{"id":1845,"date":"2022-06-01T21:21:40","date_gmt":"2022-06-01T21:21:40","guid":{"rendered":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1845"},"modified":"2022-11-10T11:35:54","modified_gmt":"2022-11-10T11:35:54","slug":"twitter-una-gabia-per-a-les-masses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1845","title":{"rendered":"Twitter: una g\u00e0bia per a les masses"},"content":{"rendered":"\r\n
\"\"

Font: El Periodico. Article de Carles Planas<\/p><\/div>\r\n

Ara que l\u2019home m\u00e9s ric del m\u00f3n est\u00e0 a punt de comprar la xarxa d\u2019opinions m\u00e9s influent del m\u00f3n occidental (si no ho ha fet ja en el moment de publicar aquest article), sorgeix el dubte de si canviar\u00e0 la seva estructura, de manera que es prescriguin valors i procediments diferents dels que ja hi s\u00f3n. En el disseny, tot canvi implica conseq\u00fc\u00e8ncies i interpretacions.<\/p>\r\n

Potser la manera d\u2019entendre fins a on pot arribar una modificaci\u00f3 d\u2019aquesta xarxa sigui la d\u2019analitzar el seu principal protagonista: les masses. <\/strong>Aquestes esdevenen tema d\u2019actualitat entre els 1920 i els 1930, moment de consolidaci\u00f3 d\u2019una societat que ja no s\u2019assembla gaire a l\u2019anterior societat de \u201cclasses\u201d d\u2019abans de la Gran Guerra; talment avui ens podr\u00edem preguntar en qu\u00e8 ha canviat l\u2019actual societat postindustrial<\/strong>, i en qu\u00e8 conserva el car\u00e0cter de la industrial; si hi encaixen conceptes com postveritat<\/em> de la nostra societat l\u00edquida<\/strong> amb la manca de cr\u00edtica<\/strong> o autosufici\u00e8ncia de la societat industrial.<\/p>\r\n

Jos\u00e9 Ortega y Gasset<\/strong> ho va descriure en La rebeli\u00f3n de las masas<\/em>, llibre de cert ress\u00f2 internacional i que s\u2019acostuma a citar entre les obres importants de l\u2019autor. Precisament, en aquella d\u00e8cada, Sigmund Freud <\/strong>public\u00e0 dos assajos relacionats: Psicologia de les masses i an\u00e0lisi del jo<\/em>, i el seu El malestar en la cultura<\/em>. Durant els anys 1930, un dels seus deixebles rebels, Wilhelm Reich<\/strong>, public\u00e0 Psicologia de masses del feixisme<\/em>, mentre Walter Benjamin,<\/strong> ho feia al seu torn amb els seus assajos impregnats de criticisme i preocupacions est\u00e8tiques, com L\u2019obra d\u2019art a l\u2019\u00e8poca de la seva reproductibilitat t\u00e8cnica<\/em>, de 1935. Cal esmentar Aldous Huxley<\/strong>, qui en 1932 public\u00e0 Un m\u00f3n feli\u00e7<\/em>, la distopia de la societat de masses industrial.<\/p>\r\n

L\u2019home-massa<\/strong><\/h3>\r\n

Ortega y Gasset<\/strong> va recopilar una s\u00e8rie d\u2019articles publicats amb l’assaig \u201c\u00bfQui\u00e9n manda en el mundo?<\/em>\u201d, un ep\u00edleg per a anglesos i un pr\u00f2leg per a francesos. En conjunt, La rebeli\u00f3n de las masas<\/em> (1930) no pret\u00e9n ser una obra sistem\u00e0tica, \u201cEste libro\u2014suponiendo que sea un libro\u2014<\/em>\u201c, i \u00e9s resol amb una aproximaci\u00f3 (i allunyament) vers els punts principals replantejats a tot el seu llarg. En l\u00ednies generals, \u00e9s una defensa de les democr\u00e0cies liberals, el projecte d\u2019uni\u00f3 europea, i una advert\u00e8ncia (i esperan\u00e7a) sobre les masses.<\/p>\r\n

Tot i afirmar de fer psicologia, afirmaci\u00f3 nietzschiana, filosofa sobre llocs comuns sense fer cap esment a la psicoan\u00e0lisi ni al conductisme, tot i afirmar haver llegit \u201calguna cosa de Freud<\/em>\u201d. Entre aquests s\u2019hi troben conceptes encara ben elaborats i clars, quan estan exempts d\u2019aquells \u201cortegajos\u201d que feien arrufar el nas a S\u00e1nchez-Ferlosio<\/strong>.<\/p>\r\n

Per a Gasset, les masses s\u00f3n un esdeveniment hist\u00f2ric irrenunciable. El seu origen es troba en el creixement demogr\u00e0fic des dels 1800, els processos d\u2019urbanitzaci\u00f3, la millora tecnol\u00f2gica dels mitjans de comunicaci\u00f3, la reducci\u00f3 informativa del m\u00f3n, la divulgaci\u00f3 cient\u00edfica, la mundialitzaci\u00f3 industrial i econ\u00f2mica, i la millora de les condicions de vida.<\/p>\r\n

Gasset manlleva part de l\u2019an\u00e0lisi de la \u201cmoral d\u2019amos i esclaus<\/strong>\u201d de Nietzsche, per a referir-se a l\u2019home-massa i el seu contrari, l\u2019home-exigent (representats per la multitud i les minories). L\u2019home-massa <\/strong>\u00e9s l\u2019home mitj\u00e0; l\u2019home vulgar d\u2019una multitud que s\u2019oposa a les minories qualificades o especialitzades. No solament comparteix les actituds, valors i idees de la massa, sin\u00f3 que es valora talment ho fa la resta d\u2019homes-massa, sense distingir-se per cap valor especial. \u00c9s l\u2019home ind\u00f2cil que ha apr\u00e9s a imposar els seus valors a les minories<\/strong>, tot usurpant la seva actitud, i a qui obeeixen els representants dels partits de masses (dictatorials o liberals) que viuen del tacticisme i sense projecte ni programa de llarg abast.<\/p>\r\n

L\u2019\u00e8poca del \u201cse\u00f1orito satisfecho<\/strong>\u201d, la d\u2019aquest pret\u00e8s home nou de les masses que fingeix autenticitat (quan sap de veres que no \u00e9s possible el que pregona) i es deixa emportar per les corrents del moment, tamb\u00e9 va arribar al m\u00f3n de la ci\u00e8ncia en forma d\u2019especialista<\/strong>.<\/p>\r\n

Talment va denunciar\u00a0A.<\/strong> Einstein<\/strong> en La meva visi\u00f3 del M\u00f3n<\/em>, en l\u2019\u00faltim ter\u00e7 del segle XIX l\u2019especialitzaci\u00f3 va provocar la desarticulaci\u00f3 del saber (\u201cla segregaci\u00f3 de l\u2019esperit de la vida cultural<\/em>\u201d a favor de la competitivitat). Les conseq\u00fc\u00e8ncies foren la substituci\u00f3 del savi per l\u2019especialista (i avui, en el m\u00f3n d\u2019audi\u00e8ncies i celebrities<\/em><\/strong> de la societat l\u00edquida, cal afegir el \u201cexperto\u201d, el \u201ctertuliano\u201d i a nivell de xarxes socials, \u201cl\u2019influencer\u201d). Aquest canvi esdev\u00e9 miopia i manca de visi\u00f3 general del paper de la ci\u00e8ncia com a cultura i cosmovisi\u00f3, per\u00f2 dota d\u2019un fals prestigi l\u2019opini\u00f3 incompleta de l’especialista autosuficient.<\/p>\r\n

\"Psicolog\u00eda<\/strong><\/h3>\r\n

La psicologia de les masses<\/strong><\/h3>\r\n
\r\n

\u00abEl problema amb el m\u00f3n \u00e9s que els intel\u00b7ligents s\u00f3n uns cagadubtes i els est\u00fapids van carregats de seguretat<\/em>\u201d. -Charles Bukowski<\/p>\r\n<\/blockquote>\r\n

En l\u2019an\u00e0lisi de la conducta semblen coincidir superficialment Freud i Gasset. El primer centra la seva investigaci\u00f3 en les masses organitzades<\/strong> per un l\u00edder o cabdill, perqu\u00e8 troba que aquesta estructura \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil d\u2019analitzar que les desorganitzades o crowds<\/em>.<\/p>\r\n

Freud sembla estar d\u2019acord amb les afirmacions de Le Bon<\/strong>, les quals afirmen que l\u2019home \u201ccontagiat\u201d perd temporalment la seva capacitat individual de cr\u00edtica; afirma que desapareixen les inhibicions<\/strong> (com en l\u2019hipnotisme, la neurosi o l\u2019enamorament) dins la massa, on hi conviuen idees oposades per\u00f2 aglutinades en com\u00fa. Aix\u00ed mateix, es desperten els instints de mort,<\/strong> encara que la conducta de la massa pot ser orientada vers accions morals.<\/p>\r\n

L\u2019an\u00e0lisi de la massa, a difer\u00e8ncia d\u2019Ortega, es centra en la din\u00e0mica emocional<\/strong>\u00a0i examina l\u2019origen i els efectes com la p\u00e8rdua del sentiment d\u2019individualitat provocada per aquesta \u00a0\u201cinducci\u00f3 rec\u00edproca<\/strong>\u201d que impulsa els homes a imitar la resta.<\/p>\r\n

A banda de la diluci\u00f3 de responsabilitats, Freud afirma que l\u2019actitud de rebuig<\/strong> cap els altres i la manca de cr\u00edtica personal<\/strong> que caracteritzen a l\u2019home indu\u00eft per una massa presenten el mateix quadre que el complex narcisista<\/strong> propi de l\u2019etapa infantil; aquest rebuig, per\u00f2, desapareix temporalment quan existeix un enlla\u00e7 er\u00f2tic<\/strong> amb les altres persones que la componen: objectes er\u00f2tics de durada limitada que encarnen les aspiracions d’un ideal moral que voldr\u00edem satisfer. L\u2019home-massa se sent estimat per l’objecte extern amb el qual s\u2019identifica, independentment de la seva opini\u00f3; ha substitu\u00eft el seu jo-ideal<\/strong> (super-jo) per aquest objecte.<\/p>\r\n

\"The

Esquema de la identificaci\u00f3 entre jos i substituci\u00f3 de l’objecte exterior per l’objecte del super-jo.<\/p><\/div>\r\n

En aquest sentit, Gasset afirma que l\u2019home-massa destaca per la \u201clibre expansi\u00f3n de los deseos vitales<\/strong><\/em>\u201d i d\u2019una \u201cradical ingratitud<\/em><\/strong>\u201d per les institucions que l\u2019han constitu\u00eft com a tal (t\u00e8cnica, ci\u00e8ncia i pol\u00edtica). \u201cUno y otro rasgo componen la conocida psicolog\u00eda del ni\u00f1o mimado<\/strong><\/em>.\u201d Despr\u00e9s, afegeix que l\u2019home-massa no coneix ning\u00fa que l\u2019hagi sotm\u00e8s, all\u00f2 que Freud anomena \u201cprincipi de realitat<\/strong>\u201d, degut a unes seguretats i possibilitats mai gaudides en segles anteriors. Per\u00f2 Gasset no aborda l\u2019objecte dels anhels no satisfets.<\/p>\r\n

Moralment parlant, l\u2019home-massa no t\u00e9 principis als que servir ni imperatius, i apel\u00b7la a si mateix<\/strong> quan justifica la seva conducta, de manera semblant a com ho fa l\u2019infant o el primitiu en Freud. Per l\u2019altra banda, l\u2019home selecte s\u2019exigeix m\u00e9s per seguir principis superiors (fet que Gasset emparenta amb la noblesa deslligada d\u2019heretat), cosa que en Freud es correspon a l’home sotm\u00e8s per les exig\u00e8ncies del super-jo.<\/p>\r\n

Aquesta manca d\u2019exig\u00e8ncia fa que l\u2019home-massa no tingui opini\u00f3 cr\u00edtica ni pr\u00f2pia<\/strong> (sin\u00f3 gust per idees d\u2019altri). Vanitosament creu en la seva sufici\u00e8ncia i se sent conforme i segur amb el que pensa. Aquesta manca de normes<\/strong> \u00e9s el que, segons Gasset, invalida el di\u00e0leg i els judicis, perqu\u00e8 la cultura necessita de principis per a poder apel\u00b7lar a raons; sin\u00f3, la manca d\u2019elles \u00e9s barb\u00e0rie: incerteses, imposicions o acci\u00f3 directa. \u201c\u00bfPara qu\u00e9 o\u00edr, si ya tiene dentro cuanto hace falta? Ya no es raz\u00f3n de escuchar, sino, al contario, de juzgar, de sentenciar, de decidir<\/em>.\u201d<\/p>\r\n

Aquesta actitud es pot identificar clarament a les xarxes socials. De fet, aquesta manca de certesa, o apel\u00b7laci\u00f3 emocional dels fets, podria encaixar bastant b\u00e9 amb el concepte de postveritat<\/strong>. \u201cLa masa –\u00bfquien lo diria al ver su aspecto compacto y multitudinario?\u2014 no desea la convivencia con lo que no es ella. Odia a muerte lo que no es ella<\/em>.\u201d La massa, quan actua, diu Gasset, linxa<\/strong>.<\/p>\r\n

El linxament<\/strong> i la normalitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia<\/strong> van de la m\u00e0 amb el triomf de les masses, fet que es pot comprovar di\u00e0riament a les xarxes socials. La massa creu ser \u201cestat\u201d i per aix\u00f2 deleja obtenir el poder o l\u2019opini\u00f3 de les majories, per tal de rebutjar les minories que la critiquen. Tanmateix, voldria que l\u2019estat, amb el que s\u2019identifica, burocratitz\u00e9s tots els aspectes de la vida. En aquest sentit, Gasset apunta a la identificaci\u00f3 que fa Freud amb el cabdill-objecte de la massa i que els populismes saben aprofitar.<\/p>\r\n

\"\"

Retrat de Charles Lynch<\/p><\/div>\r\n

La societat de les masses<\/strong><\/p>\r\n

La psicologia individual i la filosofia ens poden permetre d’entendre millor les nostres conductes sota l\u2019influx de les xarxes, o en la massa, aix\u00ed com el que s’espera de la conducta d’altri. Per\u00f2 \u00e9s ampliant la mirada al conjunt que podem tenir una millor visi\u00f3.<\/p>\r\n

Lluny del pessimisme europeu divulgat per Oswald Spengler<\/strong>, Gasset afirma que una \u00e8poca de tantes possibilitats com l\u2019actual (1926), on es mira cap al futur, nom\u00e9s pot ser decadent si es prefereix amb nost\u00e0lgia la vida del passat, mai si es prefereix viure el present (afirmaci\u00f3 v\u00e0lida en totes les \u00e8poques). L\u2019\u00e8poca actual, doncs, filla de les democr\u00e0cies liberals, la ci\u00e8ncia i la t\u00e8cnica, permet viure \u201cm\u00e9s\u201d perqu\u00e8 cont\u00e9 m\u00e9s \u201ccoses\u201d, i per tant, m\u00e9s activitat i potencialitat;<\/strong> per\u00f2 precisament per aix\u00f2 genera majors inquietuds i m\u00e9s angoixa existencial que en el XIX.<\/p>\r\n

Gasset, per\u00f2, critica l\u2019home-massa del seu temps per la seva \u00abmiopia\u00bb en l\u2019\u00fas de t\u00e8cniques i idees, ja antiquades, i per la ingenu\u00eftat de voler aplicar-les un segle m\u00e9s tard (talment avui, quan sentim argumentacions de fa un segle afirmades amb una rotunditat que pret\u00e9n confirmar la seva vig\u00e8ncia); aix\u00ed tamb\u00e9, per l\u2019esterilitat del raonament modern i la mancan\u00e7a de pensadors \u201cforts\u201d amb un projecte europeu basat en l\u2019acceptaci\u00f3 de les difer\u00e8ncies nacionals i la superaci\u00f3 en una uni\u00f3. Es tracta d’una interpretaci\u00f3 liberal: tan el bolxevisme<\/strong> com el feixisme<\/strong> s\u00f3n titllats \u201cd\u2019alboradas\u201d, de reaccions en contra, de negacions de l\u2019altre, i de manca de projecte futur.<\/p>\r\n

En aquest sentit, Freud adverteix en El Malestar en la cultura<\/em>, de la mis\u00e8ria psicol\u00f2gica<\/strong> de les masses, dels \u201cindividus que s\u2019identifiquen rec\u00edprocament<\/em>\u201d i que amenacen la inhibici\u00f3 dels instints necessaris per a viure en comunitat, accelerada per una tasca galdosa dels pol\u00edtics amb la seva manca de cabdillatge<\/strong>, la qual desinhibeix els desitjos de mort i agressivitat de les masses. No podr\u00edem avui afegir-hi la pol\u00edtica internacional dels \u00faltims 10 anys amb l\u2019auge dels populismes 2.0?<\/p>\r\n

Una connexi\u00f3 entre Freud i l\u2019escola de Frankfurt es troba citada per Zygmunt Bauman<\/strong>, a V\u00edda L\u00edquida<\/em><\/a> (2005), quan recolza la tesi de Freud \u2013que la massa desitja ser governada per la substituci\u00f3 del jo ideal per un objecte-l\u00edder–, amb la de Theodor Adorno<\/strong>: argumentant que la ind\u00fastria ha sabut entendre b\u00e9 aquest mecanisme alhora de satisfer el seu anhel infantil<\/strong> de seguretat i un grau d\u2019excitaci\u00f3 \u201cmig en broma\u201d, com si tot hagu\u00e9s de ser com \u00e9s. Adorno oposa l\u2019individu cr\u00edtic a la cultura de masses<\/strong>, i adverteix que la ind\u00fastria cultural i la pressi\u00f3 de la massa per a satisfer-se amb els seus productes s\u00f3n un fre de l\u2019emancipaci\u00f3 individual.<\/p>\r\n

Per la seva banda, Benjamin en fa una lectura ideol\u00f2gica de la massa com agent pol\u00edtic: \u00e9s \u201cun mode de comportament hum\u00e0\u201d al qual li correspon una orientaci\u00f3 ideol\u00f2gica<\/strong> respecte les idees sobre la propietat privada: en pot anar a favor (feixisme) o en contra (comunisme). Aquesta orientaci\u00f3 justifica l\u2019aparell i l\u2019escenificaci\u00f3 dels partits o \u201cl\u2019estetitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica<\/strong>\u201d, representaci\u00f3 que permet difondre una identitat i servir com instrument de persuasi\u00f3. La massa no desitja ser instru\u00efda, per la qual cosa, l\u2019aprenentatge del seu entorn el fa a base de \u201cxocs\u201d i \u201ccat\u00e0strofes\u201d que els estats totalitaris prenen com a models.<\/p>\r\n

A la massa li correspon la seva t\u00e8cnica de reproducci\u00f3 hist\u00f2rica, que en aquest cas (1935) \u00e9s el cinema, <\/strong>preferentment, la radio<\/strong> i les revistes il\u00b7lustrades<\/strong>; en la nostra, avui, hi afegir\u00edem la televisi\u00f3,<\/strong> les xarxes socials<\/strong> i l\u2019streaming<\/em>. La tecnologia, al desarrelar l\u2019objecte del lloc i la tradici\u00f3, substitueix la seva aura per un g\u00e8nere massiu que busca la massa. L\u2019objecte massiu substitueix el ritual religi\u00f3s o est\u00e8tic pel pol\u00edtic o ideol\u00f2gic, alhora que transvalora l\u2019art: a la massa li agrada veure\u2019s representada en aquestes reproduccions (en m\u00edtings, aglomeracions, desfilades, etc.); i avui en dir\u00edem en les tend\u00e8ncies<\/strong> de les xarxes socials.<\/p>\r\n

En altres assajos, Benjamin parla de la din\u00e0mica de les masses en l\u2019estat burg\u00e9s. <\/strong>Aquest prohibeix i reprimeix el desig de les masses, deixant aflorar un complex s\u00e0dic<\/strong> i masoquista<\/strong> que es pot instrumentalitzar pol\u00edticament i econ\u00f2mica, gr\u00e0cies als nous escenaris urbans: els aparadors<\/strong> dels grans magatzems i la publicitat<\/strong>, que permeten la difusi\u00f3 d’un nou pensament unitari: el consumisme<\/strong>. Aquesta cultura publicit\u00e0ria \u00e9s possible amb l’adopci\u00f3 de del temps d’oci per les classes obreres, i impulsa la demanda dels mercats industrials.<\/p>\r\n

Per altra banda, en aquests escenaris urbans \u00e9s on \u201cl\u2019individu marginat\u201d hi troba refugi en l\u2019anonimat de la massa com a compensaci\u00f3, tal i com afirmava Kafka<\/strong>; i avui afegir\u00edem, l\u2019anonimat de la interf\u00edcie o de l\u2019avatar.<\/strong><\/p>\r\n

Aldous Huxley<\/strong>, en l\u2019assaig \u201cEl m\u00f3n feli\u00e7 tornat a visitar<\/em><\/a>\u201d, compara els mecanismes de control de masses de les dictadures totalit\u00e0ries amb el de les democr\u00e0cies lliberals: afirma que solament hi ha una distinci\u00f3 de grau, l\u2019aturador<\/strong> de cert l\u00edmits que no es poden traspassar. Huxley, com en Freud, destaca que la mobilitzaci\u00f3 de la massa dep\u00e8n de la inspiraci\u00f3 que exerceix el l\u00edder<\/strong> i la capacitat de despertar \u201cforces amagades\u201d de la massa; pors, anhels i frustracions, o en paraules freudianes, instints reprimits. Afegir\u00edem que l\u2019estetitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica (de Benjamin) amb el discurs esdevenen \u201cver\u00ed de ramat<\/strong>\u201d. En resum, l’identificaci\u00f3 amb el l\u00edder i l’aparell propagand\u00edstic perjudica la cr\u00edtica individual i consolida la massa, la qual hi troba una compensaci\u00f3 pels seus temors per ra\u00f3 del furor i odi desfermats, respostes que alliberen noradrenalina<\/strong> i adrenalina<\/strong>. Aquesta explicaci\u00f3 no sembla invalidar l\u2019enlla\u00e7 libidin\u00f3s de la psicoan\u00e0lisi; m\u00e9s aviat el complementa.<\/p>\r\n

\"Frankenstein,

Frankenstein, 1931<\/p><\/div>\r\n

Twitter, per a minories o masses?<\/strong><\/h3>\r\n

Fil\u00f2sofs de diferents \u00e8poques han teoritzat sobre l’impacte de la tecnologia en les relacions dels individus de les masses urbanes, per\u00f2 les xarxes socials van accelerar i canalitzar aquesta conducta de l’home-massa<\/a>.<\/p>\r\n

Crec, per\u00f2, que Twitter tamb\u00e9 \u00e9s la plataforma de les minories<\/strong> i individus<\/strong>, o al menys en permet la seva exist\u00e8ncia. Principalment \u00e9s mitj\u00e0 escrit lliure que permet piular i esborrar un contingut<\/b>. P<\/span>er\u00f2 permet pujar imatges o v\u00eddeos, i la informaci\u00f3 pot adquirir diferents nivells de significaci\u00f3 alhora que pot exercir funcions expressives i po\u00e8tiques.<\/p>\r\n

El fet de ser escrita li aporta un lapse de temps<\/strong> entre lectura i escriptura. Aquest lapse per si sol no \u00e9s suficient per fer perdre la \u201cinducci\u00f3 rec\u00edproca\u201d de la massa. All\u00f2 que se’n diu \u00abrespondre en calent\u00bb.<\/p>\r\n

Per\u00f2 aquest lapse entre lectura i resposta (o entre resposta i relectura) permet aplicar-se l\u2019autocensura, o fer prud\u00e8ncia de redre\u00e7ar una resposta. Sovint ens trobem conscientment esborrant un piulet despr\u00e9s de reflexionar un moment; mai abans (durant la inducci\u00f3 rec\u00edproca de Freud), ja que si hom no dubta no pot reflexionar per a inhibir-se.<\/p>\r\n

Pel que fa a la conducta de la massa, la plataforma posseeix un indicador del cabdillatge,<\/strong> que \u00e9s el nombre de followers<\/em>. L\u2019aplicatiu permet seguir<\/strong>, agradar <\/b><\/span>o bloquejar<\/strong>, i en aquest sentit, el programa prescriu que 1) seguim alg\u00fa, 2) ens poden seguir, o 3) podem indicar i compartir continguts. Qui rep m\u00e9s seguidors t\u00e9 major influ\u00e8ncia (comptant-hi els bots). Aquests l\u00edders esdevenen \u00abinfluencers<\/strong>\u00ab, objectes-externs del jo-ideal dels seus followers<\/em>, encara que aquests perden tot el seu impacte fora de la \u00abcultura de la xarxa\u00bb.\u00a0<\/p>\r\n

La reacci\u00f3 d\u2019home-massa indirecta –amb la interf\u00edcie– t\u00e9 lloc despr\u00e9s de llegir un \u201cenfilall\u201d o tend\u00e8ncia. Bona part d\u2019aquestes reaccions responen a la din\u00e0mica de les masses que s’ha comentat abans: la suggestionabilitat<\/strong>, el desig de mort,<\/strong> la normalitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia<\/strong> (verbal<\/strong>) o el linxament<\/strong>.<\/p>\r\n

Sempre esperem una reacci\u00f3 dels \u00abavatars<\/strong>\u00bb a la nostra conducta. Aquestes reaccions s\u00f3n ef\u00edmeres quan no transcendeixen la xarxa o esdevenen tend\u00e8ncies. A trav\u00e9s dels avatars, i les seves conductes amb els continguts o les tend\u00e8ncies es fan\u00a0identificacions rec\u00edproques<\/strong>. A m\u00e9s, la mascarada digital provoca la mateixa desinhibici\u00f3 i diluci\u00f3 de responsabilitats que en la massa. I tampoc podia faltar l\u2019instint projectat per l\u2019objecte del following:<\/em> l\u2019anhel dels \u201clike\u201d, substitut del vincle er\u00f2tic freudi\u00e0<\/strong> (ara entre el hype<\/em>, i els fanboys<\/em>, trolls<\/em> o haters)<\/em>.<\/p>\r\n

Pensis ara en les possibles modificacions suggerides, com la de modificar un text, l\u2019opci\u00f3 de \u201cno m\u2019agrada\u201d, etc., i es podr\u00e0 entreveure com la interf\u00edcie determina la nostra conducta-massa.\u00a0Si Twitter <\/em>fos una aplicaci\u00f3 en la qual s\u2019atorguessin estrelles segons la qualitat dels raonaments (un algoritme que devalu\u00e9s la fal\u00b7l\u00e0cia i premi\u00e9s el pensament cr\u00edtic) caldria, doncs, preguntar-se si no es moriria com a plataforma d\u2019opini\u00f3 de les masses: l\u2019home-massa no s\u2019hi veuria representat, amb la qual cosa es convertiria en una plataforma per a minories especialitzades, i segurament acabaria en frac\u00e0s econ\u00f2mic.<\/p>\r\n

Potser seria fer-li un flac favor a la massa, ja que Gasset indica que l\u2019home-massa no pot aprendre a ser cr\u00edtic<\/strong> ja que aquest es nega a ser \u201cinstru\u00eft\u201d per la minoria, i tan sols pot desenvolupar un \u201cgust\u201d per certes idees<\/strong>, mai un pensament cr\u00edtic propi.<\/p>\r\n

Twitter<\/em> representa una t\u00e8cnica o mitj\u00e0 en concordan\u00e7a amb la seva \u00e8poca hist\u00f2rica, la societat de la informaci\u00f3 postindustrial<\/strong>: qui s\u00e0piga acabdillar les opinions sap que \u00e9s una eina eficient, sempre que els followers<\/em> percebin (o creguin percebre) l\u2019amor d\u2019un objecte-following<\/em> que encarni ideals i valors en opinions d\u2019home-massa.<\/p>\r\n

\"Donald<\/p>\r\n

Dit aix\u00f2, la gr\u00e0cia de Twitter<\/em> \u00e9s la llibertat<\/strong> de seguir qui vulguis, amb la capacitat de poder seleccionar els seguidors amb el veto del \u00abblock\u00bb i el \u00abcadenat\u00bb, elements que usen aquells que no volen veure\u2019s q\u00fcestionats pel biaix ideol\u00f2gic de certes opinions, o directament linxats. Si b\u00e9 aquest fet pot semblar autoritari, crec que en realitat ens allunya dels models de submissi\u00f3 i la intoler\u00e0ncia no passa de ser \u00abvirtual\u00bb, encara que alguns fiscals no ho vegin aix\u00ed. En tot cas, com que seguir alg\u00fa \u00e9s un decisi\u00f3 individual i gratu\u00efta, de la mateixa manera ho \u00e9s bloquejar alg\u00fa o purgar un enfilall.<\/p>\r\n

Pel que fa al paper del follower<\/em>, el fet de poder deixar de seguir l\u2019objecte del following<\/em> aporta la llibertat d\u2019escollir auditori, o tend\u00e8ncia, i per tant, configurar-se com a membre de masses o minories, alhora que tampoc impedeix capbussar-se temporalment en el \u00absoroll i la f\u00faria\u00bb.<\/p>\r\n

Potser el malent\u00e8s ve de confondre una \u201ctend\u00e8ncia<\/strong>\u201d amb una \u00e0gora. La identificaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s clara amb un bar, un camp de futbol o un plat\u00f3 d\u2019audi\u00e8ncies: l\u2019espai on identificar-se rec\u00edprocament amb l\u2019anonimat de la massa. La pla\u00e7a p\u00fablica de la que parlava Nietzsche<\/strong>: plena de mosques i histrions, bufons esvalotadors, gent del si i del no<\/em>.<\/p>\r\n

Perqu\u00e8 Twitter<\/em> t\u00e9 un potencial de recerca i difusi\u00f3<\/strong> de coneixements molt valu\u00f3s un cop s\u2019ha trobat tema i minories especialitzades. Fora d\u2019aquests casos funcionals, no es pot pretendre atribuir naturalitat entre individus a una interf\u00edcie dissenyada per a les masses.<\/p>\r\n

Finalment, caldria preguntar-se el paper de la censura que s\u2019aplica arran de les den\u00fancies <\/strong>(que pot respondre a un linxament, bots de control, o a l’\u00faltim, l\u2019administrador). M\u00e9s encara, el paper de la censura i tancament de comptes pels continguts difosos obre interrogants sobre la llibertat d’expressi\u00f3 en una xarxa, que tot i ser privada t\u00e9 un impacte p\u00fablic d’abast internacional, en el m\u00f3n real, un soft power<\/strong><\/em> dif\u00edcilment mesurable, com en les primaveres \u00e0rabs <\/strong>o la guerra d\u2019Ucra\u00efna<\/strong>.<\/p>\r\n

S\u2019ha de convertir la plataforma en educador, i per tant, en inhibidor del \u201cdesig de mort\u201d de les masses? \u00c9s responsable de condicionar i canalitzar les opinions de la massa castigant els usuaris amb la Twitter Jail<\/strong><\/em>? O, per contra, \u00e9s injustificable la p\u00e8rdua de llibertat d\u2019expressi\u00f3 per opinions que ataquen interessos geoestrat\u00e8gics?<\/p>\r\n

Cultura o propaganda? O potser, les dues coses?<\/p>\r\n\r\n\t\t