{"id":1954,"date":"2022-09-10T22:34:00","date_gmt":"2022-09-10T22:34:00","guid":{"rendered":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1954"},"modified":"2023-01-08T20:56:52","modified_gmt":"2023-01-08T20:56:52","slug":"hp-lovecraft-segons-houellebecq","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=1954","title":{"rendered":"HP LOVECRAFT, segons Houellebecq"},"content":{"rendered":"
\r\n
\"\"<\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n\r\n

En l\u2019\u00faltima d\u00e8cada del segle XX la figura del recl\u00f2s de Providence guany\u00e0 renom gr\u00e0cies a la subcultura i a la difusi\u00f3 de les seves traduccions. Houellebecq<\/strong> <\/a>va comen\u00e7ar a escriure d’en\u00e7\u00e0 del 1988 un assaig sobre Lovecraft que va publicar el 1991 a \u00c9ditions du Rocher: H.P. LOVECRAFT<\/em> Contre le monde, contre la vie<\/em>. Es tracta de la seva primera obra que ell mateix defineix com una \u00abesp\u00e8cie de novel\u00b7la\u00bb.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

L\u2019assaig recull, per una banda, la inquietud joven\u00edvola de tot aquell que s\u2019ha submergit en la imaginaci\u00f3 de l\u2019autor i per l\u2019altra planteja una interpretaci\u00f3 que unifica el seu estil amb la seva biografia i personalitat. No es tracta \u00fanicament, per\u00f2, d\u2019una biografia, sin\u00f3 d\u2019un assaig est\u00e8tic de les t\u00e8cniques i l\u2019estil, amb implicacions morals i filos\u00f2fiques.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Al llarg d\u2019aquest assaig breu es detecta la fascinaci\u00f3 que l\u2019autor de Providence va exercir sobre Houellebecq i com aquest n\u2019era deutor d\u2019una exegesi que pogu\u00e9s presentar al gran p\u00fablic, desconeixedor de les correspond\u00e8ncies entre la seva actitud vital i la seva obra.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

La tesi principal indica que la por \u00e9s l\u2019ess\u00e8ncia de la seva obra<\/strong>, i que aquesta \u00e9s una sublimaci\u00f3 de la seva ren\u00fancia contra el m\u00f3n, amb el seu racisme te\u00f2ric i contra la vida, amb l\u2019assumpci\u00f3 dels seus fracassos vitals. Aquestes actituds sublimades es tradueixen en una est\u00e8tica meditada i unes t\u00e8cniques estil\u00edstiques que duen al lector cap a la \u201cpor\u201d i la \u201cfascinaci\u00f3\u201d d\u2019un m\u00f3n de somnis i imaginaci\u00f3 comparable al de JRR Tolkien<\/strong> o Robert E. Howard<\/strong>, amb m\u00e9s adeptes fora que dins de la cr\u00edtica especialitzada.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Lovecraft fou abans de res, poeta<\/strong>. Aquesta actitud juvenil \u00e9s fonamental per comprendre la construcci\u00f3 dels seus mons fant\u00e0stics i d\u2019un estil que evoca tenebrositats (sense perdre de vista l\u2019obra po\u00e8tica madura, Fongs de Yuggoth<\/a><\/em>,<\/strong> una obra d\u2019una bellesa i musicalitat notables en opini\u00f3 del franc\u00e8s). Aix\u00f2 permet que el seu estil, tot i ser delirant i hipertr\u00f2fic a vegades, contingui una \u201crara delicadesa<\/em>\u201d i una \u201cprofunditat lluminosa<\/em>\u201d.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Houellebecq contextualitza (amb una certa simpatia nihilista) la seva actitud pel buit \u201cvital\u201d de la seva joventut i sobretot pel frac\u00e0s marital i laboral durant l\u2019etapa a Nova York, m\u00e9s rellevants que les seves opinions reaccion\u00e0ries de joventut a recer dels WASP de Nova Anglaterra en els anys 1910-1920.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Perqu\u00e8 cal advertir que les seves creacions no s\u2019adrecen contra cap \u00e8tnia en concret (encara que un cert biaix contra la mescla de races en algunes obres com en l’Horror a Red Hook<\/em>). Aquest quixot autoconven\u00e7ut de la seva superioritat racial i moral, disgustat per la modernitat, va transformar l’experi\u00e8ncia de la babil\u00f2nia moderna i la por a \u201cl\u2019altre\u201d<\/strong> en relats i visions de malson, amb la substituci\u00f3 de ciutats i races alien\u00edgenes. El seu odi racial –o el seu odi a la humanitat \u201cen abstracte\u201d (com indic\u00e0 una vegada la seva dona)– fou convertit en un fonament de l’est\u00e8tica de la por.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Tampoc HPL no escriu sobre el f\u00e0stic de la vida moderna, sin\u00f3 que el transposa \u2013sublima- amb un estil que rebutja el \u00abrealisme\u00bb literari ancorat en la quotidianitat.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

 <\/p>\r\n\r\n\r\n

\r\n
\"\"\r\n
Les adaptacions actuals ofereixen una visi\u00f3 que incorpora el racisme com a element narratiu en Lovecraft Country, novel\u00b7la de Matt Ruff adaptada per HBO, o l’obra Ring Shout, de l’autor P. Dj\u00e8l\u00ed Clark.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n
\r\n
\"\"<\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n\r\n

Els mites de Cthulhu<\/h2>\r\n\r\n\r\n\r\n

L’autor divideix l\u2019obra de Lovecraft en cercles, de m\u00e9s a menys exteriors, segons la seva import\u00e0ncia:<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

    \r\n
  1. cartes i poemes<\/li>\r\n
  2. col\u00b7laboracions<\/li>\r\n
  3. relats propis<\/li>\r\n
  4. \u201cels grans textos\u201d<\/li>\r\n<\/ol>\r\n\r\n\r\n\r\n

    Afirma que \u00e9s en els grans textos on el lector s\u2019adonar\u00e0 de la grandesa de l\u2019autor, c\u00e0non compost per La crida de Cthulhu, El color caigut del cel, L\u2019horror de Dunwich, El xiuxiuador de l\u2019obscuritat, Les muntanyes de la follia, La casa de la bruixa, L\u2019ombra sobre Innsmouth <\/em>i L\u2019abisme del temps<\/em>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

    En els relats, els protagonistes acaben sucumbint, superats pel sublim inefable d\u2019aquestes monstruositats c\u00f2smiques indiferents: \u201cs\u00f3n destru\u00efts com marionetes\u201d per les \u201craces\u201d primig\u00e8nies. Aquesta actitud, que l\u2019autor de l\u2019assaig defineix com \u201cmasoquista<\/strong>\u201d i no \u201cs\u00e0dica\u201d, \u00e9s essencialment interessant i creativa, tal com afirmava Antonin Artaud<\/strong>. La por l\u2019exerceix contra ell mateix, els seus personatges, i \u00e9s compartida amb el lector. Un heroi lovecrafti\u00e0 \u00e9s una v\u00edctima que escull el seu botx\u00ed.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

    L\u2019erotisme no existeix<\/strong> en el seu univers est\u00e8tic, el qual es basa en transmetre por i fascinaci\u00f3 al lector. HPL \u00e9s anti-erotista, \u00e9s a dir, reaccionari davant del gust que llavors les revistes pulp publicaven. Tanmateix, considerava tota interpretaci\u00f3 psicoanal\u00edtica com un \u201csimbolisme pueril\u201d. Aquestes restriccions est\u00e8tiques, que en altres autors suposarien una limitaci\u00f3 fatal, en HPL conformen el seu \u201cimperatiu t\u00e8cnic\u201d.<\/p>\r\n\r\n\r\n

    \r\n
    \"\"\r\n
    HPL va publicar quasi exclusivament a Weird Tales. Aquesta portada correspon a un n\u00famero de 1933, representant el gust dels lectors per una obra de Robert E. Howard.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n\r\n

    Amb la t\u00e8cnica de Lovecraft<\/h2>\r\n\r\n\r\n\r\n

    Bona part de l\u2019assaig tracta les seves t\u00e8cniques narratives. La q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s discutida \u00e9s l\u2019\u00fas dels adjectius i del llenguatge<\/strong> abarrocat<\/strong>, estil que abelleix els lectors amateurs, per\u00f2 que el mateix HPL desaconsellava als seus col\u00b7legues. \u00c9s una contradicci\u00f3 que bona part de la seva obra sigui aix\u00ed, si b\u00e9 en els grans textos hi ha un \u00fas m\u00e9s contingut, la qual cosa no impedeix passatges d\u2019explosi\u00f3 descriptiva<\/strong>, la funci\u00f3 dels quals est\u00e0 buscada conscientment.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

    Lovecraft sembla que no escrivia res que no sent\u00eds la necessitat de ser ben escrit: confess\u00e0 que el fet d’escriure per escriure li donava mals resultats. Sentia fascinaci\u00f3 pels m\u00e8todes i les estructures, i li abellia la perfecci\u00f3 tal com es pot comprovar en les anotacions i assajos del Commonplace book<\/em>, un compendi de consells i m\u00e8todes narratius.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

    Houellebecq parla \u201cd\u2019atacs\u201d. Comenta l\u2019atac de for\u00e7a<\/strong>: les hist\u00f2ries no acaben mai perqu\u00e8 els horrors s\u00f3n permanents i cada relat en cont\u00e9 de nous; l\u2019atac te\u00f2ric<\/strong>: la narraci\u00f3 adopta una argumentaci\u00f3 racionalista contra l\u2019estil banal dels contes habituals; o l\u2019atac brutal<\/strong>: la narraci\u00f3 adquireix un to greu (un deix viril, de vida o mort) un cop els protagonistes han compr\u00e8s la futilitat d\u2019oposar-se a l\u2019horror.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

    Les seves descripcions de l\u2019espai adopten una narrativa progressiva i angulosa<\/strong> irreprodu\u00efble en el cinema o la pintura. Hi ha un element del sublim en els seus espais sobrenaturals, una teatralitzaci\u00f3<\/strong>, que aspira a la bellesa est\u00e8tica de les catedrals; sagrada.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

    Els seus personatges, plans, esbossats amb dos o tres elements, s\u00f3n arquet\u00edpics: savis, curiosos o cient\u00edfics, majorit\u00e0riament, amb bones capacitats perceptives i deductives<\/strong>, l\u2019acci\u00f3 dels quals \u00e9s experimentar, \u00e9s a dir, percebre. D\u2019entre els sentits, sobretot el de l\u2019o\u00efda<\/strong>, que aporta una precisi\u00f3 l\u00e8xica d\u2019all\u00f2 que succeeix, perqu\u00e8 la vista<\/strong> es reserva per a l\u2019horror final, la finalitat de tot plegat on carrega \u201cl\u2019explosi\u00f3 estil\u00edstica\u201d, o quan una anagn\u00f2risi que desmunta la realitat. A difer\u00e8ncia de la novel\u00b7la psicol\u00f2gica, els personatges de Lovecraft van del temor psicol\u00f2gic a l\u2019horror material i repugnant.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

    Com en Lautr\u00e9amont<\/strong>, el l\u00e8xic, del llenguatge cient\u00edfic serveix a la imaginaci\u00f3 po\u00e8tica: mots d\u2019antropologia, geologia, fisiologia, gen\u00e8tica, matem\u00e0tiques, topologia, etc. articulen unes visions po\u00e8tiques sorprenents d’implicacions tenebroses, al servei de la imaginaci\u00f3 del lector. Com m\u00e9s inconcebible sigui l\u2019horror, m\u00e9s precisa i cl\u00ednica<\/strong> ser\u00e0 la descripci\u00f3; perqu\u00e8 el terror ataca a la ra\u00f3 –element que comparteix amb el solitari de Konigsberg, Kant<\/strong>, qui tamb\u00e9 somiava en sobrepassar la humanitat.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

    L\u2019efecte d\u2019escala<\/strong> \u00e9s un altre recurs usat per contrastar el temps o l\u2019espai i despertar el vertigen<\/strong> dels poders inconcebibles. Juxtaposa un temps hum\u00e0 concebible amb un temps alien\u00edgena immens, o un espai hum\u00e0 euclidi\u00e0, amb un altre de sobrenatural. En aquest horror de la desproporci\u00f3 hi ha un element d\u2019all\u00f2 que Kant definia com el sublim<\/strong>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

    El xoc entre aquestes entitats i la nostra vida ordin\u00e0ria es complica, densificant-se a mesura que avan\u00e7a la narrativa, la qual cosa ens va convencent d’all\u00f2 inconcebible. L’acci\u00f3 sovint segueix esquemes tancats i precisos, convergents (o de \u201cpell de ceba\u201d), amb una l\u00f2gica dels esdeveniments acompanyada de \u201cdocuments\u201d que reforcen l\u2019objectivitat del que est\u00e0 passant.<\/p>\r\n\r\n\r\n

    \r\n
    \"\"\r\n
    HPL a Brooklyn. 1931.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n\r\n

    La part final de l\u2019assaig tracta sobre el tema del racisme <\/strong>i les seves imbricacions est\u00e8tiques. Aborda part de la seva biografia, per\u00f2 sap trobar-hi la coher\u00e8ncia per afirmar la seva tesi, comparant l’estil descriptiu de les seves obres amb les de les cartes, on explica les seves experi\u00e8ncies a Nova York; o comparant-lo, per exemple, amb l\u2019actitud d\u2019altres col\u00b7legues del cercle, o amb la d\u2019altres autors del fant\u00e0stic (que defineix, en general, com a reaccionaris contra el m\u00f3n modern), dels quals Houellebecq afirma que \u201cprobablement senten que l\u2019hostilitat a totes les formes de llibertat engendra l\u2019hostilitat a la vida\u201d.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

    Houellebecq rebla el clau amb una justificaci\u00f3 est\u00e8tica: \u201ctota gran passi\u00f3, sigui l\u2019amor o l\u2019odi, acaba per produir una obra aut\u00e8ntica. Hom pot deplorar-ho, per\u00f2 cal recon\u00e8ixer-ho; Lovecraft \u00e9s del costat de l\u2019odi; de l\u2019odi i de la por<\/em>\u201d.<\/p>\r\n\r\n\t\t