{"id":1749,"date":"2021-10-20T09:09:02","date_gmt":"2021-10-20T09:09:02","guid":{"rendered":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1749"},"modified":"2021-10-27T17:35:59","modified_gmt":"2021-10-27T17:35:59","slug":"la-ciencia-ficcio-com-a-mirall","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1749","title":{"rendered":"La ci\u00e8ncia ficci\u00f3 com a mirall"},"content":{"rendered":"\n
\"\"
Il\u00b7lustraci\u00f3 de Paul Orban per a The World of Null-A, publicat per Astounding Science-Fiction.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

L\u2019edat daurada de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3, com s\u2019acostuma a definir el per\u00edode entre 1938 i 1945, coincideix amb el de la Segona Guerra Mundial i el comen\u00e7ament de l\u2019era at\u00f2mica. No solament el poder de l\u2019\u00e0tom, un cop convertit en realitat, marcar\u00e0 un canvi d\u2019estil en ci\u00e8ncia ficci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 la consci\u00e8ncia de les conseq\u00fc\u00e8ncies terribles que pot desencadenar un poder tan <\/em>real.<\/p>\n\n\n\n

Mentre es fixa l\u2019estil \u201coficial\u201d, basat en la ci\u00e8ncia dura, el g\u00e8nere evolucionar\u00e0 vers un nou tipus d\u2019obres m\u00e9s preocupades amb les conseq\u00fc\u00e8ncies nuclears i l\u2019exploraci\u00f3 de l\u2019espai. Tanmateix, 1950 marca la fi de l\u2019era daurada de les \u201crevistes\u201d americanes i l\u2019inici de l\u2019edici\u00f3 de \u201cllibres\u201d de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 per aquells autors que una generaci\u00f3 abans s\u2019havien forjat en les revistes.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019expansi\u00f3 de les editorials de ci\u00e8ncia ficci\u00f3, que fins llavors tan sols l\u2019ocupaven unes poques especialitzades, donar\u00e0 pas a l\u2019edici\u00f3 de recopilacions i novel\u00b7les \u201cfix-up\u201d, reescriptures adaptades de relats i novel\u00b7les curtes publicades pr\u00e8viament. Alguns autors, com Isaac Asimov<\/strong>, consideren que l\u2019etapa anterior a 1950 fou m\u00e9s \u201cvirtuosa\u201d en el sentit que l\u2019autor era completament lliure d\u2019escriure el que volia sense necessitat de reflexionar sobre les seves idees pol\u00edtiques, ni haver de preocupar-se per la carrera espacial, l\u2019era at\u00f2mica, o les pautes fixades del g\u00e8nere per autors i cr\u00edtics literaris.<\/p>\n\n\n\n

Si examinem alguns contes i novel\u00b7les curtes d\u2019aquest per\u00edode, s\u2019hi poden trobar, per\u00f2, una s\u00e8rie de temes recurrents i estructures estereotipades. A poc que ens endinsem, trobarem, entre d\u2019altres, abund\u00e0ncia de di\u00e0legs de personatges detectivescos, espies, o agents; trames que giren al voltant de complots secrets; escenaris dist\u00f2pics, pol\u00edticament autoritaris i de fortes connotacions b\u00e8l\u00b7liques; un sistema solar poc explorat que actua com una extensi\u00f3 d\u2019all\u00f2 que passa a la Terra, on les conseq\u00fc\u00e8ncies dels seus protagonistes poden canviar-ne el seu dest\u00ed. Amb tot, com si de manera latent la conjuntura hist\u00f2rica hi fos.<\/p>\n\n\n\n

Un altre dels trets caracter\u00edstics \u00e9s l\u2019extensi\u00f3 d\u2019unes obres pensades majorit\u00e0riament per a lliuraments mensuals a un p\u00fablic fidel. Aix\u00f2 fa que les novel\u00b7les (no els contes) s\u2019allargassin debades, amb f\u00f3rmules de di\u00e0legs i descripcions redundants, la qual cosa alenteix, quan no la fa feixuga, la lectura en una sola tirada. Cal indicar, per\u00f2, que abans que s\u2019editessin els \u201cfix-up\u201d i, per tant, les seves correccions, a la publicaci\u00f3 peri\u00f2dica li calien un m\u00ednim de paraules i un recordatori al lector del que havia passat. No obstant, per\u00f2, l\u2019estil \u201cpulp\u201d, els cliffhangers <\/em>i una tensi\u00f3 narrativa en augment, malgrat que algunes digressions la redueixin, s\u00f3n suficients per enganxar-nos sota la promesa del \u201cqu\u00e8 passar\u00e0 al final?\u201d<\/p>\n\n\n\n

  • \"\"<\/figure><\/li>
  • \"\"<\/figure><\/li><\/ul>
    Astounding Science Fiction. Cobertes de World of Null-A. 1945 <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    A.E. Van Voigt<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    The World of Null-A <\/em>\u00e9s un exemple de llibertat absoluta de l\u2019autor abans dels c\u00e0nons, i de publicaci\u00f3 de revista a llibre. Escrita per A.E. van Voigt<\/strong>, fou publicada com a serial de tres parts en Astounding Stories<\/em> (1945), i corregida en un \u201cfix-up\u201d el 1948 (per Simon & Schuster). M\u00e9s endavant, encara hi haur\u00e0 una \u00faltima revisi\u00f3 amb afegitons el 1970.<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019obra planteja una Terra on la tecnologia dels anys 1940s conviu amb blasters<\/em>, jetpacks<\/em>, disruptors, robonaus, naus estel\u00b7lars, o videopantalles). Una utopia falsa<\/strong>, organitzada despr\u00e9s de la guerra mitjan\u00e7ant el control d\u2019una \u201cM\u00e0quina de Jocs<\/strong>\u201d, una mena de cervell electr\u00f2nic (per no dir superordinador) de la mida d\u2019un gratacels, que segueix unes lleis, com les tres lleis de la rob\u00f2tica<\/strong> d\u2019Asimov, per\u00f2 programades per a ensinistrar els humans en una competici\u00f3 d\u2019oposicions per a escollir els millors candidats en \u201cl\u00f2gica no-aristot\u00e8lica<\/strong>\u201d, una forma d\u2019enraonar anal\u00f2gica i no lineal, que es creu permet evitar els conflictes. El premi \u00e9s la promoci\u00f3 social al planeta Venus, que no es representa com l\u2019infern descrit per la Mariner 2<\/em> el 1962, sin\u00f3 com un locus amoenus, <\/em>una mena de parad\u00eds verd d\u2019arbres gegantins.<\/p>\n\n\n\n

    Com en altres obres d\u2019aquest per\u00edode de guerra hi ha una conspiraci\u00f3 secreta<\/strong> amb un ex\u00e8rcit de naus estel\u00b7lars per a envair l’id\u00edl\u00b7lic Venus, per\u00f2 aquesta tan sols \u00e9s un pla dins d\u2019un altre m\u00e9s ambici\u00f3s que inclou una mena de Lliga de les Nacions<\/strong> intergal\u00e0ctica, la qual preserva l\u2019ordre c\u00f2smic, per\u00f2 que es veuria obligada a actuar en cas d\u2019exterminis massius a Venus.<\/p>\n\n\n\n

    En l\u2019obra de Voigt sembla que tot t\u00e9 una ra\u00f3 de ser, per\u00f2 no tardem en descobrir que tot \u00e9s tramoia al servei de les cuites del protagonista i les sorpreses per al lector: concessions pulp i de novel\u00b7les d\u2019espies carregades de bandes, m\u00e0fies, detectius, agents, agents dobles, megaloman\u00edacs, sicaris deformes, m\u00e0quines infernals, etc. La narraci\u00f3 corre una gimcana al voltant d\u2019un participant, Gosseyn<\/strong>, del que no sabem res (ni ell mateix, ni els seus captors): un misteri\u00f3s amn\u00e8sic, prototip d\u2019antiheroi que va assumint el seu rol d\u2019heroi mica en mica, amb intu\u00efcions i infer\u00e8ncies \u201cno-aristot\u00e8liques\u201d, davant de fen\u00f2mens extraordinaris de toc on\u00edric que revelen una realitat inconeguda i amena\u00e7adora.<\/p>\n\n\n\n

    Titllada de novel\u00b7la surrealista de ci\u00e8ncia ficci\u00f3, tradu\u00efda per Boris Vian <\/strong>al franc\u00e8s, en realitat \u00e9s una mena de malson fragmentari i hiperb\u00f2lic on el tema principal \u00e9s la recerca de la pr\u00f2pia identitat, i tot sembla adquirir una inconsist\u00e8ncia que far\u00e0 les del\u00edcies de Phillip K. Dick:<\/strong> barreja de clonaci\u00f3, capacitat de la immortalitat, teletransport, control mental de l\u2019energia i un gir copernic\u00e0 de connotacions filos\u00f2fiques i sem\u00e0ntiques. Malgrat les cr\u00edtiques rebudes al seu moment per l\u2019ortod\u00f2xia de la sci-fi<\/em> nordamericana (cr\u00edtiques que van obligar a l\u2019autor a revisar l\u2019obra en l\u2019edici\u00f3 de 1970) \u00e9s un llibre bastant postmodern<\/strong>, tot i el seu verdet \u201cpulp\u201d d\u2019entreguerres.<\/p>\n\n\n\n

    • \"\"<\/figure><\/li>
    • \"\"<\/figure><\/li><\/ul>
      Cobertes d’Astounding Science-Fiction. 1946 i 1947<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      Lewis Padget<\/strong><\/p>\n\n\n\n

      Un exemple del gust \u201cpulp\u201d o \u201cnoire\u201d tamb\u00e9 el trobem en les obres de Lewis Padget (pseud\u00f2nim del l’associaci\u00f3 entre Henry Kuttner<\/strong> i la seva esposa, CL Moore<\/strong>): eterns estereotips de pinxos i genis del crim; cigarretes enceses \u2013encara\u2013 amb llumins, notes escrites en blocs de \u201cpaper i llapis\u201d, mentre es parlen per videoconfer\u00e8ncies o s\u2019amenacen amb armes l\u00e0ser; conflictes que es resolen amb un di\u00e0leg propi de Sam Spade<\/strong>, o amb un cop al clatell, o tamb\u00e9 amb un tret des de la cintura.<\/p>\n\n\n\n

      Algunes d\u2019aquestes hist\u00f2ries s\u2019ubiquen en el planeta Terra, o en una de les seves dimensions, molts anys despr\u00e9s de la SGM, com en el cas de Voigt, per\u00f2 el present latent hi \u00e9s: a The Fairy Chessmen<\/em> encara dura una guerra interminable entre falangistes (sic), per b\u00e9 que Espanya t\u00e9 l\u2019honor de posar el nom al b\u00e0ndol de l\u2019eix, i els aliats; o a Tomorrow and Tomorrow<\/em>, amb una dictadura administrativa que s\u2019ha imposat al m\u00f3n en blocs despr\u00e9s d\u2019una Tercera Guerra Mundial.<\/p>\n\n\n\n

      L\u2019acci\u00f3 d\u2019aquestes dues obres \u00e9s molt similar: els protagonistes s\u00f3n cient\u00edfics a les ordres del govern de torn que esdevenen protagonistes d\u2019una trama interdimensional o interplanet\u00e0ria: en la primera, un renegat del futur amb poders mentals viatja al passat (el present de la novel\u00b7la) per intentar controlar un dels b\u00e0ndols de la guerra mundial, o en tot cas, passar-se a l\u2019altre b\u00e0ndol amb la soluci\u00f3 d\u2019una equaci\u00f3 matem\u00e0tica<\/strong> que embogeix a qui intenta resoldre-la. En la segona, una organitzaci\u00f3 clandestina intenta provocar l\u2019explosi\u00f3 d\u2019una pila d\u2019urani gegantina que hi ha sota els EUA per desestabilitzar el govern dictatorial, aprofitant  suggestions on\u00edriques, criatures mutants i el control mental d\u2019alguns cient\u00edfics o enginyers.<\/p>\n\n\n\n

      Ambdues s\u00f3n del 1946 i 1947, i el \u201cfix-up\u201d \u00e9s de 1951 per Gnome Press. El context \u00e9s precisament els efectes de la SGM que, en ambd\u00f3s casos no semblen massa ut\u00f2pics. Per\u00f2 no ho s\u00f3n de contingut social, sin\u00f3 d\u2019espies i cient\u00edfics enll\u00e0 del real, en un marc on hi ha lloc pels alien\u00edgenes, la telepatia, el control mental i la superci\u00e8ncia. Un aspecte interessant en The Fairy Chessmen<\/em> \u00e9s el paper dels \u201cescacs m\u00e0gics o fe\u00e9rics\u201d, una modalitat usada per comprovar variacions de regles i de moviments de figures, la qual obliga als seus jugadors, segons la novel\u00b7la, a enraonar sense normes tal i com faria en Lewis Carroll<\/strong>, ja que l\u2019equaci\u00f3 que permet controlar la guerra nom\u00e9s la pot entendre sense tornar-se boig aquell qui ent\u00e9n les mec\u00e0niques amb veritats \u201ccanviables\u201d.<\/p>\n\n\n\n

      El tema dels mutants<\/strong> tamb\u00e9 \u00e9s habitual: no s\u00f3n considerats com a humans, per\u00f2 poden disposar d\u2019habilitats sobrenaturals que, en ambd\u00f3s casos, ajudaran al protagonista. Aquests, i els seus personatges de suport, s\u00f3n enginyers, intel\u00b7lectuals, cient\u00edfics o sobretot matem\u00e0tics, fet res estrany en la literatura de ci\u00e8ncia ficci\u00f3. Els psic\u00f2legs<\/strong>, per\u00f2, tamb\u00e9 tenen un paper destacat com analistes de conducta, modificadors de condicionaments, detectors de mentides i poders ps\u00edquics. \u00c9s interessant veure com el conductisme, l\u2019autocontrol i la suggesti\u00f3 supercient\u00edfiques s\u00f3n recursos habituals.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Walden Two. Coberta. 1945<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

      Una utopia tradicional<\/strong><\/p>\n\n\n\n

      Deixant de banda les distopies, Walden Dos<\/em>, escrita pel psic\u00f2leg B. F. Skinner<\/strong>, ens planteja una utopia fonamentada en el condicionament operant<\/strong> a l\u2019estil de les utopies tradicionals (com la de Thomas Moro<\/strong>, Francis Bacon<\/strong>, o fins i tot Henry Thoreau<\/strong>), mitjan\u00e7ant el di\u00e0leg com a g\u00e8nere principal. Tot i ser plantejada com una novel\u00b7la de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 (Skinner fou estudiant de filosofia i escriptor frustrat als anys 1920), l\u2019autor indica en el pr\u00f2leg que es va fer servir del g\u00e8nere per a transmetre les virtuts principals del condicionament operant i aix\u00ed encetar el debat.<\/p>\n\n\n\n

      Skinner planteja aquesta utopia en un moment en qu\u00e8 tot just s\u2019ha acabat la SGM, com un cas hipot\u00e8tic que es podria donar el 1945. A difer\u00e8ncia del to de les altres novel\u00b7les, aquesta \u00e9s \u201coptimista\u201d, tot i estar presentada des del punt de vista del narrador protagonista, que \u00e9s un p\u00e8l pessimista.  En el sentit de la seva proximitat al context on succeeix, el missatge \u00e9s que \u201cja es podria estar donant si la societat es poses d\u2019acord\u201d, la qual cosa la situa en un close future<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

      En 1945 hi havia una s\u00e8rie de temes que obsessionaven la societat americana, i aquest llibre traspua totes aquestes inquietuds: des de la propaganda, la crisi de la fam\u00edlia, la pobresa i mis\u00e8ria a les ciutats, als drets de les dones o la intoler\u00e0ncia. La premissa \u00e9s que durant els anys 1930 i 1940, en un rac\u00f3 dels EUA s\u2019ha creat una comunitat des de zero, un falansteri<\/strong> seguidor dels principis del condicionament i la llibertat individual per obra del seu creador, Frazier<\/strong>, qui convida al narrador (l\u2019alter ego d\u2019Skinner) i els seus acompanyats a visitar la comunitat per a discutir els temes principals amb els seus habitants i ell mateix. El gruix de la novel\u00b7la s\u00f3n els di\u00e0legs que tenen Burris<\/strong> i Castle<\/strong> (el psic\u00f2leg i el fil\u00f2sof) amb Frazier.<\/p>\n\n\n\n

      El que \u00e9s interessant sobre aquesta novel\u00b7la \u00e9s el seu optimisme tot i plantejar una mena de Brave New World<\/em> ambientalista i social; i el fet que enuncia t\u00e8cniques que actualment es fan servir: l\u2019\u00fas de materials, gesti\u00f3 dels espais, la roba, o condicionaments conscients. Frazier defensa que el segle XX ha vist el naixement de l\u2019enginyeria de la conducta, i que aquesta pot fer feli\u00e7 a les persones ja que no es basa en c\u00e0stigs sin\u00f3 en un condicionament progressiu per a desprendre\u2019s dels prejudicis i vicis de la societat moderna. Aquesta tesi, per\u00f2, no implica que l\u2019home sigui bo per naturalesa (tesi defensada en Walden U<\/strong>), sin\u00f3 que la seva conducta \u00e9s el resultat del seu condicionament (conscient o no, o dit d\u2019una altra manera, \u201co te\u2019l fas o te\u2019l fan\u201d). La idea \u00e9s que la ci\u00e8ncia prengui el relleu<\/strong> de la pol\u00edtica i la cultura tradicionals.<\/p>\n\n\n\n

      Les conseq\u00fc\u00e8ncies de Walden Dos van m\u00e9s enll\u00e0 de la conducta i afecten a la pol\u00edtica<\/strong>, l\u2019\u00e8tica<\/strong> i l\u2019est\u00e8tica<\/strong>. Podem estar en desacord, per\u00f2 \u00e9s innegable la claredat argumental d\u2019algunes de les seves cr\u00edtiques, com per exemple, la utilitat de les confer\u00e8ncies, l\u2019\u00fas del flirteig, o el paper de l\u2019art en la societat. \u00c9s interessant assistir als duels entre el fil\u00f2sof, el cient\u00edfic i el psic\u00f2leg, i com els debats s\u2019escalfen per les emocions i la personalitat dels personatges: el narrador sovint es sincera amb el lector, descrivint les seves emocions i les seves pr\u00f2pies contradiccions, mentre que Castle i Frazier s\u00f3n m\u00e9s bel\u00b7ligerants: Castle defensa un tant matusserament la llibertat sense prescripcions de la democr\u00e0cia americana davant la planificaci\u00f3 cient\u00edfica de Frazer.<\/p>\n\n\n\n

      El llibre tamb\u00e9 \u201cresol\u201d les difer\u00e8ncies de rol de g\u00e8nere<\/strong> i defensa una igualtat no pol\u00edtica<\/strong> entre homes i dones basada en la maduresa apresa de l\u2019infant i en l\u2019autocontrol. La felicitat a Walden Dos s\u00f3n jornades volunt\u00e0ries de treball de 4 hores, la cessi\u00f3 del control de la comunitat a uns planificadors i administradors, la suplantaci\u00f3 de la pol\u00edtica per la queixa del problema concret al gestor i un programa de refor\u00e7os que evita sentiments de frustraci\u00f3, vanitat, egoisme o d’odi.<\/p>\n\n\n\n

      Aquesta utopia \u201cd’esquerres\u201d, enemiga de les democr\u00e0cies lliberals i els seus fantasmes, tamb\u00e9 fa una cr\u00edtica al comunisme sovi\u00e8tic<\/strong>, valorant positivament la revoluci\u00f3 com una ferma voluntat de canvi social, per\u00f2 alhora criticant l\u2019estancament i la manca d\u2019experimentaci\u00f3 del pa\u00eds en enginyeria de la conducta (durant els anys 1920 la URSS anava a l\u2019avantguarda no solament de l\u2019art i el cinema, sino tamb\u00e9 de la reforma educativa). Tamb\u00e9 critica l\u2019excessiu \u00fas de la propaganda i dels mecanismes negatius de control, dos sistemes que impedirien l\u2019avaluaci\u00f3 correcta de la felicitat dels seus habitants.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      1984. Coberta de la primera edici\u00f3. 1949.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

      Una distopia massa propera<\/strong><\/p>\n\n\n\n

      Absolutament oposada a la utopia d\u2019Skinner, trobem la distopia de George Orwell, 1984<\/em>, inspirada en els totalitarismes<\/strong> (i m\u00e9s concretament en l\u2019experi\u00e8ncia personal al POUM durant la guerra civil espanyola). L\u2019obra d\u2019Orwell, escrita entre 1945 i 1948, i publicada el 1949, al marge de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 pulp i dels efectismes del g\u00e8nere, \u00e9s un assaig exhaustiu sobre el poder del totalitarisme i el condicionament mitjan\u00e7ant el c\u00e0stig i el terror<\/strong>. L\u2019obra va molt m\u00e9s all\u00e0 de la seva trama i planteja una situaci\u00f3 extrema (per\u00f2 no gaire allunyada, 35 anys despr\u00e9s): un m\u00f3n dividit en blocs (Eur\u00e0sia, \u00c0sia Oriental i Oceania) encara en guerra, per\u00f2 on aquesta no \u00e9s un mitj\u00e0 sin\u00f3 un fi necessari per justificar una economia de guerra, l\u2019anul\u00b7laci\u00f3 de les revolucions internes i la jerarquia del partit \u00fanic que s\u2019identifica amb l\u2019estat.<\/p>\n\n\n\n

      L\u2019enfocament d\u2019Orwell \u00e9s completament ali\u00e8 al de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 americana: la trama \u00e9s una experi\u00e8ncia angoixant, propera a l\u2019existencialisme europeu, on l\u2019acci\u00f3 es desenvolupa en una societat de castes pol\u00edtiques, les del partit interior<\/strong>, l\u2019exterior<\/strong> i la prole<\/strong>. Inclou conceptes que al\u00b7ludeixen a la sofisticaci\u00f3 dels totalitarismes: el \u201ccrimental\u201d, \u201cparacrim\u201d, \u201cvaporitzar\u201d o \u201cdoblepensar\u201d, i planteja l\u2019audiovisual com a un m\u00e8tode de control de masses i espionatge<\/strong> dels individus. Entre aquests m\u00e8todes tamb\u00e9 hi ha la censura, la modificaci\u00f3 del passat, la suplantaci\u00f3 de la fe pel culte al l\u00edder, la mecanitzaci\u00f3 de la poesia o de les ficcions, una agenda cultural de foment de l\u2019odi (la setmana de l\u2019odi), i l\u2019enginyeria psicol\u00f2gica amb la qual es pot provocar el conformisme de l\u2019individu amb un solipsisme radical<\/strong> controlat pel partit.<\/p>\n\n\n\n

      Tanmateix, el seu protagonista, Winston Smith<\/strong>, funcionari del Ministeri de la Veritat<\/em>, viu en la constant vigil\u00e0ncia i temptaci\u00f3 de tra\u00efci\u00f3, l\u2019inhibici\u00f3 de la individualitat i l\u2019impuls sexual. Mentre contribueix als mecanismes del poder\u00f3s engranatge del partit trama una \u201cevasi\u00f3\u201d a la recerca de l\u2019amor i la llibertat, amena\u00e7ades per la por i el dolor. El to \u00e9s plenament pessimista, com exposa el fet que l\u2019esperan\u00e7a d\u2019una regeneraci\u00f3 (o revoluci\u00f3) recau en una gran massa conformista i descastada, ineducada i condicionada per la por i una cultura de masses de baixa qualitat, banal i pornogr\u00e0fica.<\/p>\n\n\n\n

      Algunes prediccions d\u2019Orwell sembla que s\u2019han anat adaptant a la realitat, per\u00f2 el \u201cdo prof\u00e8tic\u201d del novel\u00b7lista segurament \u00e9s inferior al del seu coetani Aldous Huxley<\/strong>, al menys pel que fa a les democr\u00e0cies liberals. Amb tot, poder contrastar Orwell i Huxley amb Skinner permet triangular els l\u00edmits de les pors i anhels humans durant el per\u00edode d\u2019entreguerres.<\/p>\n\n\n\n

      • \"\"<\/figure><\/li>
      • \"\"<\/figure><\/li><\/ul>
        Cobertes de I Robot i The Martian Chronicles. Ambdues de 1950.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

        Dues obres cl\u00e0ssiques<\/strong><\/p>\n\n\n\n

        Saltant d\u2019un futur pr\u00f2xim a un altre m\u00e9s lluny\u00e0, els 1940 donaren dos gran cl\u00e0ssics de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3: el Jo, Robot<\/em> d\u2019Isaac Asimov, i les Cr\u00f2niques marcianes<\/em> de Ray Bradbury. Dues obres coet\u00e0nies; dos reculls de relats publicats independentment i despr\u00e9s emmarcats en una narraci\u00f3 general en format de novel\u00b7la fix-up<\/em>; dues propostes per al pr\u00f2xim mil\u00b7lenni just despr\u00e9s de la SGM: els terr\u00edcoles colonitzant el sistema solar a la recerca de materials amb ajuda de la rob\u00f2tica, i l\u2019\u00e8xode hum\u00e0 al proper Mart. Malgrat aquestes correspond\u00e8ncies, tant en l\u2019estil com en la trama s\u00f3n obres molt diferents. <\/p>\n\n\n\n

        El tema de Jo, Robot<\/em> \u00e9s principalment la relaci\u00f3 home-robot en un segle XXI gestionat per uns administradors regionals<\/strong> que passen les dades a una gran m\u00e0quina o cervell<\/strong> que dicta les ordres i gestions necess\u00e0ries per dur a terme a cada regi\u00f3. \u00c9s, a m\u00e9s, un m\u00f3n on els robots estan prohibits a la Terra ja que s\u00f3n fabricats per un monopoli que sols els pot usar legalment fora d\u2019ella, sense concessions a les fantasies pulp o noire.<\/p>\n\n\n\n

        Es compon de 9 relats (escrits entre 1940 i 1950) i el relat marc del llibre, l\u2019entrevista del periodista amb la psic\u00f2loga de robots Susan Calvin<\/strong>. Cada relat es centra en un tipus de conflicte anunciat pel cap\u00edtol que s\u2019acaba resolent amb l\u2019ingeni hum\u00e0 (o de la m\u00e0quina) i l\u2019\u00fas de les tres \u201clleis de la rob\u00f2tica<\/strong>\u201d, a fais\u00f3 de norma moral. La trama i l\u2019escenari cedeix tot el protagonisme al conflicte i les motivacions, dotant la novel\u00b7la d\u2019un inter\u00e8s human\u00edstic i te\u00f2ric pel que fa a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial<\/strong>. Per\u00f2 com tota moral no pot ser universal ja que no coneixem tots els casos possibles d\u2019aplicaci\u00f3, es poden donar situacions complexes que alterin la conducta dels robots. Molts d\u2019aquests temes estan relacionats directament amb processos cognitius i l\u2019empatia humana amb les m\u00e0quines, el que es coneixer\u00e0 com el test de Turing<\/strong>. En aquest sentit, l\u2019inter\u00e8s de l\u2019obra rau en fins a quin punt s\u2019assemblen als humans i en quin altre podem ser m\u00e9s intel\u00b7ligents que ells.<\/p>\n\n\n\n

        Cr\u00f2niques Marcianes, <\/em>per\u00f2, ja \u00e9s un altre tema. A difer\u00e8ncia del llenguatge auster i informatiu d\u2019Asimov, Bradbury ens acosta a un futur entre la fantasia, la ci\u00e8ncia ficci\u00f3, l\u2019horror i l\u2019humor. Relats independents filats en un marc general i acompanyats de microrelats<\/strong> o vinyetes<\/strong> que actuen de transicions, donen a la lectura una lleugeresa que permet rec\u00f3rrer c\u00f2modament l\u2019epopeia marciana entre 1999 i 2026.<\/p>\n\n\n\n

        Els relats que componen el llibre, escrits entre el 1946 i 1950, s\u00f3n de tons diferents: es combina el drama, la com\u00e8dia negra, el terror, l\u2019\u00e8pica, la s\u00e0tira o l\u2019elegia. L\u2019encert i la difer\u00e8ncia principal amb Asimov \u00e9s, a m\u00e9s, l\u2019\u00fas del planeta Mart: no esdev\u00e9 una mera col\u00f2nia on explotar minerals per a la ind\u00fastria terrestre, sin\u00f3 que \u00e9s un mirall dels prejudicis<\/strong>, anhels i pors <\/strong>de la societat americana dels segle XIX i XX; de les migracions, l\u2019esclavitud, l\u2019extermini indi i la conquesta de l\u2019Oest. Tanmateix, quin motiu t\u00e9 l\u2019esp\u00e8cie humana per colonitzar Mart i quines conseq\u00fc\u00e8ncies podria tenir? Bradbury \u00e9s directe com un cop de puny: hi anir\u00edem en veure que estem destruint el propi, i un cop arribats hi far\u00edem el mateix de nou.<\/p>\n\n\n\n

        Hi ha bellesa<\/strong> en alguns dels seus passatges, com la descripci\u00f3 mental sobre el temps (Encontre nocturn<\/em>), el classicisme geom\u00e8tric i de formes cristal\u00b7lines, les sorres blaves amb els seus antics habitants enigm\u00e0tics i emmascarats… Amb un l\u00e8xic lleuger, \u00e0gil i fluid, que suggereix i connota sensacions malenconioses i poderoses, Bradbury crea una pe\u00e7a excepcional en el g\u00e8nere de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 i la literatura universal, d\u2019un realisme m\u00e0gic que li crid\u00e0 l\u2019atenci\u00f3 a Borges<\/strong>, qui apunt\u00e0 que el tema principal es la soledat. Per\u00f2 val a dir tamb\u00e9 que tracta de l\u2019alteritat<\/strong>, de la toler\u00e0ncia<\/strong>, de la felicitat<\/strong> i, en resum, de l\u2019estupidesa humana<\/strong>, en un entorn \u201cg\u00f2tic\u201d no molt lluny\u00e0 al mig oest americ\u00e0, on coincideixen fantasmes personals i fantasmes marcians. <\/p>\n\n\n\n

        Cal destacar la grotesca Usher II<\/em> (cosa que pot recordar equivocadament a Walden II<\/em>) com una defensa de la literatura fant\u00e0stica<\/strong> i una cr\u00edtica a la censura ferotge, i molt probablement com una llavor del Fahrenheit 451<\/em>, del 1953. En resum, el pes d\u2019aquesta obra \u00e9s tal que el punt d\u2019allunatge el 2012 del ROV Curiosity<\/strong>, va ser batejat com a Bradbury Landing<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

        \"\"\/
        Bradbury Landing (cercle). 2012. Font: Viquip\u00e8dia.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

        Encara que les obres citades s\u00f3n una petit\u00edssima mostra del geni i les meravelles d\u2019aquest per\u00edode, s\u00f3n tamb\u00e9 un primer contacte amb un context i una manera d\u2019entendre l\u2019evasi\u00f3 dins d\u2019un entorn sociocultural b\u00e8l\u00b7lic i post b\u00e8l\u00b7lic, on s\u2019assagen noves formes d\u2019expressar les q\u00fcestions principals de l\u2019home, la pol\u00edtica i la ci\u00e8ncia, tot just comen\u00e7ada la Guerra freda.<\/p>\n\n\n\r\n\t\t