D\u2019un total de 37 lectures, enguany en destacarem les seg\u00fcents:<\/p>\r\n
Pel que fa a la poesia, recomanem El llibre de les meditacions<\/em>, de Feliu Formosa<\/strong>, lleu i pregon alhora, amb aquella qualitat del vent. Deixem fora les antologies de poemes (Espriu, Dante, Petrarca, Guerau de Liost, Estell\u00e9s i els surrealistes<\/strong>), ja que trobo impossible fixar una idea general, i s\u00f3n massa extenses que fa de mal indicar un per un els m\u00e9s memorables. Cal, per\u00f2, recordar que Espriu \u00e9s un must <\/em>(Can\u00e7ons d\u2019Ariadna<\/em> i El caminant i el mur<\/em>), els Somnis<\/em>, de Liost, un assaig r\u00edtmic i l\u00e8xic entretingut, encara que un tant tronat, i que de la immensa obra d\u2019Estell\u00e9s qualsevol tria pot ser la bona, ja que porta la tradici\u00f3 i el quotidi\u00e0 perfectament muntats en la mirada, tot i que no exempta d\u2019ingenu\u00eftats.<\/p>\r\n Pel que fa a la prosa, enguany t\u00e9 un paper preferent la ci\u00e8ncia ficci\u00f3<\/strong> (un 30% del total). La lectura m\u00e9s important, potser hagi estat Exhalaci\u00f3<\/em>, de Ted Chiang,<\/strong> absolutament recomanable. \u00a0La resta no s\u00f3n cap sorpresa: Asimov<\/strong> i el Jo Robot<\/em>, Bradbury<\/strong> i les Cr\u00f2niques Marcianes, <\/em>i Walden II<\/em>, d\u2019Skinner<\/strong>, encara que aquesta \u00faltima podria ser perfectament un assaig. Cal recomanar a banda Philip K Dick<\/strong> i el seu \u201cSomien els androides<\/em>…\u201d i \u201cL\u2019home del castell<\/em>\u201d; novel\u00b7les que han estat dutes a la pantalla i que han perdut part del seu significat original, human\u00edstic i transcendent. En aquest \u00e0mbit encara hi destaquen dues sorpreses: El dia dels Tr\u00edffids<\/em>, de John Whyndam<\/strong> (o si es vol, la novel\u00b7la que inici\u00e0 els apocalipsis d\u2019origen hum\u00e0, i que cont\u00e9 passatges cruelment humans) i El temps de la nit<\/em>, de William Sloane<\/strong>, una obra infravalorada i que amaga una estructura i un tempo pausat per\u00f2 irrefrenable, <\/em>h\u00edbrida entre la Lost Generation<\/em>, el noir i el pulp.<\/p>\r\n En un altra categoria hi destacaria El salari de la por<\/em>, de George Arnaud<\/strong>, el qual sap transmetre d\u2019una manera completament natural la sensaci\u00f3 de p\u00e0nic i angoixa dels conductors novells. Sobre el pas a l\u2019adolesc\u00e8ncia, La fira de les tenebres<\/em>, de Bradbury, \u00e9s un espectacle de prosa po\u00e8tica alhora que una narrativa de novel\u00b7la fosca d\u2019adolescents (un must <\/em>d\u2019Stephen King). Tamb\u00e9 s\u00f3n petites sorpreses l\u2019Ase d\u2019Or<\/em> d\u2019Apulei<\/strong>, amb el seu compendi de m\u00e0gia, faules i aventures, i Laia<\/em>, de Salvador Espriu<\/strong>, per la seva capacitat de generar atmosferes.<\/p>\r\n Finalment, indicar les visions cosmog\u00f2niques i sovint esfere\u00efdores dels textos mitol\u00f2gics de Gilgamesh<\/em>, el Bhahavad Gita<\/em> i els textos del les Eddes<\/em>.<\/p>\r\n [embedyt] https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=QHWA_bk7a4Q[\/embedyt]<\/p>\r\n\r\n\t\t