{"id":2165,"date":"2023-06-06T20:41:03","date_gmt":"2023-06-06T20:41:03","guid":{"rendered":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=2165"},"modified":"2023-06-16T07:47:03","modified_gmt":"2023-06-16T07:47:03","slug":"que-son-els-videojocs-literatura-i-poesia-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=2165","title":{"rendered":"Qu\u00e8 s\u00f3n els videojocs? Literatura i poesia (3)"},"content":{"rendered":"
\"\"

Logo de l’exposici\u00f3 \u00abGameplay. Cultura del videojoc\u00bb, al CCCB el 2019. Font: https:\/\/good2b.es\/<\/p><\/div>\n

Cultura del videojoc<\/strong><\/h3>\n

Si fem cas al que deia Huizinga els jocs acaben per culturitzar-se<\/strong>: \u201cEl juego cobra inmediatamente s\u00f3lida estructura como forma cultural. Una vez que se ha jugado permanece en el recuerdo como creaci\u00f3n o como tesoro espiritual, es transmitido por tradici\u00f3n y puede ser repetido en cualquier momento\u201d (Huizinga, 2004: cap. 1 \u00a7 25). Ho fan els videojocs?<\/p>\n

Huizinga tamb\u00e9 distingia la dimensi\u00f3 representacional<\/strong>, el \u201cfer com si\u201d, de l\u2019agonal<\/strong>, el repte del joc. En aquest sentit, els videojocs tamb\u00e9 hi s\u00f3n, encara que aquestes dues dimensions es troben enlla\u00e7ades per la interacci\u00f3<\/strong> del jugador amb una interf\u00edcie digital. D’aquesta manera, doncs, una pantalla (televisor o monitor) esdevindria un camp de joc o el \u201ccercle m\u00e0gic<\/strong>\u201d del que parla Huizinga: lloc sant on regeix un ordre propi i absolut (Huizinga, 2004: cap. 1 \u00a7 28).<\/p>\n

Les dades i els reconeixements institucionals semblen confirmar aquesta tend\u00e8ncia. Segons les bases del Ministerio de Cultura y Deporte, el 2021 (durant la pand\u00e8mia) foren la primera opci\u00f3 d\u2019oci audiovisual a Espanya<\/strong> amb 1.795 M\u20ac de facturaci\u00f3. Espanya<\/a> \u00e9s el quart pa\u00eds europeu en nombre d\u2019usuaris i el nov\u00e8 del m\u00f3n. Sigui com sigui, ja no \u00e9s un fenomen incipient a Espanya, on el 15% de la poblaci\u00f3 en fa \u00fas un cop al mes.<\/p>\n

Els videojocs s\u2019han integrat en la pr\u00e0ctica del gaming<\/em> o ludificaci\u00f3 des dels seus or\u00edgens. Podem trobar videojocs orientats a la formaci\u00f3,\u00a0serious games<\/em>, d\u2019en\u00e7\u00e0 dels anys 1950, per\u00f2 fins que la tecnologia i la cultura no ho han perm\u00e8s, no s\u2019ha avan\u00e7at gaire m\u00e9s en aquest camp. Nogensmenys, espolsats avui els prejudicis del segle passat, s\u00f3n reconeguts pels beneficis cognitius i cl\u00ednics.<\/p>\n

Hom ha indicat els beneficis en la motivaci\u00f3, la coordinaci\u00f3 m\u00e0-ull, el pensament lateral, l\u2019atenci\u00f3 o la presa de decisions; i metges i psic\u00f2legs els han usat per investigar o aplicar ter\u00e0pies de rehabilitaci\u00f3 (Tost i Boira, 2015, pp. 17-31). Tanmateix, la cultura del videojoc tamb\u00e9 pot suposar un perill: l\u2019OMS va incloure l\u2019addicci\u00f3 als videojocs, el gaming disorder<\/em>, en el cat\u00e0leg de desordres mentals de l\u2019ICD-11 (WHO, 2022).<\/p>\n

La cultura acad\u00e8mica els va comen\u00e7ar a estudiar en els anys 1990 amb els coneguts Games Studies<\/em>; un enfocament multidisciplinari<\/strong> que s\u2019ha est\u00e8s no solament pel disseny o les enginyeries, sin\u00f3 tamb\u00e9 per les ci\u00e8ncies socials i les humanitats, com, per exemple, la filosofia o l\u2019arqueologia \u201cdigital\u201d. S\u2019ha publicat una ingent quantitat d\u2019assajos sociol\u00f2gics, hist\u00f2rics, art\u00edstics o literaris, aix\u00ed com tesis universit\u00e0ries i cr\u00edtica professional; i s\u2019empren per ludificar experi\u00e8ncies immersives amb recreacions de per\u00edodes hist\u00f2rics. \u00e7<\/p>\n

Tanmateix, no s\u00f3n pocs els acad\u00e8mics que han desenvolupat videojocs per tal d\u2019il\u00b7lustrar les reflexions est\u00e8tiques, morals o filos\u00f2fiques que planteja la societat actual, dels quals la p\u00e0gina molleindustria<\/a> <\/strong>n’\u00e9s un clar exponent: \u00abSince 2003 we produced artisanal remedies to the idiocy of mainstream entertainment in the form of short experimental games<\/em>\u00ab.<\/p>\n

Amb tot, per\u00f2, \u00e9s in\u00fatil emparentar els videojocs amb l\u2019alta cultura. En tot cas, s\u00f3n productes de la mal anomenada subcultura o cultura de l\u2019oci de masses i, per tant, cal considerar-los productes postmoderns i no deixar mai de contextualitzar-los hist\u00f2ricament i social (hacker<\/em>, bedrom culture<\/em>, escena indie<\/em>, etc.).<\/p>\n

Literatura i narrativa<\/strong><\/h3>\n

Videojocs i literatura es toquen per la banda de la narrativa i la representaci\u00f3. Ara\u00fajo defensa que: \u201cEspecially in the early 1970s […] the partnership between literature and videogames began to become more intense. In this period, games such as Space Invaders (1978) and Lunar Lander (1978) were produced inspired by the H.G. Wells\u2019 literary works<\/em> […] and this can be easily seen by the titles of the games which sometimes borrow parts of the original title or simply as a way to pay homage to the literary work or its author: Othello, Space Invaders, Space Wars, Lunar Lander, are examples of this relationship of complicity<\/em>\u201d (Ara\u00fajo, 2017, p. 7).<\/p>\n

\"\"

Sherlock Holmes i Star Trek com a representaci\u00f3 de jocs d’ordinador. Byte Magazine. (1977). Volume 00 Number 15 – More Fun than Crayons. Font: https:\/\/archive.org\/<\/p><\/div>\n

Encara que l\u2019afirmaci\u00f3 sobre el Lunar Lander<\/em> \u00e9s molt discutible, \u00e9s innegable la influ\u00e8ncia liter\u00e0ria en la representaci\u00f3 i narrativa dels videojocs, aix\u00ed com d\u2019altres mitjans com el cinema o els jocs de rol. Aquest pas d\u2019un mitj\u00e0 a un altre tamb\u00e9 implica una adaptaci\u00f3<\/strong> a trav\u00e9s d\u2019un nou llenguatge que modifica la forma original.<\/p>\n

L\u2019experi\u00e8ncia narrativa en literatura \u00e9s avui en bona part receptiva: el lector reconstrueix la representaci\u00f3 i la interpreta seguint les convencions que li indica l\u2019autor. En ess\u00e8ncia, l\u2019expectativa i l\u2019acci\u00f3 s\u00f3n eixos que mantenen l\u2019inter\u00e8s per la lectura. En aquest sentit, els videojocs s\u00f3n narratives, per\u00f2 d\u2019un tipus diferent: en comptes de llegir, juguem<\/strong>. Per aix\u00f2, la narrativa no sols \u00e9s representacional sin\u00f3 procedimental<\/strong>, \u00e9s a dir, que d\u2019un ventall de possibles decisions convingudes pel programador, el jugador n\u2019executar\u00e0 una en aquell moment.<\/p>\n

Per\u00f2 les narratives procedimentals<\/strong> ja existien abans dels videojocs. Pons en destaca de dos tipus, les aleat\u00f2ries i les interactives (Pons, 2022). Hi ha alguns exemples, com els cal\u00b7ligrames on es pot decidir l\u2019ordre de la lectura i, per tant, el del sentit. El dadaisme va aportar el m\u00e8tode de Tristan Tzara per escriure un poema a l’atzar, per\u00f2 seguint un sistema algor\u00edsmic (Pons, 2022). Tamb\u00e9, la poesia potencial de L\u2019OuLiPo, amb la poesia combinat\u00f2ria de Raymond Queneau del llibre-objecte Cent mille milliards de po\u00e8mes<\/em>. A casa nostra, hi ha la poesia no-lineal de Ram\u00f3n Dachs o la permutadora de J. Eduardo Cirlot.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha novel\u00b7les com Rayuela<\/em>, en la qual l\u2019estructura de la xarranca justifica una obra on el lector escull l\u2019ordre de lectura \u201clliure\u201d on s\u00f3n les decisions del lector les que construeixen la trama. Aix\u00ed mateix, els llibre-jocs<\/strong> dels 1980 de \u201cTria la teva aventura<\/em>\u201d. Aquesta narrativa procedimental \u201cinteractiva\u201d, igual que ha passat amb l\u2019art interactiu, avui forma part dels videojocs i films: si, per una banda, tenim videojocs com Dragon\u2019s Lair, Until Dawn o Detroit: Become Human<\/em>, per altra, films com Black Mirror: Bandersnatch, Minecraft: Modo historia <\/em>o El Beb\u00e9 Jefazo: \u00a1Atrapa al beb\u00e9!<\/em><\/p>\n

La narrativa procedimental dels videojocs actuals implica diverses coses: la il\u00b7lusi\u00f3 de llibertat<\/strong> que atorga el \u201cpoder escollir\u201d, un esquema de decisions que amaga la ideologia del programador i que es transmet procedimentalment rere el convenciment\u00a0que cada partida esdev\u00e9 una narrativa \u00fanica i diferent.<\/p>\n

Poesia i videojocs<\/strong><\/p>\n

Per una banda, hi ha les adaptacions d\u2019obres po\u00e8tiques que responen a una estructura cl\u00e0ssica de joc (arcade, aventura, plataformes, etc.) amb una ambientaci\u00f3 liter\u00e0ria. Aquests jocs s\u00f3n b\u00e0sicament representacionals. Per posar m\u00e9s exemples, s\u2019han fet adaptacions de cl\u00e0ssics com l\u2019obra de Dante (Dante\u2019s Inferno<\/em>, 1986), de John Milton (Paradise Lost<\/em>, 1991) o amb el poema de \u201cl\u2019urna grega\u201d de John Keats (Apotheon<\/em>, 2015). A casa nostra, l’Obra Social de La Caixa va publicar un arcade de plataformes inspirat en l’obra del poeta Salvador Espriu (El m\u00f3n d’Espriu<\/em>, 2013).<\/p>\n

Quan es vol anar m\u00e9s enll\u00e0 dels videojocs cl\u00e0ssic i adapten principis po\u00e8tics a la mec\u00e0nica del joc,<\/strong> els videojocs esdevenen game art, o jocs indies<\/em>. Deixant de banda els jocs que mostren una fant\u00e0stica poesia visual, com Monument Valley<\/em> (2014) o Gris<\/em> (2018), n\u2019hi ha que adapten principis po\u00e8tics. \u00c9s el cas del Today I die<\/em>, del 2010, de Daniel Benmergui, on la fusi\u00f3 entre joc i poesia podria dir-se que \u00e9s total: un poema que es va transformant a mesura que anem canviant les paraules de lloc: mentre canvia el sentit de l’estrofa va canviant l’escenari, els enemics i el trencaclosques.<\/p>\n

Today I die [screenshot]. Font: https:\/\/piranhapoodles.wordpress.com\/<\/p><\/div>\n

Una proposta premiada el 2014 fou l’Elegy for a Dead World<\/em>, desenvolupat per Dejobaan Games. Inspirat en els poemes de Shelley, Keats i Byron, el jugador \u00e9s un narrador que ha de completar els seus pensaments amb paraules inspirades pels paisatges apocal\u00edptics. Altres exemples de videojocs \u201cpo\u00e8tics\u201d \u00e9s Arteroids<\/em> (2001) de Jim Andrews, readaptaci\u00f3 del cl\u00e0ssic: \u201cA literary shoot-em-up computer game\u2014the battle of poetry against itself and the forces of dullness<\/em>\u201d. Tamb\u00e9 les peces de l\u2019artista Myfawny Ashmore o Jason Nelson, d\u2019inspiraci\u00f3 clarament dadaista. El cr\u00edtic Ian Bogost tamb\u00e9 ho va adaptar el minimalisme del haiku (Slow Year<\/em>, 2010), anomenant-los game poems<\/em>.<\/p>\n

Poesia digital<\/strong><\/h3>\n

A l\u2019altra banda dels jocs indies<\/em> o art games, es troba el game art, o art inspirat en videojocs. En aquest cas, l\u2019art que ens ateny \u00e9s la poesia, \u00e9s a dir, l\u2019E-Poetry<\/em> o poesia digital. Jansson (2010) recull machinima, <\/em>de Dionisio Ca\u00f1as i Carlos Gonz\u00e1lez Tard\u00f3n, presentat el 2009 al E-Poetry Festival<\/em> de Barcelona, projecci\u00f3 del poema Schtzngrmm<\/em>, del poeta austr\u00edac Ernst Jandls (una descripci\u00f3 onomatopeica de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial) sobre una partida d\u2019un FPS de la Segona Guerra Mundial. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 recull l\u2019obra de l\u2019artista Joseph Delappe, qui havia realitzat performances<\/em> mentre recitava\/teclejava poemes antibel\u00b7licistes de Siegfred Sasson o l\u2019Udol<\/em> d\u2019Allen Ginsberg, durant partides en l\u00ednia a FPS.<\/p>\n