{"id":1898,"date":"2022-08-04T10:54:54","date_gmt":"2022-08-04T10:54:54","guid":{"rendered":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1898"},"modified":"2022-11-10T11:34:58","modified_gmt":"2022-11-10T11:34:58","slug":"las-mejores-historias-de-horror","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1898","title":{"rendered":"LAS MEJORES HISTORIAS DE HORROR"},"content":{"rendered":"\r\n

Forrest J Ackerman<\/strong> fou una personalitat de l\u2019escena fan nord-americana durant bona part del segle XX. Fou agent literari, editor, autor i actor, per\u00f2 la seva tasca principal fou la de difondre i donar a con\u00e8ixer autors de ci\u00e8ncia ficci\u00f3, fantasia i terror. Fou fundador de la LASFS, el 1934.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Entre altres m\u00e8rits, el 1953 se li atorg\u00e0 un premi Hugo fet a la seva mida, #1 FAN PERSONALITY; tamb\u00e9 es considerava el creador del terme sci-fi, s\u00edmil de hi-fi, i el major col\u00b7leccionista de ci\u00e8ncia ficci\u00f3, fantasia i terror del m\u00f3n.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Podeu veure’l en el videoclip Thriller<\/em>, assegut darrera de Michael Jackson<\/strong> al comen\u00e7ament, i escoltar-lo en aquest disc sobre la hist\u00f2ria (i la m\u00fasica) dels robots.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

\r\n
https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=1NeN1IkkzNo<\/div>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n

Aqu\u00ed, per\u00f2, poc o res sabem (o sab\u00edem) d\u2019aquest home ateu, casat i sense fills, que duia l\u2019anell de Bela Lugosi<\/strong> a Dracula<\/em> mentre organitzava visites per la col\u00b7lecci\u00f3 de casa seva. Se l\u2019anomenava afectuosament oncle Forry. D\u2019haver viscut m\u00e9s anys, pot-ser l\u2019hagu\u00e9ssim vist en un episodi de Big Bang Theory<\/em>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Per\u00f2 el fet \u00e9s que el 1968, l’editorial Bruguera va acceptar un enc\u00e0rrec editorial de l\u2019oncle Forry.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Segons aquest contracte, en subhasta a ebay per 130$<\/a> en el moment d\u2019escriure aquestes l\u00ednies, l\u2019antologia es va signar el 1967 amb el t\u00edtol provisional HORROR ANTHOLOGY edited by F.J. Ackerman, amb l\u2019afegit\u00f3 de ser provisional. L\u2019obra fou exclusiva pel mercat espanyol. Tanmateix, cada col\u00b7laborador de l\u2019antologia rebria un exemplar de franc de la m\u00e0 d’Ackerman. L\u2019agent d\u2019Ackerman a Europa apareix com Albert van Halgeland<\/strong>, conegut ant\u00f2leg belga, i Jos\u00e9 Moya<\/strong>, co-agent de Halgeland a Espanya.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

El t\u00edtol final fou LAS MEJORES HISTORIAS DE HORROR; per\u00f2 el t\u00edtol original d\u2019Ackerman, ressenyat en l\u2019obra, \u00e9s molt m\u00e9s fidel al contingut: ANTHOLOGY OF WEIRD STORIES.<\/p>\r\n\r\n\r\n

\r\n
\"\"\r\n
Coberta de Las mejores historias de horror. Ed. Bruguera. Libro amigo. 1969, Barcelona.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n\r\n

Entre l’horrible i l’estrany<\/strong><\/h3>\r\n\r\n\r\n\r\n

L\u2019edici\u00f3, dins de Libro Amigo de Bruguera, forma part de la col\u00b7lecci\u00f3 Antolog\u00edas<\/em>, de les quals, l\u2019editorial en va fer una \u00e0mplia difusi\u00f3 de g\u00e8neres com el fantasmal, la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 o el terror. Per\u00f2 en el cas d\u2019Ackerman es van decidir pel terme HORROR en comptes d\u2019ESTRANY, fet que potser el 1969 no tenia cap m\u00e9s rellev\u00e0ncia pel lector espanyol que el ganxo editorial. Pensem que una de les primeres revistes d’\u00e0mbit hisp\u00e0 que es va dedicar a publicar antologies, Narraciones Terror\u00edficas<\/em>, d’editorial Acervo, als 1960 i 1970, es subtitulaba \u00abcuentos de misterio\u00bb i inclo\u00efa contes humor\u00edstics.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Perqu\u00e8 el g\u00e8nere d\u2019horror o de terror hauria de tenir un objectiu clar: generar una atmosfera que provoqui un calfred o una sensaci\u00f3 d\u2019angoixa o basarda. Ara b\u00e9, les hist\u00f2ries de l\u2019antologia s\u00f3n WEIRD-FICTION, o si es prefereix, hist\u00f2ries publicades en revistes \u201cpulp\u201d que van i v\u00e9nen m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019horror, la ci\u00e8ncia ficci\u00f3, el polic\u00edac o el terror, encara que comparteixen la sorpresa d\u2019all\u00f2 ins\u00f2lit o estrany, i sovint macabre.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Com apunta Rafael Llopis (a Historia natural de los cuentos de miedo<\/em>), de totes les revistes pulp<\/em> fou Weird-Tales<\/em> (publicada entre 1923-1954) la primera exclusiva de contes de terror. Va agombolar autors i lectors, va educar el gust per tots els g\u00e8neres del fant\u00e0stic i de terror, i va donar un fort impuls a la ci\u00e8ncia ficci\u00f3. Tamb\u00e9 va incloure i fomentar tots els subg\u00e8neres de contes \u00abextrems\u00bb, o morbosos que cauen en diferents subg\u00e8neres amb total llibertat. Aix\u00f2 fa que sota el nom de Weird Tales<\/em> i c\u00e0piga un \u00abcalaix de sastre\u00bb de diferents g\u00e8neres, qualitats i estils, no exclusivament de terror.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Bona part dels relats de l’antologia van ser publicats per Weird Tales<\/em>, per\u00f2 en general tots han nascut en una publicaci\u00f3 pulp<\/em>. Les 668 p\u00e0gines que completen els 55 relats s\u00f3n un esfor\u00e7 gener\u00f3s d\u2019Ackerman per a representar aquests subg\u00e8neres d’entre 1899 i 1969, majorit\u00e0riament nord-americans. El primer que notar\u00e0 el lector \u00e9s que bona part dels noms i obres no li s\u00f3n coneguts. Aqu\u00ed en trobar\u00e0 la llista de tercerafundaci\u00f3n<\/a>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Com ell mateix indica en el pr\u00f2leg, no li interessa antologar autors consagrats, \u201cdemasiado repetidos\u201d, el 1967. Amb tot, Ackerman inclou obres poc conegudes d\u2019autors consagrats com Decorado en la noche<\/em>, de Ray Bradbury<\/strong>, La catedral de la cripta<\/em>, conte cruel de l\u2019angl\u00e8s John Wyndham<\/strong>; \u00a0La venganza de Nitocris<\/em>, de Tenessse Williams<\/strong> (testimoni d\u2019un \u201cgran\u201d que de jove escrivia Weird Fiction el 1928); El invitado de Dr\u00e0cula<\/em>, relat que inspir\u00e0 un cap\u00edtol de l\u2019obra d\u2019Stoker<\/strong>; o Mil muertes<\/em>, del polifac\u00e8tic Jack London<\/strong>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Hi ha 3 relats del mateix Ackerman (i tres en col\u00b7laboraci\u00f3, sota pseud\u00f2nims<\/strong>) que poc aporten a la col\u00b7lecci\u00f3 a banda de demostrar que Ackerman (o Alden Lorraine, Laurajean Ermayne, Spencer Strong, o Weaver Wright) on millor sap desenvolupar la seva tasca de fan \u00e9s donant a con\u00e8ixer la dels seus col\u00b7laboradors.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Despr\u00e9s de googlejar una estona, algunes d\u2019aquestes biografies resulten m\u00e9s interessants que les seves obres. Autors aficionats<\/strong> que es guanyaven la vida amb una altra professi\u00f3: cient\u00edfics, guionistes, il\u00b7lustradors, fans, periodistes, etc… per\u00f2 que trobaven en les revistes una v\u00e0lvula d\u2019escapament.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

A vegades fa la sensaci\u00f3 que l\u2019antologia \u00e9s una n\u00f2mina d\u2019autors <\/strong>per a introduir-se en l\u2019escena de les publicacions pulp, o de les societats de ci\u00e8ncia ficci\u00f3; per exemple, el relat de Hanes Bok<\/strong>, Tr\u00e1gica magia<\/em>, massa enmarcat pel narrador per a ser representatiu, \u00e9s, per\u00f2, un testimoni de la tasca d\u2019escriptor d\u2019un dels il\u00b7lustradors pulp m\u00e9s reconeguts, premi Hugo Best Cover Artist<\/em>, 1953.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Aix\u00ed mateix, el relat que tanca la selecci\u00f3, \u00daltimo acto: Octubre<\/em>, fou escrit per Edythe Eyde<\/strong>, pionera del moviment LGTBI de la costa oest, satanista i amiga d\u2019Ackerman; tot i que \u00e9s un relat correcte sobre una mainadera de moral reformadora enfrontada a una maledicci\u00f3 ancestral, crec que el desenlla\u00e7 podria haver fet un altre pas de rosca.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

A prop\u00f2sit del g\u00e8nere, Ackerman inclou un relat seu amb pseud\u00f2nim, Ente de blasfemia<\/em>, sobre un home convertit per un cient\u00edfic boig en una dona que ha de viure en un m\u00f3n d\u2019homes.<\/p>\r\n\r\n\r\n

\r\n
\"\"\r\n
Tigrina, Edythe Eyde, llegint un Weird Tales del 1945 (de https:\/\/turniplanterns.wordpress.com\/)<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n\r\n

Vampirs<\/strong><\/h3>\r\n\r\n\r\n\r\n

Hi ha 8 hist\u00f2ries de vampirs, de les quals en destacaria La muerte es un lugar solitario<\/em>, de Bill Warren<\/strong>, ajudant d\u2019Ackerman. El relat, del 1968, \u00e9s una hist\u00f2ria rom\u00e0ntica no corresposta, entre un vampir nihilista i una acomodadora de cinema de matinades. \u00c9s una anticipaci\u00f3 d\u2019aquell existencialisme vamp\u00edric que novel\u00b7lar\u00e0 Anne Rice<\/strong>, on surt ja el motiu de la nost\u00e0lgia per veure la sortida de sol.<\/em><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

A El invitado de Dr\u00e1cula <\/em>d\u2019Stoker li afegir\u00edem el punt de vista de Cuesti\u00f3n de identidad<\/em>, de Robert Bloch<\/strong>, l\u2019ambientaci\u00f3 hist\u00f2rica de Flores de Th\u00fcringen<\/em> de Wade Wellman<\/strong>, o el plot-twist<\/em> de Cenizas con cenizas, muerte con muerte<\/em>, de Sathanas Rehan<\/strong> i G. John Edwards<\/strong>. Aquests, per\u00f2, tamb\u00e9 mereixen una lectura pels seus estil narratius, variats i intensos.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Sobre Wellman, l\u2019an\u00e8cdota a recordar \u00e9s que va guanyar William Faulkner<\/strong> en un certamen d\u2019una revista pulp, Queen Mistery Magazine Award<\/em>, el 1946, dos anys abans de rebre el Nobel, provocant una irada contestaci\u00f3 contra l\u2019editorial.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Per altra banda, la d\u2019Stephen Vertlieb<\/a>, La segunda muerte de Dr\u00e1cula<\/em>, fou seleccionada a proposta del mateix Ackerman: un pel massa rebuscada, per\u00f2, escrita amb el mateix estil d\u2019Stoker, \u00e9s una raresa dif\u00edcil de trobar avui en dia, per\u00f2 que als 1960, en plena \u00e8poca Hammer<\/em>, segurament no va passar desapercebuda.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

El cercle de Lovecraft<\/strong><\/h3>\r\n\r\n\r\n\r\n

S\u2019inclou El desafio del m\u00e1s all\u00e0<\/em>, potser l\u2019obra menys can\u00f2nica per\u00f2 m\u00e9s divertida del g\u00e8nere, enc\u00e0rrec fet a 5 mans amb altres autors de weird-fiction<\/em> (C.L. Moore<\/strong>, A. Merritt<\/strong>, H.P. Lovecraft<\/strong>, Robert E. Howard<\/strong>, i Frank Belknap Long<\/strong>) per a la nova revista Fantasy Magazine<\/em> de 1935.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Aquesta obra, val a dir, \u00e9s una fantasia de les menys conegudes i publicades en espanyol (i per suposat, en catal\u00e0) on cada escriptor havia de resoldre una part del mateix relat. Sembla ser que F. Belknap Long va estar a punt de trencar la col\u00b7laboraci\u00f3 per desavinences amb A. Merritt, i que gr\u00e0cies a Lovecraft van poder resoldre aquest divertiment a cinc mans. No t\u00e9 res a envejar a un episodi de Rick i Morty<\/em>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Dins d\u2019aquest g\u00e8nere d\u2019horror c\u00f2smic tamb\u00e9 destaca la primera versi\u00f3 de El habitante de las profundidades de Marte<\/em>, de Clark Ashton Smith<\/strong>, un conte \u00abmassa horrible\u00bb pels lectors, per\u00f2 publicat finalment per Wonder Stories<\/em>, despr\u00e9s que Hugo Gernsback l’esporgu\u00e9s i modifiqu\u00e9s al gust dels seus lectors de sci-fi, la qual cosa va provocar l’abandonament parcial de l’autor. Val a dir que la hist\u00f2ria original, The Dweller in the Gulf<\/em>, va ser restaurada posteriorment per Arkham House.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Tamb\u00e9 caldria incloure el Dios-monstruo de Mamurth<\/em>, d\u2019Edmond Hamilton<\/strong>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

\r\n
\"\"<\/figure>\r\n\r\n
Coberta del Wonder Stories, del 1933, on es representa el relat de Derleth \u00abmodificat\u00bb per assemblar-se m\u00e9s a una opera espacial.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n

Tamb\u00e9 hi s\u00f3n els editors d\u2019Arkham House<\/em>, August Derleth<\/strong> i Donald Wandrei<\/strong>. Derleth i el Doceavo cadaver del se\u00f1or Birkett <\/em>cont\u00e9 l\u2019humor negre i macabre del conte cruel sobrenatural, mentre que La llama verde <\/em>de Wandrei s\u2019emmarca en un d\u2019aquells relats curts del cercle de Lovecraft potser amb massa pirot\u00e8cnia.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

El conte cruel<\/strong><\/h3>\r\n\r\n\r\n\r\n

Trobem, per exemple, diversos \u201ccontes cruels\u201d, alguns d\u2019ells emmarcats en els g\u00e8nere de ci\u00e8ncia ficci\u00f3, bruixeries, o vampirs. D\u2019aquests, el dest\u00ed dels personatges sol ser macabre i amb un toc d\u2019ironia<\/strong>, com en el cas de Derleth. Aquest tipus de conte, quan \u00e9s sobrenatural, recorda molt als de EC Comics<\/strong> als anys 1940-50, amb les seves Tales from the crypt<\/em> i d\u2019altres, els quals van versionar alguns relats d’autors com Ray Bardbury.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

D\u2019aquests en destacaria La \u00faltima cena<\/em>, de l\u2019escriptora Thelma Hamm<\/strong>, quasi un microrelat de ci\u00e8ncia ficci\u00f3; Oscar<\/em>, de Cleve Martin<\/strong>, amb la seva met\u00e0fora del pastor mentider adaptada a un grup de bromistes de l\u2019ocultisme; No, yo no<\/em>! del franc\u00e8s folklorista Claude Seginolle<\/strong>, per l\u2019estil surreal i experimental del flux d\u2019escriptura; El martillo de Ca\u00edn<\/em>, de James Causey<\/strong> i Bill Blackbeard<\/strong>, una hist\u00f2ria d\u2019obsessi\u00f3 sobre un objecte male\u00eft, i sobre tot, La mujer muerta<\/em>, de David H Keller MD<\/strong>, del primer cient\u00edfic \u2013psiquiatra\u2013 en escriure de manera reconeguda weird-fiction<\/em>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Embarque de maldad<\/em>, de W. S. Cobun Jr<\/strong>., <\/em>encara que massa ingenu, \u00e9s quasi un microrelat que fusiona dos mites ben coneguts: el del vampir i el de l\u2019Holand\u00e8s errant. Per\u00f2 menci\u00f3 especial tenen La escudilla de cobre<\/em>, una aventura s\u00e0dica del Major George Eliot Fielding<\/strong> i Los deseos que formulamos<\/em>, de l\u2019escriptora Edna Mayne Hull<\/strong>, esposa de A. E. van Vogt, on un dimoni ir\u00f2nic i cruel juga amb la vida d\u2019un condemnat a mort.<\/p>\r\n\r\n\r\n

\r\n
\"\"\r\n
Coberta del Weird Tales, desembre de 1928, que public\u00e0 The Copper Bowl.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n\r\n

Hist\u00f2ries estranyes<\/strong><\/h3>\r\n\r\n\r\n\r\n

Hi ha altres hist\u00f2ries que per l\u2019extensi\u00f3 i l\u2019estil s\u00f3n contes reeixits. La fuerza diminutiva<\/em>, de Waldemar Kaempffert<\/strong>, \u00e9s una excel\u00b7lent faula humana sobre la infidelitat i la gelosia, duta al cinema franc\u00e8s com a com\u00e8dia fant\u00e0stica per Pierre Kast<\/strong>, com Amor de butxaca<\/em> el 1957.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

El monstruo del mar<\/em>, d\u2019A. E Van Vogt<\/a><\/strong>, \u00e9s possiblement la millor hist\u00f2ria de la selecci\u00f3, sobre un predador en forma humana en un illot del pac\u00edfic; el valor de l\u2019obra, per\u00f2, no \u00e9s tant l\u2019argument sin\u00f3 com est\u00e0 constru\u00efda la narraci\u00f3. Disputada potser amb El corredor<\/em>, d\u2019Ib J. Melchior<\/strong>, relat d\u2019un futur dist\u00f2pic en el qual es basar\u00e0 el film de s\u00e8rie B La carrera de la muerte del a\u00f1o 2000, <\/em>del 1975.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

\"\"<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n

La baguita<\/em>, del guionista Val Lewton<\/strong>, productor de la RKO, una narraci\u00f3 que fa dubtar entre el mite i la realitat dels ritus de pas a l\u2019edat adulta, o Las gaviotas lloran<\/em>, de P. Schuyller Miller<\/strong>, una narraci\u00f3 atemporal i mitol\u00f2gica, sobre una venjan\u00e7a at\u00e0vica.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Com es pot veure, el g\u00e8nere no \u00e9s l\u2019horror, sin\u00f3 la weird-fiction<\/em>, els contes estranys, entesa com un suprag\u00e8nere que pot aventurar-se, o no, en diferens g\u00e8neres narratius alhora per donar forma a una hist\u00f2ria o un nou punt de vista d\u2019un tema ja conegut. Un exemple de fusi\u00f3 de g\u00e8nere d\u2019aventures, ci\u00e8ncia ficci\u00f3 i fantasmes \u00e9s Los muertos andan con suavidad<\/em>, de Sewell Peasle Wright<\/strong>, i d\u2019opereta espacial, Dhactwhu… \u00bfRecuerdas? <\/em>de Robert Lowndes<\/strong> i Weaver Wright<\/strong> (Ackerman), o la part de Robert E. Howard<\/strong> en El Desafio del m\u00e1s all\u00e0<\/em>. Tanmateix, l’antologia compta amb la pres\u00e8ncia de dos grans de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 i la fantasia: Theodor Sturgeon<\/strong> i Fritz Leiber.<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

\r\n
\"\"<\/figure>\r\n\r\n
Il\u00b7lustraci\u00f3 de The Bagheeta, de Val Lewton, publicat a Weird Tales<\/em> el 1930.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n

Una de les virtuts de l\u2019antologia \u00e9s l\u2019amplia variaci\u00f3 de registres, temes i g\u00e8neres: se\u2019ns dubte, Ackerman va fer una selecci\u00f3 per fer xocar formes, estils, llargades, punts de vista i sensacions de por o d\u2019humor, la qual cosa fa dif\u00edcil d\u2019etiquetar el tast final dels 55 relats. Per\u00f2 la variaci\u00f3 d\u2019estils tamb\u00e9 aporta el seu granet de sorra: no se\u2019ns far\u00e0 pesat avan\u00e7ar pels seus encerts o clix\u00e9s, foscors o claredats.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

La weird-fiction<\/em> fusiona g\u00e8neres i sovint els traspassa de la mateixa manera que alguns dels seus autors eren capa\u00e7os de dominar diferents registres i g\u00e8neres. Amb tot, es poden distingir per tem\u00e0tiques: llegendes i mites, vampirs, bruixeries, fantasmes o dimonis, ci\u00e8ncia ficci\u00f3 i conte cruel<\/strong>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Crec que si avui dia passem hores i hores en les plataformes de s\u00e8ries i films, en part es deu a la tasca de definici\u00f3 de g\u00e8neres dels pulp<\/strong><\/em>, aix\u00ed com del follet\u00ed <\/strong>i del c\u00f2mic<\/strong>. Parlem de literatura popular, majorit\u00e0riament d’evasi\u00f3, producte de la nostra forma de vida industrial (avui ja post-industrial) on l’oci i el consum van agafats de la m\u00e0. Per\u00f2 aix\u00ed com avui en dia hi ha alguns d’aquests productes que valen la pena, tamb\u00e9 hi ha en aquestes weird-fictions<\/em> algunes hist\u00f2ries que per la seva qualitat mereixen la nostra curiositat.<\/p>\r\n\r\n\r\n

\r\n
\"\"\r\n
Il\u00b7lustraci\u00f3 de The Sea Thing, d’A. E. van Vogt, publicat el 1940 a Unknown<\/em>.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n\r\n

La llei d’Sturgeon<\/strong><\/h3>\r\n\r\n\r\n\r\n
\r\n

\u201cEl noranta per cent de tot \u00e9s brossa\u201d<\/p>\r\n<\/blockquote>\r\n\r\n\r\n\r\n

La meitat dels relats de l\u2019antologia val la pena llegir-los. Per\u00f2, tal i com va anunciar Theodore Sturgeon el 1957, si apliquem la seva revelaci\u00f3, haur\u00edem de seleccionar 6 relats, que no vol dir els m\u00e9s divertits. El meu palmar\u00e8s final de weird-stories<\/em> \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

    \r\n
  • El corredor<\/em>. Ib J. Melchior<\/li>\r\n
  • El habitante de las profundidades de Marte<\/em>. Clark Ashton Smith<\/li>\r\n
  • El monstruo del mar<\/em>. A. E. van Vogt.<\/li>\r\n
  • La baguita<\/em>. Val Lewton.<\/li>\r\n
  • La escudilla de cobre<\/em>. Mayor George Fielding Eliot<\/li>\r\n
  • La mujer muerta<\/em>. David H. Keller.<\/li>\r\n
  • Los deseos que formulamos<\/em>. E Mayne Hull<\/li>\r\n<\/ul>\r\n\r\n\r\n
    \r\n
    \"\"\r\n
    Il\u00b7lustraci\u00f3 de The Wishes We Make. Unknown Worlds<\/em>, Juny de 1943.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/div>\r\n\t\t