap relat unificat, ans el contrari: estan especialitzats, encara que els divulgadors de ci\u00e8ncia es veuen empesos a crear-ne per assolir una legitimitat que li manca per mitjans propis).<\/p>\n

\"\"

Fernando Sim\u00f3n. Metge i membre de l’ag\u00e8ncia europea d’ECDC; principal divulgador de l’estat durant la pand\u00e8mia.<\/p><\/div>\n

Als jocs del llenguatge cient\u00edfic cal afegir-hi els dels llenguatges inform\u00e0tics i te\u00f2rics de la sociologia, la m\u00fasica, gen\u00e8tica, etc. Aquests llenguatges oferts per la universitat, aix\u00ed com els seus coneixements, no es transmeten en bloc sin\u00f3 a demanda de l’estudiant en base a la seva funcionalitat i millora t\u00e8cnica. D’aquesta manera, el paper del catedr\u00e0tic tamb\u00e9 es veu tocat ja que perd el seu rol tradicional, i la demanda de sabers el torna performatiu<\/strong>: no es crea saber nou sin\u00f3 que es reprodueix el que demana el mercat. El saber es torna mercaderia i en font de guanys i de control, i s’allunya d’aquella \u00abvisi\u00f3 del m\u00f3n\u00bb que divulgava Albert Einstein<\/strong>, on tot el saber estava integrat i adequat a la mesura humana.<\/p>\n

Avui en dia se’ns pot fer dif\u00edcil saber qu\u00e8 era la modernitat, o sobretot com es pensava o vivia abans de 1979, donat que estem immersos en la cultura global de la informaci\u00f3. Per\u00f2 llegir l’obra de l’autor a dia d’avui \u00e9s com confirmar les seves prediccions, sobretot pel que fa a l’\u00fas de la informaci\u00f3 i dels relats. Tanmateix, l\u2019av\u00eds final de Lyotard no ha perdut vig\u00e8ncia: la temptaci\u00f3 de caure en sistemes unificats on el que els jocs comunicatius s\u00f3n d\u2019informaci\u00f3 incompleta.<\/strong> Les societats haurien de ser transparents i impedir les quotes de poder d’aquells qui la priven d’informaci\u00f3 \u00ab\u00fatil\u00bb. Aquestes societats esdevenen sistemes que no permeten dissensi\u00f3, on els \u00abdecididors\u00bb afavoreixen \u00abel consens\u00bb contra la \u00abdissensi\u00f3\u00bb com a una jugada per a impedir nous relats, els quals sovint neguen o reprimeixen la paraula al jugador oposat fins al punt d’actuar com un estat \u00abterrorista\u00bb. La societat postmoderna hauria d\u2019apuntar en la comunicaci\u00f3 i transmissi\u00f3 de tot el saber disponible.<\/p>\n

\"\"

Jean-Fran\u00e7ois Lyotard.<\/p><\/div>\n\r\n\t\t