![\"\"](\"https:\/\/elecosinpasos.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/lectures-2023.png\")
La sequera fa anys que \u00e9s amb nosaltres i necessitar\u00edem molta lectura per poder-ne sortir. Des de la primavera del 2020 que no hi ha un per\u00edode dilatat de temps amb literatures abundants.<\/p>\nLa sequera fa anys que \u00e9s amb nosaltres i necessitar\u00edem molta lectura per poder-ne sortir. Des de la primavera del 2020 que no hi ha un per\u00edode dilatat de temps amb literatures abundants.<\/p>\n
De fet, aquests darrers mesos ens han portat diversos r\u00e8cords de manca de lectura, amb registres anuals que amb prou feines superaven els 10 llibres en algunes ciutats, on la mitjana se situa en 35.\u00a0Amb aquesta situaci\u00f3, els embassaments de les conques internes ja han arribat al seu m\u00ednim hist\u00f2ric.<\/p>\n
Enguany hi ha hagut 10 llibres de poemes destacables, bona part d\u2019ells de la Renaixen\u00e7a, entre els quals cal esmentar l\u2019Atl\u00e0ntida<\/em> de Verdaguer<\/strong>, en edici\u00f3 prefabriana, a molta dist\u00e0ncia dels can\u00f2nics Mil\u00e0 i Fontanals<\/strong>, V\u00edctor Balaguer<\/strong> i bona part dels poetes de l\u2019Antologia rom\u00e0ntica<\/em> de Joaquim Molas<\/strong> i del Llibre de la Renaixen\u00e7a<\/em> de 1888. Cal esmentar tamb\u00e9 algunes pinzellades de Frederic Soler<\/strong> i tamb\u00e9 d\u2019Apel\u00b7les Mestres<\/strong>.<\/p>\n En els embassaments de llengua catalana moderna s\u2019han omplert la primera part de Llengua abolida<\/em>, de M. M. Mar\u00e7al<\/strong>, Poemes escollits<\/em>, de Pere Quart<\/strong>, i Tantes Parpelles<\/em> d\u2019Anna Vil\u00e0<\/strong> (llibre editat el mateix 2023). Pel que fa a altres llengues, enguany tan sols s\u00f3n esmentables alguns poemes de Rumi<\/strong>, i les Soledades<\/em> de G\u00f3ngora<\/strong>.<\/p>\n En el vessant m\u00e9s pr\u00f2piament narratiu, per\u00f2, hi ha hagut majors precipitacions, un total de 27. \u00c9s d\u2019especial inter\u00e8s la mirada del narrador de 1290 almas<\/em>, de Jim Thompson<\/strong> i la perfecci\u00f3 de la veu del seu narrador no-fiable Nick Corey. Tanmateix, l\u2019atmosfera i ambientaci\u00f3 del sud rural dels anys 1930 es pot continuar des d\u2019una mirada m\u00e9s innocent a To Kill a Mockingbird<\/em>, de Harper Lee<\/strong>, escrita quatre anys abans, el 1960, i m\u00e9s pr\u00f2piament una novel\u00b7la de formaci\u00f3 amb pinzellades noire<\/em> i g\u00f2tiques.<\/p>\n En el camp de la literatura catalana, per damunt de la resta, en prosa, destaca Guilleries, <\/em>de Ferran Garcia, <\/strong>sobretot per la capacitat d’evocar amb la mirada d’un jove l’apocal\u00edptic paisatge de la postguerra carlina en una mena de western de Leone. Cal indicar la sorpresa de La llibreta d\u2019en Xaconin<\/em>, dietari d\u2019un soldat mon\u00e0rquic durant la guerra entre liberals i absolutistes, d\u2019on destaquen alguns himnes i can\u00e7ons populars anotades. Tamb\u00e9, cal indicar l\u2019obra de Joan Oller<\/strong> La barca d\u2019Isis<\/em>, la primera novel\u00b7la catalana d\u2019ocultisme (realista), m\u00e9s reeixida que Quan mataven pels carrers<\/em>. Finalment, els contes els tanca Pere Calders<\/strong> i El primer Arlequ\u00ed.<\/em> En teatre, la trilogia Hardcore Videogames, <\/em>de Jordi Casanoves<\/strong>, baula entre l\u2019alienaci\u00f3 postmoderna i el concepte de Tetris, Sim City i Wolfenstein.<\/p>\n El teatre universal t\u00e9 un denominador en Shakespeare<\/strong>: Cimbel\u00ed, Titus Andr\u00f2nic i Hamlet<\/em>, dels quals poca cosa es pot indicar que no s\u2019hagi dit i que no es pugui comprendre llegint-les, encara que no \u00e9s menys important La gavina, <\/em>d\u2019Anton Tx\u00e9khov<\/strong>, per la seva relaci\u00f3 amb Hamlet.<\/p>\n En el cap\u00edtol d\u2019hist\u00f2ria, caldria recordar la Hist\u00f2ria de la decad\u00e8ncia i caiguda de l\u2019imperi rom\u00e0 (resumida) d’Edward Gibbon<\/strong> per recomanaci\u00f3 de Borges, i Los a\u00f1os del pistolerismo<\/em>, del tamb\u00e9 escriptor de novel\u00b7letes Le\u00f3n-Ignacio<\/strong>, fonamental cr\u00f2nica del dia a dia de la Barcelona conflictiva dels anys 1917-1923.<\/p>\n Per acabar, mencionar Momo<\/em>, de Michael Ende<\/strong>, per la seva capacitat de transportar-te a una inf\u00e0ncia dels adults i expressar reflexions i conceptes humans propers i alhora llunyans del llenguatge; el sempre recomanable Joseph Conrad<\/strong>, en Tif\u00f3<\/em>; i el testimoni esfere\u00efdor de Primo Levi<\/strong> en Si aix\u00f2 \u00e9s un home<\/em>. Ruixats dispersos que no han acabat d\u2019omplir els embassaments, per\u00f2 que ben segur s\u00f3n d\u2019agrair pels lectors agra\u00efts.<\/p>\n\r\n\t\t