{"id":2118,"date":"2023-04-04T15:08:48","date_gmt":"2023-04-04T15:08:48","guid":{"rendered":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=2118"},"modified":"2023-06-06T20:26:28","modified_gmt":"2023-06-06T20:26:28","slug":"que-son-els-videojocs-sobre-lart","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=2118","title":{"rendered":"Qu\u00e8 s\u00f3n els videojocs? Sobre l’art (2)"},"content":{"rendered":"
\"\"

Font, Raymanfacts. Twitter. \u00abMichel Ancel, creator of Rayman, was knighted by the French Minister of Culture and Communication in 2006, alongside Shigeru Miyamoto.\u00bb<\/p><\/div>\n

El 2006, els desenvolupadors Michel Ancel (Rayman<\/em>), Fr\u00e9derick Raynal (Alone in the Dark<\/em>) i Shigeru Miyamoto (Super Mario Bros.<\/em>) van rebre l\u2019Ordre de les Arts i les Lletres<\/strong> de la m\u00e0 del ministre de cultura franc\u00e8s; fou el primer cop que uns desenvolupadors rebien aquest guard\u00f3. Pocs anys despr\u00e9s, el 2011, els \u201cjocs interactius\u201d van ser inclosos en el llistat de projectes subvencionables per la NEA, el fons nacional per les arts dels EUA. A m\u00e9s a m\u00e9s, el mateix any, la Cort suprema va dictaminar que els videojocs violents i no aptes per a menors continuaven sent formes lliures d\u2019expressi\u00f3 protegida per la primera esmena, com qualsevol altra forma art\u00edstica.<\/p>\n

Per\u00f2 es pot afirmar que els videojocs s\u00f3n art, \u00e9s a dir, un fi en si mateix? Aquesta pregunta pot semblar tan in\u00fatil com la de definir qu\u00e8 \u00e9s un videojoc (o qu\u00e8 \u00e9s l’art), per\u00f2 l\u2019intent de respondre-la ofereix una perspectiva cultural que permet repensar-los est\u00e8ticament, al marge de la seva funci\u00f3 principal, que \u00e9s la de ser jugats.<\/p>\n

El videojoc ent\u00e8s com a est\u00e8tica<\/strong><\/h3>\n

Per al professor Simon Niedenthal, hi ha tantes respostes com contextos acad\u00e8mics. Cada te\u00f2ric s\u2019aproxima segons el seu punt de vista, tot i que hi predomina un cert essencialisme centrat en el disseny i la intenci\u00f3 del programador<\/strong>. A m\u00e9s a m\u00e9s, el panorama te\u00f2ric \u00e9s ecl\u00e8ctic i canviant, sobretot, per l\u2019arribada constant de noves tecnologies. Hi distingeix, per\u00f2, tres enfocaments est\u00e8tics principals: (1)<\/strong> ent\u00e8s com a sensaci\u00f3 i reacci\u00f3, (2)<\/strong> com una forma d’art compartit amb altres g\u00e8neres, i (3)<\/strong> com experi\u00e8ncia fenom\u00e8nica del joc (plaer, record del plaer, anticipaci\u00f3, etc.).<\/p>\n

Sigui com sigui, Niedenthal defensa que els videojocs poden ser objecte d\u2019estudi est\u00e8tic perqu\u00e8 responen a l\u2019experi\u00e8ncia visual protot\u00edpica<\/strong> (Niedethal, 2009, p. 4), i conclou que l\u2019est\u00e8tica dels videojocs es troba entre l\u2019experi\u00e8ncia corporal-sensorial i la cognitiva-emotiva (Niedenthal, 2009, p. 7).<\/p>\n

Nogenysmenys, tot i ser objectes est\u00e8tics no tothom opina que puguin ser objectes art\u00edstics. Alguns te\u00f2rics matisen que hi ha alguns videojocs comercials amb \u00abinter\u00e8s est\u00e8tic<\/strong>\u00bb, per\u00f2 que videojocs comercials i art \u00e9s un fenomen rar: \u00abWe, personally, do not subscribe to the view that commercial games cannot be art. We do feel, however, that there are very few of these games which can be regarded, in their entirety, as art \u2013there may be interesting aesthetic elements within certain games, and artists working in certain fields of game design and production, but it is rare for one game to be successful in all respects and be sufficiently commercial to be released<\/em>\u201d (Clarke i Mitchell, 2013, \u00a7 4.61).<\/p>\n

Tanmateix, hom afirma que hi ha jocs \u00abart\u00edstics\u00bb importants, per\u00f2 que per si sols no poden ser considerats obres d’art (Martin, 2013: \u00a7 26.32) i que, en qualsevol cas, la q\u00fcesti\u00f3 queda en mans dels desenvolupadors: \u201cThe answer to the question that is the title of this lecture is undoubtedly yes \u2013but only if the people who create the games, the developers, have the courage and the vision to make it so<\/em>\u201d (Adams, 2013, \u00a7 31.88).<\/p>\n

Encara que sembli, doncs, que l’\u00e8xit comercial i l’art van en direccions oposades, no \u00e9s infreq\u00fcent trobar defensors dels videojocs com a \u00abnova forma d\u2019art\u00bb. Val a dir, per\u00f2, que la l\u00ednia entre videojocs i art es va fent difosa any rere any, mentre el debat continua: si hi ha videojocs que transmeten les mateixes sensacions i idees que la literatura o el cinema, per qu\u00e8 no podrien ser una \u00abnova forma d\u2019art\u00bb?<\/p>\n

El videojoc ent\u00e8s com a art visual<\/strong><\/h3>\n

Un dels problemes de comparar videojocs i art \u00e9s el biaix<\/strong> dels cr\u00edtcs d’art, ja que l\u2019enfocament art\u00edstic prima la part visual i menyst\u00e9 el que \u00e9s essencial en els videojocs, la interacci\u00f3 (Jurgensen, 2017, p. 61).\u00a0Pel que fa a la condici\u00f3 d\u2019art<\/strong>, el mateix autor cita el professor de filosofia Jerrold Levinson per indicar que una obra d’art necessita dues coses: la intenci\u00f3 de l\u2019artista<\/strong> i la mirada del p\u00fablic<\/strong> (2017, p. 61), elements que sols es poden trobar en l\u2019escena indie<\/em>.<\/p>\n

Jurguensen exposa diversos enfocaments de professors de filosofia<\/strong>. De Berys Gaut recull el principi categorial: el que fa que un objecte sigui art\u00edstic \u00e9s el compliment de certes categories art\u00edstiques,<\/em> que van des del plaer sensual a la intenci\u00f3 del creador; una certa acumulaci\u00f3 de trets permet identificar l’objecte art\u00edstic. Tirant aquest fil podr\u00edem arribar a afirmar que hi ha elements propis de l\u2019art contemporani com la performance<\/em>, la provocaci\u00f3, el conceptualisme, l\u2019art ef\u00edmer, la immersi\u00f3, la interactivitat, etc., que poden ser identificats durant una partida.<\/p>\n

Tanmateix, Jurguensen recull la idea d\u2019Aaron Smuts, la qual afirma que quan la ind\u00fastria del videojoc imita la del cinema<\/strong> s\u2019est\u00e0 reconeixent com a obra d\u2019art<\/em> (2017, p. 63). Segu\u00efnt Smuts, Dominic Lopes respon que les narratives i les imatges en moviment dels videojocs evoquen les mateixes emocions que una pel\u00b7l\u00edcula<\/em> (2017, p. 65). Finalment, l’autor apunta que la narrativa aplicada als videojocs tamb\u00e9 imita una altra forma d\u2019art: la literatura<\/strong>. En resum, l\u2019enfocament comparatiu proposa que les formes d\u2019art narratives permeten identificar els videojocs amb formes d’art precedents.<\/p>\n

\"\"

La s\u00e8rie \u00abThe Last of Us\u00bb, d’HBO, adapta el videojoc prescindint de part dels elements del \u00absurvival horror\u00bb per centrant-se en les relacions personals dels protagonistes principals. Font: https:\/\/variety.com\/<\/a>. HBO; Naughty Dog<\/p><\/div>\n

El fet recorda la relaci\u00f3 de la fotografia<\/strong> amb l\u2019art o el del cinema<\/strong> amb el teatre; \u00e9s prou conegut que en els seus inicis aquestes noves t\u00e8cniques mai van ser considerades art\u00edstiques, sin\u00f3 com a eines o entreteniment. Per\u00f2 fins que no van assolir un llenguatge aut\u00f2nom i diferenciat no van veure\u2019s com a noves formes d\u2019expressi\u00f3 art\u00edstica, tribut\u00e0ries de les anteriors. En paraules de l’antic director del Museum of Moving Image, Carl Goodman: \u00abIgual que el cinema va incorporar les caracter\u00edstiques de representaci\u00f3 que tenia el teatre i la televisi\u00f3 va fer el mateix amb la r\u00e0dio, els videojocs incorporen els dispositius anteriors a ells en els seus mons simulats cada vegada m\u00e9s amplis i que ho abasten tot\u00bb<\/em>\u00a0(Goodman, 2007, p. 11).<\/p>\n

Tot i l’encaix del videojoc en una forma d’art predecessora com el cinema, hi ha, per\u00f2, qui no est\u00e0 d’acord amb la comparativa, com el guionista i cr\u00edtic de cinema Roger Ebert, qui defensa que els videojocs no s\u00f3n art perqu\u00e8 l\u2019art t\u00e9 control autorial<\/strong> i els videojocs estan sota el control del jugador, qui pren les decisions (Jurgensen, 2017, p. 66). Personalment, crec que aquesta afirmaci\u00f3 planteja nous interrogants sobre l’obra i el paper de l’autor i del jugador.<\/p>\n

Art games i game art<\/strong><\/h3>\n

Hi ha una connexi\u00f3 entre els indie games<\/strong> o videojocs considerats art games<\/em>\u00a0i els artistes que s\u2019inspiren en videojocs i fan game art<\/em>. En el primer cas, s’atribueixen qualitats pr\u00f2pies de la pintura, com la seva representacionalitat i grau d’abstracci\u00f3, i est\u00e8tiques comparables a la intencionalitat d’una pel\u00b7l\u00edcula d’autor: \u201cIndependent games (or indie games) may be a more accurate term for art games as, like independent film, it acknowledges that those working this field are producing the same products as those in the mainstream, just with different resources and possibly different aims<\/em>\u201d (Clarke i Mitchell, 2013, \u00a7 4.69).<\/p>\n

En el segon cas hi ha una escena art\u00edstica experimental, per\u00f2 de llarga tradici\u00f3 i que es remunta fins al dadaisme<\/strong> i el surrealisme<\/strong>: Marcel Duchamp, uns dels iniciadors dels ready-mades<\/em> i de la implementaci\u00f3 del joc en l\u2019art, considerava que jugar als escacs era una pr\u00e0ctica art\u00edstica (Stockburger, 2013, \u00a7 6.18). Amb les avantguardes art\u00edstiques del segle XX, les galeries van encetar un proc\u00e9s de transformaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 prof\u00e0, l’objecte quotidi\u00e0, en obra d\u2019art.<\/p>\n

Seguint aquesta tradici\u00f3, per qu\u00e8 no tamb\u00e9 els videojocs? En aquest sentit, Stockburger cita el cr\u00edtic d’art Boris Groys qui afirma que l’art i els jocs comparteixen elements que els agermanen en l’art contemporani: \u201cEverything can be art and it is much more interesting to discuss the unique characteristics and the creative potential of computer games than to keep the galleries free from entertainment. Furthermore art and games can be treated as siblings throughout the history of modern art. Both cultural forms share a number of elements that have led numerous artists to employ game structures in their work<\/em>\u201d (2013, \u00a7 6.79).<\/p>\n

El professor Mark J.P. Wolf indica que la representaci\u00f3 del medi visual<\/strong> dels videojocs ha adoptat mitjans del v\u00eddeo i del cinema, abandonant les possibilitats que li oferia el seu medi original. Per una banda, el seu medi original es trobava limitat tecnol\u00f2gicament, per la qual cosa es va desenvolupar una representaci\u00f3 <\/strong>abstracta allunyada del realisme (2003, \u00a7 9.4).<\/p>\n

Per altra banda, el context on es don\u00e0 aquest medi es trobava immers dins l\u2019onada art\u00edstica de l\u2019expressionisme abstracte<\/strong>, sobretot per l\u2019art \u201cd\u2019acci\u00f3\u201d<\/strong> lligat al temps i la performance<\/em><\/strong>, com en Pollock. Wolf suggereix \u2014citant el cr\u00edtic d’art Harold Rosenberg (1952)\u2014, que en aquestes segones avantguardes<\/strong> s’hi troba el precedent representatiu dels videojocs, ja que: \u201cRosenberg\u2019s description of the direction in which abstract art was developing, one that was time-based, interactive, and event-based, seems to anticipate the video game, which would appear on mainframe computers a decade after the essay<\/em>\u201d (2003: 9.10).<\/p>\n