Perqu\u00e8… ben mirat un sonet \u00e9s una extensi\u00f3 de text d\u2019unes 110 s\u00edl\u00b7labes, el que vindria a ser un petit recull d\u2019unes 40-50 paraules (un text de 4 l\u00ednies), i si tens una idea, reflexi\u00f3 o pensament interessant que t\u2019ocupi 4 l\u00ednies podries compondre un sonet.<\/p>\n
Aix\u00f2 no \u00e9s cap cr\u00edtica, ans el contrari, una defensa de la capacitat de condensaci\u00f3<\/strong> d\u2019idees que implica compondre un sonet: el motlle que contindr\u00e0 la fosa que pacientment hagis treballat, independentment de la q\u00fcesti\u00f3 formal.<\/p>\n Pel que fa a l\u2019estil del sonet, l\u2019\u00fanica condici\u00f3 avui, crec, \u00e9s que hi hagi un ritme que acompanyi la lectura i aquella \u201ctransici\u00f3\u201d de comen\u00e7ament al final, una mena de joc d\u2019anticipacions, que inclogui el desenlla\u00e7 que es dona en els \u00faltims versos. La q\u00fcesti\u00f3 sil\u00b7l\u00e0bica i de rimes pot seguir l\u2019estil cl\u00e0ssic, el qual transmet aquella sensaci\u00f3 de pe\u00e7a acabada<\/strong> i sonoritat inamovible,\u00a0 que el fixa per\u00f2 que a voltes \u00e9s fa dif\u00edcil d\u2019entendre \u201ca la primera\u201d, o pot amollar les seves lligadures i fixacions (ritmes, rimes, l\u00e8xic, alenades..) per mantenir la sensaci\u00f3 de pe\u00e7a acabada alhora que permetre major claredat que sonoritat.<\/p>\n Per\u00f2 la paraula sonet fa badallar: no s\u00e9 per quina genealogia ha esdevingut sin\u00f2nim d\u2019avorriment, d\u2019antiquat o de carca. Potser per la part matem\u00e0tica, o per la conson\u00e0ncia… no ho s\u00e9; pot ser perqu\u00e8 les estructures formals, com les imatges, s\u2019identifiquen amb els valors i les actituds d\u2019un grup i d\u2019una \u00e8poca, i \u201cescriure un sonet\u201d el segle XXI, en plena postmodernitat, pot semblar massa \u201cmodern\u201d o \u201cantic\u201d, tot i que ja sabem que en la postmodernitat l\u2019estil \u00e9s tan sols un joc de llenguatge<\/strong>.<\/p>\n \u201cprou reconec la cala d\u2019on partia<\/p>\n i, en el teu cos, el port on torno a mi\u201d<\/p>\n -Argonauta<\/p>\n<\/blockquote>\n Dins d\u2019aquesta selecci\u00f3 hi destaquen el poemes dedicats a Miquel \u00c0ngel, Dante i Petrarca, Saps la terra on floreix el llimoner<\/em>?, i no \u00e9s casual: Desclot t\u00e9 el r\u00e8cord filol\u00f2gic d\u2019haver tradu\u00eft el can\u00e7oner \u00edntegre de Petrarca (fita no assolida mai abans en catal\u00e0, ni tampoc pels noucentistes) durant els \u00faltims 15 anys de manera intermitent: 8000 versos, a banda dels d\u2019altres autors com Dante, Miquel \u00c0ngel o Shakespeare.<\/p>\n D\u2019aquests sonets d\u2019un traductor de sonets<\/strong> crec que se\u2019n pot extreure alguna idea preciosa. Perqu\u00e8 el traductor serva l\u2019autor, i alhora, crea, transforma amb la seva \u201cveu\u201d manllevada, que \u00e9s com una transfer\u00e8ncia (ell o ella parlen a trav\u00e9s del \u201cjo\u201d), en una sessi\u00f3 d\u2019espiritisme. El traductor, a m\u00e9s a m\u00e9s, ha d\u2019escollir el llenguatge que transportar\u00e0 el sentit a la seva llengua, i en aquest trasp\u00e0s, \u00f2bviament, alguna cosa es perd, per\u00f2 tamb\u00e9 alguna cosa es guanya. <\/em>Repassar el llenguatge, llegat dels avantpassats, i encastar aquesta o aquella altra paraula en una estructura per compondre el ritme, la rima i el sentit, \u00e9s la forma m\u00e9s plena fondre-s\u2019hi amb el pensament d\u2019alg\u00fa. Nigrom\u00e0ncia<\/strong>.<\/p>\n Van construir-la uns homes decidits, No segueixen els sonets una norma fixa, sin\u00f3 que sembla que responen a la necessitat sonora i conceptual: aix\u00ed ens trobem que en alguns la rima \u00e9s consonant, en d\u2019altres assonant, d\u2019altres versos marinats o no; unes estructures s\u00f3n petrarquianes o shakesperianes i d\u2019altres no s\u00f3n sonets ben b\u00e9.<\/p>\n Hi ha, per\u00f2, un delit\u00f3s \u00fas del llenguatge, d\u2019ocells, flors, arbustos i arbres, donat que sovint els poemes s\u2019ubiquen en valls, gorgs, costes, estanys, o muntanyes; hi ha una pres\u00e8ncia de la terra com del mar, sovint com a s\u00edmbols, locus amoenus<\/em>, o paisatges de fons; del pas de les estacions, o de la pres\u00e8ncia o abs\u00e8ncia de l\u2019home i les seves activitats. Tamb\u00e9 una prefer\u00e8ncia pels mots amb sonoritats vibrants<\/strong>: \u201cllimalla, esquerdill, rocall\u00eds…\u201d, o com en el cas del poema Pirinenca<\/em> (tota una declaraci\u00f3 d\u2019amor a la sonoritat vibrant).<\/p>\n \u201cEn el s\u00f2lid silenci de la pedra<\/p>\n que no gosa fendir cap brot de vida,<\/p>\n tot d\u2019una esclata a l\u2019aire<\/p>\n el brunzit de les ales de dos corbs en parella\u201d<\/p>\n -Vall desclosa<\/p>\n<\/blockquote>\n L\u2019\u00fas d\u2019alguns mots com \u201ccal\u00e7obre\u201d, \u201cacorar\u201d o \u201cavidar\u201d b\u00e9 es mereixerien ser recuperats. Amb aix\u00f2, Desclot ha escollit conjunt de sonoritats i significats infreq\u00fcents que atorguen a la lectura aquella fascinaci\u00f3 de descobrir (o redescobrir) una llengua. Tanmateix, aquest \u00e9s un av\u00eds pels lectors r\u00e0pids: cal un diccionari a m\u00e0 i una relectura.<\/p>\n La mort d\u2019una paraula \u00e9s un malastre<\/p>\n que fa encongir tota la humanitat.<\/p>\n -Gens com paraules<\/p>\n<\/blockquote>\n Els tons, per\u00f2, son heterogenis segons el tema a tractar: si per una banda tenim l\u2019al\u00e8 elevat a imitaci\u00f3 dels cl\u00e0ssics<\/strong> (a la recerca d\u2019una transcend\u00e8ncia, un tant mig creguda), per altra banda tenim la metapoesia i un cert abarrocament de la quotidianitat . La veu tamb\u00e9 varia segons el tema i trobem que aquesta s\u2019emmotlla a l\u2019alteritat<\/strong> d\u2019un Goethe o Haydn, o indirectament, en el cas de C\u00e9zane (Retrat d\u2019un desconegut<\/em>), amb una \u00e8cfrasi<\/strong> impressionista.<\/p>\n Separats de l\u2019abisme per un tel<\/p>\n escometem l\u2019instant com immortals,<\/p>\n per la vida lliscant damunt la mort.<\/p>\n -Goethe Patina sobre l\u2019Ilm, a Weimar<\/p>\n<\/blockquote>\n Per\u00f2 Desclot tamb\u00e9 t\u00e9 en consideraci\u00f3 els vius; vius que avui ja no hi s\u00f3n, per\u00f2 renadius en les seves endreces i poemes dels quals la meitat en s\u00f3n dedicats. Concretament, el poema En la mort d\u2019Angel Crespo<\/em>, traductor castell\u00e0 del can\u00e7oner de Petrarca, mort a Barcelona el 1995, \u00e9s una petita elegia on s\u2019intueix l\u2019admiraci\u00f3 per l\u2019amic que el va motivar per traduir el can\u00e7oner de Petrarca al catal\u00e0.<\/p>\n Ensenya\u2019m la can\u00e7\u00f3, que no s\u00e9 entendre,<\/p>\n tu que tot just l\u2019has acabat d\u2019aprendre.<\/p>\n -En la mort d\u2019\u00c0ngel Crespo.<\/p>\n<\/blockquote>\n En Despertar-me quan no dormo <\/em>s\u2019hi pot apreciar el treball d\u2019orfebreria d\u2019anys i panys. Una altra q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si avui estem educats per saber-ho apreciar; si podem apujar-nos a aquell pedestal del sonet per a contemplar de prop les motllures que decoren aquesta catedral mig buida que anomenem tradici\u00f3. Citant el jurat<\/strong>:<\/p>\n \u201cUn exercici de maduresa creativa en el qual la contemplaci\u00f3 de la natura i el di\u00e0leg amb la tradici\u00f3 po\u00e8tica i art\u00edstica conformen un univers de densitat moral i d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia formal\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n Se\u2019m fa dif\u00edcil pensar en la traject\u00f2ria del poemari de Desclot, qui de primeres no estava conven\u00e7ut de publicar-lo; potser es tractava de provocar el \u201creconeixement\u201d a una traject\u00f2ria (curullada de guardons) de poeta actiu encara en els temps actuals; m\u00e9s encara quan un dels poemes est\u00e0 dedicat als presos pol\u00edtics <\/strong>i l\u2019autor n\u2019est\u00e0 comprom\u00e8s amb la causa<\/a>. Tot aix\u00f2, per\u00f2, no desmereix Despertar-me quan no dormo<\/em>, que posseeix un valor \u00edntegre, no d\u2019enc\u00e0rrec, com el poden tenir les obres d\u2019aquelles galeries italianes que s\u2019omplien a l\u2019estiu abans de la pand\u00e8mia, amb aquells visitants mig conven\u00e7uts de la bellesa d\u2019una tradici\u00f3.<\/p>\n Miquel Desclot, al seu estudi | Esteve Plantada. El Temps.<\/p><\/div>\n\r\n\t\tDespertar-me quan no dormo<\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/elecosinpasos.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/portada_despertar-me-quan-no-dormo.jpg\")
Despertar-me quan no dormo<\/em>, de Miquel Desclot (premi Carles Riba 2020) \u00e9s una tria de poemes redactats en els \u00faltims 38 anys, la majoria dels quals s\u00f3n sonets. Per una banda, el poemari mant\u00e9 aquesta unitat formal i d\u2019un estil, dir\u00edem, amb un \u201coreig noucentista\u201d que a voltes rebufa amb una veu plana, i per l\u2019altra, hi ha una heterogene\u00eftat en els temes que tracten el propi llenguatge, el paisatge, el record, l\u2019amistat o l\u2019amor.<\/p>\n\n
\n
colrats d\u2019un sol agrumollat de segles:
-Cal\u00e7obre<\/p>\n<\/blockquote>\n\n
\n
\n
\n
La tradici\u00f3 i el valor<\/h2>\n
\n
![\"\u00abSer](\"https:\/\/www.eltemps.cat\/imatges\/articles\/miquel_desclot-4_esteve_plantada.jpg\")