{"id":1776,"date":"2021-10-27T10:03:00","date_gmt":"2021-10-27T10:03:00","guid":{"rendered":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1776"},"modified":"2022-01-12T11:19:18","modified_gmt":"2022-01-12T11:19:18","slug":"el-laocoont-o-les-interpretacions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1776","title":{"rendered":"El Laocoont, o les interpretacions."},"content":{"rendered":"\n
\"\"

Laocoonte. Ed. Folio<\/p><\/div>\n

L\u2019escriptor Gotthold Efraim Lessing <\/strong>(1729-1781), nascut a Kamenz, public\u00e0 el que es considera el primer assaig modern de cr\u00edtica est\u00e8tica, el Laocoont<\/em>, el 1766 a Berl\u00edn. De ben jove, li ser\u00e0 retirada una beca a conseq\u00fc\u00e8ncia de la publicaci\u00f3 d\u2019uns articles sobre renovaci\u00f3 est\u00e8tica; a Leipzig s\u2019inici\u00e0 en el teatre, per\u00f2 els deutes li obligaren a viatjar a Berl\u00edn el 1748: all\u00ed es don\u00e0 a con\u00e8ixer en gasetes, revistes i diaris, i amb tant sols 20 anys les seves cr\u00edtiques foren admirades i temudes, temor que al llarg de la seva vida augmentar\u00e0 la seva n\u00f2mina de detractors<\/strong>. A partir de llavors, diferents fracassos i xocs l\u2019obligaren a dur una vida marcada pels retirs, viatges i les dificultats econ\u00f2miques, per\u00f2 dedicada plenament a la creaci\u00f3 i la cr\u00edtica est\u00e8tica.<\/p>\n

Fou secretari de Voltaire<\/strong> (admirador primer i detractor m\u00e9s tard), traductor, escriptor, llibreter, impressor, cr\u00edtic literari i d\u2019art i bibliotecari. Incansable enraonador, preferia el dubte constant i la investigaci\u00f3 que la conformitat de les veritats generals. Goethe<\/strong> restitu\u00ed el seu nom \u00a0per a l\u2019Sturm und Drang<\/em>; i resum\u00ed l\u2019impacte del seu Laocoont<\/em> com a un \u201craig de llum\u201d sobre el lliure pensament, gr\u00e0cies a la refutaci\u00f3 del principi ut pictura poesis <\/em>(com la pintura aix\u00ed en la poesia), atribu\u00eft equivocadament als Antics: c\u00e0non del gust oficial que redu\u00efa la poesia a una imitaci\u00f3 de la pintura, i que Lessing aconsegueix transvalorar-lo<\/em> al redefinir els l\u00edmits entre els seus principals camps d\u2019actuaci\u00f3: la bellesa i la imaginaci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n

\"\"

Gotthold Ephraim Lessing. Font: Viquip\u00e8dia.<\/p><\/div>\n

Una disputa entre Antics i Moderns (encara).<\/strong><\/p>\n

Lessing comen\u00e7a amb un prefaci on afirma que el gust actual est\u00e0 falsificat<\/strong>. Indica que els moderns han subestimat als antics, pel que fa al gust, i avui es troba bona la \u201cpoesia descriptiva\u201d (que no diu res) aix\u00ed com la \u201cpintura al\u00b7leg\u00f2rica\u201d (que parla sense saber qu\u00e8 i com dir-ho). Tot seguit introdueix el conjunt escult\u00f2ric del Laocoont com un pretext per encetar el debat sobre el gust per les formes, i es pregunta si aquest pot representar en realitat una escena narrada en la poesia (de la Il\u00b7l\u00edada<\/em> o l\u2019Eneida<\/em>) i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, si els autors tenien intenci\u00f3 de representar un \u201ccrit de dolor\u201d. Al llarg de l\u2019assaig, Lessing al\u00b7ludir\u00e0 a les opinions dels cr\u00edtics com el Comte de Caylus<\/strong> o Winckelmann<\/strong>, rebatent punt per punt els arguments que els enllacen amb la seva exposici\u00f3.<\/p>\n

Lessing afirma que el gust pl\u00e0stic dels Antics estava subordinat a la bellesa<\/strong>, un principi que impedia que es representessin emocions desagradables o lletges,<\/strong> i que tenia com a resultat l\u2019atenuaci\u00f3 o disminuci\u00f3 del gest i l\u2019expressi\u00f3 fins arribar al punt, en alguns casos, de velar el rostre dels personatges turmentats. Aquest seria, doncs, el punt de partida del Laocoont i les obres mestres de l\u2019Antiguitat: l\u2019expressi\u00f3 de dolor i tensi\u00f3 musculars no representen el cl\u00edmax d\u2019horror que es narrat en els poemes \u00e8pics; aix\u00ed mateix, el llenguatge de les mans resulta molt m\u00e9s suggeridor per a l\u2019espectador; tanmateix, la nuesa dels personatges ha sacrificat el vestit (de la narraci\u00f3) a favor de la bellesa corporal.<\/p>\n

Partint d\u2019aquest punt, Lessing delimita la veritat<\/strong> de les arts pl\u00e0stiques a la representaci\u00f3 \u201cde l\u2019instant\u201d, i per tant, a l\u2019elecci\u00f3 del moment que expressi i commogui la imaginaci\u00f3 segons l\u2019autor. Aquest instant prec\u00eds<\/strong> no ha de coincidir ni amb la crisis de l\u2019execuci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3, ni tampoc amb el cl\u00edmax m\u00e9s terrible o desagradable, ja que ha de servir tant a la bellesa com a la veritat, i poden representar-se en un moment anterior o posterior (aftermath<\/em>).<\/p>\n

Prenent com a models Virgili<\/strong> i Homer<\/strong>, els l\u00edmits de la poesia s\u00f3n ben diferents: la narraci\u00f3 dels crits no s\u00f3n \u201cels crits mateixos\u201d proferits pel sacerdot, per la qual cosa, la representaci\u00f3 del terrible<\/strong> perd la seva qualitat desagradable<\/strong> (o rid\u00edcula<\/strong>); a m\u00e9s a m\u00e9s, la poesia es basa en la successi\u00f3 d\u2019accions en el pas del temps, i no en el pla d\u2019un sol instant, de tal manera que el valor del text sempre est\u00e0 en relaci\u00f3 amb el que s\u2019ha dit abans i el que es diu despr\u00e9s. Sobre la personificaci\u00f3 en l\u2019\u00e8pica, els actes heroics<\/strong> revelen el que hi ha de div\u00ed, mentre que les queixes<\/strong> revelen l\u2019home sense el qual no pot haver tipus hum\u00e0<\/strong>, com en el cas del sacerdot Laocoont; cal, per\u00f2, que cada tipus reveli la seva naturalesa: \u201cels moderns no creiem en semid\u00e9us, per\u00f2 segons la nostra manera de pensar fins hi tot l\u2019heroi m\u00e9s insignificant ha de sentir i portar-se com un semid\u00e9u<\/em>.\u201d<\/p>\n

\"\"

Font: Viquip\u00e8dia.<\/p><\/div>\n

Sobre la pintura i la poesia<\/strong><\/p>\n

Establint els ponts entre pintura i poesia<\/strong>, Lessing posa en dubte que una bona descripci\u00f3 po\u00e8tica sigui tradu\u00efble a una pintura mestra, atorgant-li un paper m\u00e9s important a la primera, que no pot imitar la pintura sense un \u201cmalbaratament d\u2019imaginaci\u00f3<\/strong>\u201d. La pintura, per contra, quan surt del seu \u00e0mbit representatiu cau en el \u201cmal gust<\/strong>\u201d. De fet, el punt d\u2019uni\u00f3 d\u2019all\u00f2 bo d\u2019ambd\u00f3s mitjans, visual i textual, \u00e9s quan atreuen pr\u00f2piament la nostra imaginaci\u00f3<\/strong>. Un altre punt de connexi\u00f3 important \u00e9s que ambdues es poden fer servir com eines d\u2019interpretaci\u00f3<\/strong> art\u00edstica en doble sentit: amb l\u2019art podem interpretar la poesia i viceversa, per\u00f2 aix\u00f2 implica con\u00e8ixer els l\u00edmits i funcions de cada llenguatge.<\/p>\n

No \u00e9s d\u2019estranyar, doncs, que hi hagi imitaci\u00f3 entre elles, d\u2019aqu\u00ed que Lessing critiqui una n\u00f2mina de cr\u00edtics i erudits que consideren la imitaci\u00f3 de Virgili el criteri est\u00e8tic a seguir del Laocoont. Aix\u00ed, cal anar en compte a l\u2019hora de valorar est\u00e8ticament \u201ctemes\u201d de l\u2019Antiguitat, ja que podria ser que els artistes imitessin una<\/strong> font diferent<\/strong> als textos supervivents, i l\u2019obra representada no fos una c\u00f2pia infidel, de la mateixa manera que una obra amb massa elements religiosos no \u00e9s fidel a l\u2019artista que s\u2019ha posat al servei dels sacerdots, deixant de banda el seu lliure albir: hi ha una gran difer\u00e8ncia entre la imitaci\u00f3<\/strong> (la representaci\u00f3 de la natura o la imaginaci\u00f3) i el plagi<\/strong> (la imitaci\u00f3 de la imitaci\u00f3).<\/p>\n

Mentre que el llenguatge de la poesia fa \u00fas d\u2019abstraccions i de noms, la pintura, quan la imita, els ha de representar al\u00b7leg\u00f2ricament<\/strong> per necessitat, ja que si no l\u2019espectador no els pot interpretar com a tals. Quan la poesia, per\u00f2, es carrega d\u2019emblemes i simbolismes es converteix en un \u201cninot\u201d, ja que el llenguatge visual funciona diferent en el discurs<\/strong>. L\u2019\u00fanica excepci\u00f3 al s\u00edmbol v\u00e0lid en poesia s\u00f3n els \u201cinstruments\u201d, o aquells objectes que associem a les accions atribu\u00efdes a un personatge, i que Lessing anomena \u201catributs po\u00e8tics\u201d, o \u201can\u00e0legs\u201d en tant que s\u00f3n extensions de l\u2019acci\u00f3 (i per tant no al\u00b7leg\u00f2rics).<\/p>\n

L\u2019execuci\u00f3 en pintura o l’escultura \u00e9s m\u00e9s complexa que en poesia, i el seu m\u00e8rit radica precisament en la seva execuci\u00f3 (m\u00e9s que en la invenci\u00f3 del tema). Per aix\u00f2, el gust tendeix a no restar-li m\u00e8rits quan es tracta d\u2019una c\u00f2pia. Quan aquesta assoleix una \u201cimatge de conjunt<\/strong>\u201d i es pot copsar en la primera mirada<\/strong> la fi i el sentit de la composici\u00f3, aix\u00ed com el que fan o diuen els seus personatges, podem dir que \u00e9s una bona obra<\/strong>; l\u2019efecte contrari seria quan despr\u00e9s d\u2019aquesta primera mirada, la composici\u00f3 ens obliga a reflexionar sobre la manca de sentit del conjunt. Es per aix\u00f2 que es recomana als artistes tractar temes coneguts per l\u2019espectador (temes cl\u00e0ssics o hist\u00f2rics, en l\u2019\u00e8poca de Lessing) que permetin copsar-los d\u2019una mirada.<\/p>\n

Hi ha escenes po\u00e8tiques que s\u00f3n intradu\u00efbles a la pintura<\/strong>, ja que com a representaci\u00f3 d\u2019un instant es veuria molt limitada. Un d\u2019aquests casos \u00e9s la representaci\u00f3 de l\u2019invisible<\/strong>. Quan parlem de d\u00e9us, la poesia eficient economitza la descripci\u00f3 amb el nom i l\u2019ep\u00edtet, i l\u2019acci\u00f3: s\u00f3n poders divins que no es veuen. La pintura, per\u00f2, ha d\u2019evitar evitar representar l\u2019invisible amb el visible (\u00e9s a dir, un d\u00e9u f\u00edsic, n\u00favols divins, etc.). Un cas \u00e9s el de \u201cel n\u00favol hom\u00e8ric<\/strong>\u201d, recurs po\u00e8tic usat per fer desapar\u00e8ixer personatges, i que en la pintura es representa literalment, exigint una convenci\u00f3 antinatural <\/strong>a l\u2019espectador. L\u2019efecte pict\u00f2ric elimina el poder div\u00ed que assoleix la imaginaci\u00f3 amb la lectura. Tanmateix, un d\u00e9u o una abstracci\u00f3 no es pot representar com un hum\u00e0 corrent, ja que el cos ha de reflectir en proporci\u00f3 el seu poder, i en tant que es representen humanitzats, dep\u00e8n dels emblemes incorporats per a ser identificats.<\/p>\n

\"\"

Sacrificio di Laocoonte. Pompeia. S. I dC.. Font: Viquip\u00e8dia.<\/p><\/div>\n

La poesia tamb\u00e9 pinta<\/strong><\/p>\n

Pel que fa a la qualitat pict\u00f2rica de la poesia<\/strong>, aquesta pot representar \u201cquadres po\u00e8tics\u201d o imatges d\u2019all\u00f2 que la pintura menyst\u00e9 com a inadequat. No obstant, per\u00f2, no tota composici\u00f3 val: la poesia no pot enumerar les parts d\u2019un tot per construir una representaci\u00f3 si perd unitat (massa detall enlletgeix la imatge), a difer\u00e8ncia de la pintura, que s\u00ed que pot traslladar les parts a un espai on cossos i gestos simultanis permeten endevinar l\u2019acci\u00f3 al voltant de l\u2019instant. La poesia ha de construir el tot de manera que la imatge quedi impresa en la imaginaci\u00f3<\/strong> per sobre de les parts que la componen, de manera clara e immediata<\/strong>, seq\u00fcencialment<\/strong>, amb economia<\/strong> de mitjans <\/strong>i l\u2019elecci\u00f3 m\u00e9s convenient de les propietats o trets <\/strong>de l\u2019objecte, col\u00b7locats sint\u00e0cticament per import\u00e0ncia.<\/p>\n

A difer\u00e8ncia de la prosa, aquesta aspira a despertar la il\u00b7lusi\u00f3 i l\u2019oblit momentani del llenguatge<\/strong>; i les seves parts estan sempre al servei del temps, de l\u2019acci\u00f3, d\u2019una seq\u00fc\u00e8ncia ubicada entre una anterior i una altra posterior, on els detalls es perden si no romanen en la mem\u00f2ria,<\/strong> i tanmateix pot crear certa il\u00b7lusi\u00f3 de simultane\u00eftat; aspirant, aix\u00ed, a crear la il\u00b7lusi\u00f3 de bellesa sense esmentar-la, sense descriure les parts dels cossos, tot buscant l\u2019emoci\u00f3 en la imatge descrita o en les conseq\u00fc\u00e8ncies que genera, o en el moviment de l\u2019acci\u00f3<\/strong>, ja que de fer-ho sobre un instant imm\u00f2bil acaba representant un \u201cquadre sense quadre\u201d.<\/p>\n

Abans de finalitzar l\u2019assaig amb un recull de cr\u00edtiques a Winckelmann, Lessing aborda el tema de la lletjor<\/strong>. El que fa que una obra sigui contr\u00e0ria a la bellesa \u00e9s la unitat de les discordances del conjunt<\/strong>, m\u00e9s que d\u2019algunes de les seves parts: \u00e9s a dir, al igual que la bellesa, la lletjor \u00e9s una qualitat del conjunt. Aquesta pot servir per refor\u00e7ar sentiments complexos com ho s\u00f3n el terrible<\/strong> i el rid\u00edcul. <\/strong>El rid\u00edcul neix del contrast entre les perfeccions i les imperfeccions, sense que es puguin distingir clarament: la lletjor amb pretensi\u00f3 de serietat i encant tamb\u00e9 resulta rid\u00edcula.<\/p>\n

Pel que fa a la lletjor i el terrible (com les b\u00e8sties i els cad\u00e0vers, segons els exemples d\u2019Arist\u00f2til<\/strong>), la poesia permet contemplar-les en tant que il\u00b7lus\u00f2ries i sorprenents<\/strong>, i dotar-les d\u2019un nou encant, ja que sols \u00e9s com a objectes reals que podem sentir que s\u00f3n desagradables. Hi ha, per\u00f2, alguns sentiments repugnants on la poesia troba les seves limitacions, com, per exemple, la gana, que no es pot reproduir si no es fan servir descripcions repugnants. Pel que fa a la pintura, Lessing afirma que aquesta pot imitar la lletjor de les formes (com les deformitats) fins al punt de provocar-nos f\u00e0stic<\/strong>. Quan el f\u00e0stic es mescla amb el terrible, la sensaci\u00f3 complexa resultant \u00e9s l\u2019horrible<\/strong>.<\/p>\n

\"\"

William Blake. Font. Viquip\u00e8dia.<\/p><\/div>\n

Valoraci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Lessing estableix relacions entre mitjans art\u00edstics diferents a trav\u00e9s del delit de la imaginaci\u00f3. Tamb\u00e9, demostra que la interpretaci\u00f3 de l\u2019art amb art \u00e9s una eina hermen\u00e8utica \u00fatil. Avui en dia, per\u00f2, lluny queda el debat dels Antics i els Moderns, si no el reinterpretem com a Moderns i Postmoderns<\/strong>. Podem substituir la poesia \u00e8pica per la literatura, i la pintura per la fotografia, i probablement l\u2019assaig del Laocoont<\/em> seguiria funcionant com a eina.<\/p>\n

Avui, per\u00f2, \u00e9s sobretot en el cinema on hi ha la gran difer\u00e8ncia: el set\u00e8 Art<\/strong> ha substitu\u00eft el paper de la pintura i la poesia (o podr\u00edem dir que ha integrat ambdues). Crec, per\u00f2, que encara s\u00f3n v\u00e0lides algunes idees de Lessing entre la narrativa visual<\/strong> (del c\u00f2mic, o per exemple, l\u2019animaci\u00f3 i el cinema) i la narrativa escrita<\/strong>: per una banda, el bon art ha d\u2019atraure la imaginaci\u00f3 amb el seu llenguatge, i per altra, aquests arts segueixen imitant-se m\u00fatuament i usant-se com a eines interpretatives.<\/p>\n

\"\"

Stephen King i Stanley Kubrick. Creador i imitador de The Shining? Font: http:\/\/oberronet.blogspot.com\/<\/p><\/div>\n

De la mateixa manera, quan considerem si una pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s fidel o no al llibre, o viceversa, podem considerar, com Lessing, que l\u2019autor, en comptes de sotmetre el seu geni al del narrador, l\u2019ha reinterpretat a un format visual amb el seu llenguatge propi (per exemple, els nombrosos casos de Stanley Kubrick<\/strong>); o com en el cas de l\u2019escultura, considerem que l\u2019adaptaci\u00f3 d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula t\u00e9 m\u00e9s m\u00e8rit que la novel\u00b7la, ja qu\u00e8 el valor d\u2019aquesta rau en l\u2019execuci\u00f3 i no en la invenci\u00f3.<\/p>\n

El cinema ha integrat el pla temporal al espacial en imatges en moviment, i amb el seu propi llenguatge ha definit una forma contempor\u00e0nia d\u2019excitar la nostra imaginaci\u00f3. Tanmateix, la poesia, el c\u00f2mics, la pintura o la fotografia s\u2019han reinterpretat a trav\u00e9s del cinema. No obstant la primacia del cinema, encara avui la pintura i la fotografia segueixen sent les arts de l\u2019espai i de l\u2019instant<\/strong>, mentre que la poesia i la literatura, segueixen sent essencialment els dominis del temps i la paraula<\/strong>, <\/strong>entre els quals roman encara el regne de l‘invisible.<\/strong><\/p>\n\n\n\r\n\t\t