![\"\"](\"https:\/\/elecosinpasos.com\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/IDEAS-SOBRE-LA-COMPLEJIDAD-194x300.jpg\")
<\/p>\r\n<\/p>\r\n
Jorge Wagensberg planteja en Ideas sobre la complejidad el mundo<\/em> els principis de la termodin\u00e0mica com a model de coneixement. Explora, a m\u00e9s, la possibilitat que serveixin a l\u2019\u00e8tica i l\u2019est\u00e8tica, analitzant les semblances i difer\u00e8ncies entre les diferents formes de coneixement. Globalment, emmarca aquesta discussi\u00f3 en la complexitat dels sistemes com a nou paradigma (1985), mentre que en els \u00faltims segles havia estat el contrari: la senzillesa.<\/p>\r\n Aquesta inversi\u00f3 del paradigma cl\u00e0ssic obre la porta a entendre la realitat actual a trav\u00e9s de conceptes tradicionalment foscos com atzar, probabilitat, dissipaci\u00f3, no equilibri, fluctuaci\u00f3, irreversibilitat; i d\u2019altres m\u00e9s clars com adaptaci\u00f3 o organitzaci\u00f3. Aquest assaig es justifica, com en Arist\u00f2til, per la inquietud que torba el nostre esperit, actualment, i es desplega en forma de \u201ccercles virtuosos\u201d (espiral), integrant els cap\u00edtols en el seg\u00fcents: des de les lleis de la termodin\u00e0mica (la ci\u00e8ncia dels equilibris) fins arribar a l\u2019est\u00e8tica i les utopies.<\/p>\r\n Wagensberg introdueix una primera tesi: en l\u2019ess\u00e8ncia del canvi es troba l\u2019atzar. Persegueix el \u00a0concepte des de diferents aportacions de f\u00edsics i fil\u00f2sofs, com Newton, Einstein, o el dimoni de Laplace. Les aportacions de la f\u00edsica demostren que el coneixement pacta amb l\u2019atzar, ja sigui establint \u201cmarges\u201d o \u201cprobabilitats\u201d limitades a un camp de la realitat, per a poder resultar funcionals. Es podria dir, com a ideal del cient\u00edfic, que \u201cl\u2019atzar es redueix a mesura que creix el coneixement<\/strong>\u201d.<\/p>\r\n https:\/\/www.cccb.org\/es. CCCB<\/p><\/div>\r\n La termodin\u00e0mica<\/strong><\/p>\r\n Els principis de la termodin\u00e0mica expliquen la complexitat dels sistemes i la relaci\u00f3 amb els seus entorns, models de qualsevol tipus d\u2019organitzaci\u00f3. Aquests estableixen la conservaci\u00f3 de l\u2019energia total d\u2019un sistema que es transforma, la irreversibilitat del temps i el paper dels canvis en les evolucions. L\u2019entropia<\/strong>, S, creix durant les transformacions d\u2019energia i representaria la desinformaci\u00f3 de l\u2019observador sobre els canvis del sistema, \u00e9s a dir, una mena d\u2019atzar epistemol\u00f2gic. A m\u00e9s, el temps s\u2019explicaria com la consci\u00e8ncia dels canvis provocats per aquesta en els sistemes (\u00e9s a dir, relatiu a cada sistema).<\/p>\r\n L\u2019equilibri termodin\u00e0mic, per contra, representaria la finalitzaci\u00f3 d\u2019una interacci\u00f3 d\u2019un sistema fins a un estat que no canvia, a\u00efllat de l\u2019entorn. Per\u00f2 en un sistema obert, que s\u00ed interacciona, es parla de l\u2019estat estacionari<\/strong> (situaci\u00f3 estable de no equilibri), quan el sistema conserva la seva organitzaci\u00f3, compatible amb les fluctuacions d\u2019una entropia redu\u00efda i constant. En conseq\u00fc\u00e8ncia, un sistema obert \u00e9s un sistema viu<\/strong> que canvia mat\u00e8ria i energia amb el seu entorn.<\/p>\r\n Quan un sistema s\u2019allunya de l\u2019equilibri termodin\u00e0mic comen\u00e7a a canviar el seu estat i hi entra l\u2019atzar. El r\u00e8gim nou en termodin\u00e0mica s\u2019anomena no lineal<\/strong>, i expressa aquest factor entr\u00f2pic d\u2019atzar que pot acabar provocant nous estats. Els sistemes que perden equilibri es veuen afectats per la m\u00e9s m\u00ednima fluctuaci\u00f3<\/strong>, la qual pot provocar un canvi en el sistema (un frac\u00e0s adaptatiu entre el sistema i l\u2019entorn) per\u00f2 aporta un nou element<\/strong> creatiu d\u2019adaptaci\u00f3 del sistema (com en el cas de les mutacions gen\u00e8tiques). El progr\u00e9s d\u2019aquestes fluctuacions acaben autoorganitzant<\/strong> el sistema en un nou cicle, quan la informaci\u00f3 del sistema i l\u2019entorn esdevenen en equilibri.<\/p>\r\n Determinisme i indeterminisme<\/strong><\/p>\r\n En els canvis, doncs, neix l\u2019atzar. El seu paper dep\u00e8n del que entenguem per aquest, per\u00f2 el que li permet treballar a la ci\u00e8ncia \u00e9s l\u2019atzar epistemol\u00f2gic<\/strong>, \u00e9s a dir, com ignor\u00e0ncia o manca d\u2019informaci\u00f3, i sempre a la cua d\u2019una cadena de coneixement, on aquest ja no pot predir el que passar\u00e0 i els fets resulten incomprensibles i contingents. Segons Kurt Godel<\/strong> i el seu principi d\u2019incompletud<\/strong>, sembla que l\u2019atzar (o un cert marge d\u2019atzar) est\u00e0 garantit pels l\u00edmits del coneixement. Amb tot, per\u00f2, l\u2019estad\u00edstica i les lleis dels grans nombres<\/strong> poden establir valors mitjans de probabilitat en sistemes grans, cosa que no passa en sistemes en desequilibri on el valor mitj\u00e0 ja no \u00e9s el m\u00e9s probable.<\/p>\r\n Determinisme i atzar fan refer\u00e8ncia a com entenem el canvi: el determinisme est\u00e0 en la llei, no en la natura, encara que per seguretat creiem que la llei replica la natura i, per tant, aquesta \u00e9s determinista; aquesta actitud s\u2019origina, segons Schr\u00f6dinger<\/strong>, en la filosofia grega i el seu logos<\/em>: el principi de comprensibilitat del m\u00f3n<\/strong> (o de la seva reducci\u00f3 al llenguatge) i de la separabilitat entre ment i mat\u00e8ria<\/strong>. D\u2019igual forma, l\u2019atzar \u00fatil \u00e9s l\u2019epistemol\u00f2gic, ja que un atzar ontol\u00f2gic, o \u201cen si\u201d, \u00e9s indescriptible en ci\u00e8ncia. Culturalment associem l\u2019atzar a la por, a l\u2019imprevisible, al dest\u00ed o el fat, i doncs, la hist\u00f2ria de les idees i del coneixement cient\u00edfic ha anat en la direcci\u00f3 de reduir el seu impacte sobre nosaltres.<\/p>\r\n Les conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques, l\u2019an\u00e0lisi l\u00f2gic dels seus enunciats i el falsacionisme de Popper<\/strong>, han dut als cient\u00edfics a adoptar \u00a0dues actituds no del tot irreconciliables: l\u2019actitud determinista<\/strong> on es recolza la fe del cient\u00edfic-aplicador<\/strong>, i l\u2019actitud indeterminista, <\/strong>on ho fa la fe del cient\u00edfic-creador<\/strong>. El determinisme ajuda a descriure el m\u00f3n, i l\u2019indeterminisme ajuda a fer progressar-ne el seu coneixement. Sigui com sigui, ambdues confereixen un car\u00e0cter de veritat provisional que justifica la tasca de cada cient\u00edfic en la construcci\u00f3 d\u2019una imatge del m\u00f3n.<\/p>\r\n Els l\u00edmits del m\u00f3n, per\u00f2, s\u2019imposen, i quan el cient\u00edfic ja no pot experimentar realitats massa inaccessibles, ni observar-les, pot, en canvi, i avui gr\u00e0cies a la inform\u00e0tica, simular-les. <\/em>Les simulacions<\/strong> donen unitat a un conjunt de parts codificades en dades (encara hi ha parts de l\u2019univers que no s\u00f3n codificables per les seves ingents magnituds) i ens permeten veure el comportament d\u2019una regi\u00f3 inaccessible i experimentar <\/em>amb ella.<\/p>\r\n L\u2019Est\u00e8tica<\/strong><\/p>\r\n L\u2019\u00faltim ter\u00e7 (o el primer si el lector comen\u00e7a pel final, tal i com suggereix l\u2019autor als ne\u00f2fits) de l\u2019assaig est\u00e0 dedicat a la reflexi\u00f3 filos\u00f2fica sobre l\u2019est\u00e8tica i pol\u00edtica, com a resultat de l\u2019an\u00e0lisi dels principis apuntats anteriorment. Comen\u00e7a definint la naturalesa de l\u2019art com a forma de coneixement sobre els successos del m\u00f3n, i demanant-se si aquesta \u00e9s comparable a la cient\u00edfica.<\/p>\r\n A difer\u00e8ncia d\u2019aquesta, l\u2019art \u00e9s lliure i no est\u00e0 necess\u00e0riament acotat per lleis. L\u2019\u00fanic principi aplicable a l\u2019art \u00e9s que comunica complexitats, sense necessitar comprendre-les, ja que sols expressa la representaci\u00f3 de la complexitat en l\u2019artista: es tracta d\u2019una autocomunicaci\u00f3<\/strong> transmissible, encara que mai podrem saber si aquesta arriba exactament igual als espectadors, encara que s\u2019afirmi o \u00e9s negui tal possibilitat. Wagensberg estableix el principi de comunicabilitat de complexitats no necess\u00e0riament intel\u00b7ligibles<\/em><\/strong> com la base de l\u2019art.<\/p>\r\n Respecte a la ci\u00e8ncia, l\u2019art \u00e9s la continuaci\u00f3 del coneixement per altres mitjans, substituint el principi d\u2019intel\u00b7ligibilitat per el de comunicabilitat, mitj\u00e0 sovint ha estat promogut per les religions<\/strong> per tal de comunicar veritats inefables, o censurat pels totalitarisme<\/strong> precisament per por a la transmissi\u00f3 d\u2019aquestes veritats. Aquest principi, comparat amb el de la intel\u00b7ligibilitat del m\u00f3n en ci\u00e8ncia, \u00e9s ben diferent: l\u2019art representa complexitats interpretables que poden ser transmeses.<\/p>\r\n Si b\u00e9 \u00e9s cert que la transmissi\u00f3 completa \u00e9s un petit miracle emocionant entre dues ments (ja que el receptor creu comprendre la complexitat \u201cen l\u2019autor\u201d i no la complexitat en ella mateixa –i l\u2019autor, que s\u00ed ha transm\u00e8s la seva representaci\u00f3, creu que aquesta ha estat compresa, encara que no sigui \u201cen si\u201d–). \u201cUna obra de arte es un acto de pares de mentes, todos con id\u00e9ntica complejidad emitida, pero todos con distintas complejidades recibidas<\/em>.\u201d<\/p>\r\n El pitjor que pot passar \u00e9s que una obra no transmeti res<\/strong>, no generi opini\u00f3, o no arribi a ser rebuda per cap ment-contempladora. Aquesta opini\u00f3 de l\u2019altre \u00e9s el resultat final de la transmissi\u00f3 i implica tanmateix un judici<\/strong>. L\u2019art \u00e9s, tamb\u00e9, a difer\u00e8ncia de la ci\u00e8ncia, inseparable del seu creador i estil, la qual cosa implica que l\u2019art no es pot ensenyar<\/strong> com una teoria cient\u00edfica, sin\u00f3 com a hist\u00f2ria o judicis est\u00e8tics. El creador, a m\u00e9s, se\u2019l suposa sincer i aut\u00e8ntic en tant que \u00e9s artista, i encara que cerqui mirades objectives aquest \u00e9s inseparable de la complexitat representada.<\/p>\r\n Com a coneixement, l\u2019art \u00e9s remei contra les pors i les incerteses. Quan identifiquem en l\u2019altre el nostre conflicte o temor redu\u00efm l\u2019aprensi\u00f3 a que el temor sigui \u00fanic en nosaltres, ja que \u00e9s compartit amb un altre \u00e9sser, i la complexitat deixa de ser sinistra<\/strong> i pot tornar-se familiar<\/strong>. A m\u00e9s, al rebre la complexitat i creure comprendre-la, s\u2019experimenta un plaer est\u00e8tic (bellesa, sublim, etc.): una seducci\u00f3 que tanca el cercle creador-contemplador, els quals ara comparteixen certes complicitats del m\u00f3n on cohabiten.<\/p>\r\n L\u2019artista pateix, cerca sense m\u00e8todes, experimenta, sent por i intenta representar-ho amb una forma d\u2019art. Al crear, segons la psicoan\u00e0lisi, sublima un instint reprimit, encara que Wagensberg \u00e9s de l\u2019opini\u00f3 que es tracta d\u2019un mecanisme per evitar una por at\u00e0vica al desconegut, per ra\u00f3 de qu\u00e8 \u00e9s una forma de coneixement. Tanmateix, es poden distingir dues\u00a0 actituds com en ci\u00e8ncia: l\u2019artista-treballador<\/strong> i l\u2019artista-innovador<\/strong>; i com en ci\u00e8ncia, la interacci\u00f3 entre aquestes actituds esdev\u00e9 dial\u00e8ctica<\/strong>.<\/p>\r\n Per\u00f2 l\u2019art no evoluciona com la ci\u00e8ncia perqu\u00e8 no li interessen totes les complexitats (tan sols quan impliquen una perspectiva humana i en un moment donat de la hist\u00f2ria), i les seves t\u00e8cniques (i l\u2019estil conseq\u00fcent) s\u00f3n tantes com obres acabades. Els temes, llenguatges i t\u00e8cniques<\/strong> tampoc influeixen en la hist\u00f2ria, encara que poden representar-la clara o de forma premonit\u00f2ria. En canvi, la ci\u00e8ncia si que canvia la hist\u00f2ria de l\u2019home, i de retruc, la de l\u2019art. Tampoc la ci\u00e8ncia t\u00e9 un p\u00fablic consumidor ni un cr\u00edtic de judicis est\u00e8tics que poden canviar el valor de la transmissi\u00f3 de l\u2019obra.<\/p>\r\n El que s\u00ed succeeix com en ci\u00e8ncia \u00e9s que cada nova complexitat d\u2019un moment, l\u2019art pot requerir una innovaci\u00f3 en el llenguatge<\/strong>, principalment, doncs aquest t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019avan\u00e7ar-se a les complexitats per a transmetre-les, i \u00e9s estrany veure un grau d\u2019assoliment perfecte entre llenguatge t\u00e8cnica i tema (sols els grans genis) com a soluci\u00f3 \u00fanica.<\/p>\r\n El llenguatge art\u00edstic transita f\u00e0cilment entre m\u00fasica i pintura<\/strong> (o\u00efda i vista); tot i les limitacions hi ha unes simpaties: to, melodia, volum i timbre es corresponen amb color, figura, intensitat i textura. Tamb\u00e9 pot retornar a etapes anteriors, a difer\u00e8ncia de la ci\u00e8ncia, com un renaixement i reintegraci\u00f3, o com una recreaci\u00f3 nost\u00e0lgica fora del seu temps, condemnada a una nost\u00e0lgica inautenticitat.<\/p>\r\n L\u2019art entra en crisi quan hi ha un desequilibri<\/strong> entre la producci\u00f3 art\u00edstica, poca o de baixa qualitat, i la realitat individual i social, que en demana m\u00e9s, per\u00f2 en tot cas, no es pot provocar una evoluci\u00f3 fins que no arriba el moment.<\/p>\r\n Titelholzschnitt aus Thomas Morus’ Roman Utopia. 1515. Wikipedia.<\/p><\/div>\r\n Pol\u00edtica<\/strong><\/p>\r\n L\u2019\u00faltim cap\u00edtol (o el primer) est\u00e0 dedicat a es utopies: models l\u00edmits per a orientar el canvi. S\u00f3n quelcom necessari per a qu\u00e8 el Present es mogui en una direcci\u00f3. Aquestes impliquen una profecia autoacomplerta que \u00e9s una contradicci\u00f3: la utopia \u00e9s la fi del canvi, un estat d\u2019equilibri que s\u2019ha a\u00efllat a les fluctuacions de l\u2019entorn on ja no cal canviar res, i per tant, tamb\u00e9 \u00e9s la fi del temps. Wagensberg fa servir una imatge suggeridora: l\u2019horitz\u00f3 d\u2019una esfera sobre la qual es camina per arribar-hi<\/em>.<\/p>\r\n Les utopies europees descansen sobre la concepci\u00f3 lineal del temps<\/strong>, tal i com proposen les religions monoteistes: la promesa d\u2019un dem\u00e0 millor que el present \u00e9s el seu mecanisme i la garantia de qu\u00e8 la societat est\u00e0 activa, i assegura un desequilibri del sistema \u201cviu\u201d que el fa adaptar-se a l\u2019entorn fins arribar a un estat \u201cestacionari\u201d, que no variar\u00e0 fins que vari\u00efn les condicions de l\u2019entorn. Al igual que en termodin\u00e0mica, la transici\u00f3 a un nou estat implica l\u2019autoorganitzaci\u00f3 del sistema, rebel\u00b7lant-se contra les condicions de l\u2019entorn i les estructures, quan les fluctuacions (l\u2019atzar) esdevenen determinants. Evoluci\u00f3 i revoluci\u00f3<\/strong> es corresponen amb adaptaci\u00f3 i autoorganitzaci\u00f3<\/strong> (contra normes i ordres).<\/p>\r\n Les utopies pretenen ser absolutes per mantenir el seu poder, per\u00f2 son contingents a l\u2019adaptaci\u00f3, i envelleixen. Aix\u00f2 ens recorda que, com en termodin\u00e0mica, no hi ha cap trauma en creure en una idea bona en una etapa adaptativa, i en una altre de diferent en una nova etapa.<\/p>\r\n A mesura que el sistema \u00e9s m\u00e9s complex aquestes esdevenen m\u00e9s complexes, tal i com apunta la teoria de la informaci\u00f3: \u201cla complejidad de un sistema menos su capacidad de anticipaci\u00f3n con respecto a su entorno es igual a la incertidumbre del entorno menos su sensibilidad con respecto al sistema<\/em>.\u201d<\/p>\r\n Dit d\u2019una altra manera, les creixents complexitats de l\u2019entorn obliguen al sistema a adaptar-se abans que entri en crisis. \u201cInteresa que nuestra lucidez no llegue a privarnos de nuestro derecho a so\u00f1ar, pero conviene al mismo tiempo que sea suficiente para despertar si descubrimos que caemos en el vac\u00edo.\u201d<\/em><\/p>\r\n Les ideologies<\/strong> que recolzen els r\u00e8gims pol\u00edtics tamb\u00e9 es poden contemplar com a sistemes morals aplicats a un entorn o realitat socioecon\u00f2mica<\/strong>. Quan els principis ideol\u00f2gics es justifiquen per principis absoluts o causes irrefutables, fent servir el principi de comunicabilitat<\/strong> la ideologia esdev\u00e9 compatible amb qualsevol conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva aplicaci\u00f3 (i, per tant, irrefutable). Aquestes no s\u00f3n bones<\/strong> per l\u2019home perqu\u00e8 no defensen el canvi, ess\u00e8ncia dels sistemes vius. Les ideologies que es defineixen amb principis d\u2019intel\u00b7ligibilitat<\/strong>, podrien ser acceptades en tant que siguin \u201cadaptables\u201d o rebaixades en intensitat (com el marxisme).<\/p>\r\n La ra\u00f3 \u00e9s ben senzilla: el Poder<\/strong> es justifica en una ideologia per exercir unes lleis que mantinguin el sistema. Quan la ideologia ha estat falsada, el Poder, per\u00f2, no canvia d\u2019ideologia volunt\u00e0riament (ni aix\u00f2 implica sempre que la contraria sigui millor). Canviar una ideologia, per\u00f2, requereix molt esfor\u00e7, sang i patiment hum\u00e0, perqu\u00e8 les ideologies nom\u00e9s es poden falsejar quan han arribat al poder i despleguen el seu programa, i l\u2019alternativa de no assumir-ne cap ja \u00e9s una ideologia conservadora.<\/p>\r\n Anular les ideologies no seria una soluci\u00f3, afirma Wagensberg. A dia d\u2019avui, on els sistemes son m\u00e9s complexos que les seves ideologies bicenten\u00e0ries, la ideologia hauria de n\u00e9ixer de la pr\u00e0ctica entre les persones<\/strong>, i cr\u00e9ixer amb la fe local<\/strong> de l\u2019adaptaci\u00f3<\/strong> (contingent), i no de les principis necessaris, la qual cosa implicaria una \u00e8tica de costums i de toler\u00e0ncia.<\/p>\r\n https:\/\/asia.nikkei.com\/ (Nikkei montage\/AP)<\/p><\/div>\r\n\r\n\t\t![\"\"](\"https:\/\/elecosinpasos.com\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/JorgeWagensberg_CCCB-300x203.jpg\")
![\"Archivo:Insel](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/2\/28\/Insel_Utopia.png\")
![\"\"](\"https:\/\/elecosinpasos.com\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/IDEOLOGIES-300x169.jpg\")