Com m\u00e9s ressenyes es fan \u2013i, per tant, m\u00e9s elevat \u00e9s el nombre absolut de ressenyes realitzades\u2013, m\u00e9s recomanacions (asimptom\u00e0tiques o amb s\u00edmptomes) es busquen. Es dins d\u2019aquest cas que destaquen, per una banda, a comen\u00e7aments de la pand\u00e8mia, <\/em>Las armas secretas y otros relatos<\/em>, de J\u00falio Cort\u00e1zar<\/strong>, pe\u00e7a encapsulada en ambar que no envelleix mai, i la a voltes descompensada Confesiones del estafador F\u00e9lix Krull<\/em><\/a>, obra p\u00f2stuma de Thomas Mann<\/strong>, on si b\u00e9 es t\u00e9 la sensaci\u00f3 de ser estafat per l\u2019autor, no \u00e9s menys cert que ho fa amb el mestratge d\u2019un gran narrador. I tamb\u00e9 les obres de Jack London<\/strong>, narrador dels esperits arriscats, d\u2019entre les quals, destaca, per poc coneguda i propera a Lovecraft<\/strong>: el \u00eddolo rojo<\/em>.<\/p>\n Segons el document Criteris de Lectura P\u00fablica, l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Cultura estableix que la taxa de positivitat sobre el total de ressenyes fetes no ha de superar el llindar del 5% per considerar que un pa\u00eds ha aconseguit tenir la pand\u00e8mia sota control. D\u2019aquestes, \u00e9s recomanable no superar el tant per cent esmentat en lectures postmodernes: d\u2019entre la tria escollida, el 2020, s\u2019han seleccionat les obres de la primera d\u00e8cada del segle, El vano Ayer<\/em>, d\u2019Isaac Rosa<\/strong>, i Reconstrucci\u00f3n<\/em>, d\u2019Antonio Orejudo<\/strong>, mentre que en el terreny de la novel\u00b7la negra del mateix 2020, l\u2019\u00f2pera prima Los asesinatos del complejo Brava<\/em>, de Dimas Timurejo<\/strong>, juntament amb Carne para las Lindas<\/em>, de Jim Davis<\/strong>, de matranet.net<\/a>.<\/p>\n La taxa de lectures en catal\u00e0 quantifica quantes s\u2019han fet els \u00faltims set dies en un territori en proporci\u00f3 a la seva poblaci\u00f3. Com m\u00e9s positius es detecten, m\u00e9s alt \u00e9s el valor. Dins d\u2019aquest apartat destaquen la ignota Gaeli i l\u2019home D\u00e9u<\/em>, de Pere Calders<\/strong>, realisme m\u00e0gic escrit durant la Segon Rep\u00fablica, i la indescriptible El millor dels mons possibles<\/em>, de Quim Monz\u00f3<\/strong>, un habitual en aquest bloc, i que cont\u00e9 l\u2019insuperable \u201cDavant del rei de Su\u00e8cia<\/em>\u201d.<\/p>\n Quedaren al marge obres i assajos filos\u00f2fics, necessaris i de lectura pendent, dels quals per\u00f2 tan sols esmentarem pel seu historicisme generacional, l\u2019obra d\u2019Ortega y Gasset<\/strong>, Entorno a Galileo<\/em>, i a un nivell m\u00e9s po\u00e8tic i simb\u00f2lic: Los Tarahumara, <\/em>d\u2019Antonin Artaud<\/strong>.<\/p>\n La poesia acumulada permet estimar quantes persones han llegit poesia els \u00faltims 14 dies i, per tant, poden tenir capacitat de recomanar-ne en un territori determinat en proporci\u00f3 a la seva poblaci\u00f3. \u00c9s un valor aproximat perqu\u00e8 es calcula dividint la xifra total de lectures dels \u00faltims 14 dies pel total de la poblaci\u00f3 catalana, ja que no se sap la xifra de poblaci\u00f3 llegida ni tampoc la de persones susceptibles a rebre una recomanaci\u00f3. En la secci\u00f3 de poesia inaudita (\u00e9s un dir), trobem la Poesia prima<\/em> de Toni Turull<\/strong>, i Apuntes para un atlas<\/em>, d\u2019Andreu Gonz\u00e1lez Castro<\/strong>, per\u00f2, sobretot, la imatgeria a ritme de motor d\u2019explosi\u00f3 de Carles Sindreu Pons<\/strong> (Obra po\u00e8tica I<\/em>). Dins de les lectures \u201cobligades\u201d pendents (\u00e9s a dir, sense sorpreses per\u00f2 amb inter\u00e8s), esmentar l\u2019antologia de Josep Carner<\/strong> i de la poesia d\u2019Allen Ginsberg<\/strong>, destacar una dotzena de poemes de La ca\u00edda d\u2019America, Oda Plutoniana<\/em> i S\u00e1ndwiches de Realidad<\/em>.<\/p>\n Font: Departament de Cultura<\/p><\/div>\n\r\n\t\tLa poesia acumulada<\/strong><\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/elecosinpasos.com\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/pandemia.png\")