{"id":2224,"date":"2024-09-17T16:30:09","date_gmt":"2024-09-17T16:30:09","guid":{"rendered":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=2224"},"modified":"2025-01-26T08:59:32","modified_gmt":"2025-01-26T08:59:32","slug":"les-mots-et-les-choses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=2224","title":{"rendered":"Les mots et les choses"},"content":{"rendered":"
\"\"

Edici\u00f3 de Siglo XXI, de 1997<\/p><\/div>\n

L\u2019obra de Foucault, publicada el 1966, \u00e9s considerada una de les millors obres dels segle XX, segons la selecci\u00f3 de Le Monde i l\u2019Fnac, Les cent livres du si\u00e8cle <\/i>(1999), conjuntament amb obres com Les Origines du totalitarisme <\/i>(d\u2019Arendt), Le Degr\u00e9 z\u00e9ro de l’\u00e9criture<\/i> (de Barthes), o Trois essais sur la th\u00e9orie sexuelle<\/i> (Freud). El fet \u00e9s que l\u2019obra de Foucault \u00e9s una obra filos\u00f2fica clau per comprendre l\u2019origen i transformacions del saber, aix\u00ed com l\u2019origen de l\u2019home contemporani lligat a l\u2019aparici\u00f3 de les ci\u00e8ncies humanes.<\/p>\n

L\u2019obra s\u2019estructura en dues parts, la primera, de 6 cap\u00edtols dedicada a l\u2019episteme del Renaixement i de l\u2019edat moderna (anomenada cl\u00e0ssica) i la segona dedicada a l\u2019episteme de l\u2019edat contempor\u00e0nia (anomenada moderna), de 4 cap\u00edtols. El mateix autor explica la seva metodologia en comptades ocasions al llarg de la lectura, indicant que es tracta d\u2019una \u00abarqueologia\u00bb, \u00e9s a dir, un m\u00e8tode d\u2019an\u00e0lisi i deducci\u00f3 sobre les condicions de l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un tipus concepte i les seves relacions en la xarxa del saber de l\u2019\u00e8poca; amb aquesta imatge d\u2019arque\u00f2leg que desenterra les runes del passat i explica les seves condicions d\u2019exist\u00e8ncia, Foucault ens vol conv\u00e8ncer que el seu m\u00e8tode no t\u00e9 cap aplicaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019entendre millor el passat i, en tot cas, plantejar-se si el constructe de \u00abl\u2019home modern\u00bb en realitat no ha existit mai.<\/p>\n

En el prefaci, Foucault cita els ap\u00f2legs amb qu\u00e8 Borges introdueix la \u00abprosa del m\u00f3n\u00bb, una xarxa de relacions sem\u00e0ntiques amb els mots que construeixen la realitat. Mica en mica, sorgir\u00e0 la idea d\u2019un ordre, una mena de relaci\u00f3 interior de les coses que determinaria el seu ve\u00efnatge i jerarquia dins els camps del saber fins que, finalment, \u00abel sistema de positivitats ha canviat de manera total en canviar del segle XVIII al XIX.<\/p>\n

\u00abNo <\/i>es tracta de qu\u00e8 la ra\u00f3 hagi fet progressos<\/i>, sin<\/i>\u00f3<\/i> de qu<\/i>\u00e8<\/i> el mod<\/i>e<\/i> de ser de l<\/i>es coses i l\u2019ordre que, en repartir-les, les ofereix al saber s\u2019ha alterat profundament<\/i>\u00bb (Foucault 1997, p. 8). Explicar aquest canvi \u00e9s l\u2019objectiu del llibre.<\/p>\n

En el segle XIX, s\u2019abandona l\u2019ordre i llenguatge cl\u00e0ssic, reestructurant-ne el marc amb l’especialitzaci\u00f3 de les ci\u00e8ncies. Paral\u00b7lelament, el buit deixat pel sistema cl\u00e0ssic, on l’home era un constructe objectiu de la natura, dona lloc al \u00abproblema de l\u2019exist\u00e8ncia de l’home\u00bb, el qual, a partir d\u2019ara, apareix com un subjecte que determina l\u2019objecte del seu coneixement, i per tant, indestriable d\u2019aquest.<\/p>\n

Aquest \u00abgir copernic\u00e0\u00bb de l\u2019home va lligat amb el quadre de Las Meninas<\/i>, la reproducci\u00f3 del qual apareix en el llibre i li serveix per emmarcar la lectura fins al final (on s’hi retorna per comprendre l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019espectador); l\u2019artifici barroc que juga amb l\u2019invisible<\/strong> i el visible, l\u2019alliberament del subjecte (o espectador) de la representaci\u00f3 (quadre), il\u00b7lustra el lloc de l\u2019home en el pas de l\u2019edat moderna a la contempor\u00e0nia, d\u2019objecte a subjecte. Aquest primer cap\u00edtol \u00e9s una introducci\u00f3 al tema de l\u2019obra i correspon a un article d\u2019art publicat anteriorment per l\u2019autor.<\/p>\n

\"\"

Las Meninas. Diego Vel\u00e1zquez. 1656<\/p><\/div>\n

L\u2019episteme en el Renaixement<\/b><\/h3>\n

El coneixement durant el Renaixement es basava en la interpretaci\u00f3 i comentaris que es feien de la representaci\u00f3. La llei que estructura aquest saber \u00e9s la \u00absemblan\u00e7a<\/strong>\u00bb que proporciona un ordre horitzontal on totes les coses retornen a elles per la convenientia, aemulatio, analogia <\/i>i<\/i> la simpatia<\/i>. Les paraules i les coses estan unides (la paraula fa la cosa i cada cosa t\u00e9 la seva paraula) i la manera d\u2019interpretar les coses \u00e9s mitjan\u00e7ant una marca o signatura<\/i> del llenguatge que les relaciona amb totes les coses de la cosmovisi\u00f3, des de les pedres fins els astres. La interpretaci\u00f3 d\u2019aquestes signatures don\u00e0 lloc a un saber basat en la interpretaci\u00f3 del llenguatge, l\u2019alqu\u00edmia i la m\u00e0gia.<\/p>\n

\"\"

Il\u00b7lustraci\u00f3 del mag-fil\u00f2sof Paracels<\/p><\/div>\n

L\u2019episteme en l\u2019edat moderna<\/b><\/h3>\n

La transformaci\u00f3 de l\u2019episteme occidental es dona a finals del segle XVI. El Quijote<\/i> ser\u00e0 la primera \u00abnovel\u00b7la moderna\u00bb en el sentit que tamb\u00e9 \u00e9s la primera novel\u00b7la que representa el frac\u00e0s del pensament al\u00b7leg\u00f2ric contra la realitat del Renaixement, encarnat en Don Quijote. Tanmateix, Don Quixot es converteix en representaci\u00f3 d\u2019ell mateix en el segon llibre, ficci\u00f3 que marca un canvi de perspectiva en la cultura occidental.<\/p>\n

La similitud infinita es convertir\u00e0 en ambig\u00fcitat i aparen\u00e7a, confusi\u00f3 i ficci\u00f3, conceptes est\u00e8tics propis del barroc i el coneixement trencar\u00e0 la cadena del comentari renaixentista per establir un nou ordre basat en la igualtat i la difer\u00e8ncia; el comentari interpretatiu donar\u00e0 lloc a la comparaci\u00f3 i l\u2019an\u00e0lisi<\/strong>, operacions que permetran ordenar el m\u00f3n en igualtats i diferencies, ordres i magnituds, parts i tots, categories i tipus.<\/p>\n

Els signes deixen de ser \u00abternaris\u00bb (significant, cosa significada i la semblan\u00e7a o s\u00edmbol que les relacionava) per esdevenir \u00abbinaris\u00bb: significant identificat a cosa significada. La nomenclatura<\/strong> establir\u00e0 els signes i la taxonomia<\/strong> els ordenar\u00e0. La imaginaci\u00f3 i la semblan\u00e7a passaran a ser eines al servei de l\u2019ordre i el signe. Aquest canvi parteix de principis matem\u00e0tics, com l\u2019ordre i la magnitud, que redueixen la relaci\u00f3 tern\u00e0ria basada en la semblan\u00e7a, durant el renaixement, a una relaci\u00f3 bin\u00e0ria.<\/p>\n

Aquesta forma de pensament separar\u00e0 la ci\u00e8ncia de la interpretaci\u00f3. La ci\u00e8ncia es representar\u00e0 el m\u00f3n amb un ordre seq\u00fcencial i un llenguatge complet i finit. El pensador de l\u2019edat moderna ja no interpretar\u00e0 el signes del m\u00f3n, sin\u00f3 que l\u2019ordenar\u00e0 amb definicions i principis: ja no endevina, sin\u00f3 que estableix certeses i probabilitats amb definicions completes i termes arbitraris, sense abandonar una pretensi\u00f3 universal del saber.<\/p>\n

El coneixement de l\u2019edat moderna s\u2019estructurar\u00e0 sobre les operacions del llenguatge de designaci\u00f3<\/i>, atribuci\u00f3<\/i>, articulaci\u00f3<\/i> i derivaci\u00f3, <\/i>les quals establiran un marc tancat on s\u2019hi representar\u00e0 tot el m\u00f3n de manera ordenada: les disciplines \u00abgram\u00e0tica general\u00bb, \u00abhist\u00f2ria natural\u00bb i \u00abl\u2019an\u00e0lisi de les riqueses\u00bb seran el resultat d\u2019aplicar-les al parlar, la natura i la conducta humana. Entre d\u2019altres, l\u2019Enciclop\u00e8dia<\/i> exemplificar\u00e0 una gran obra de designaci\u00f3<\/i> i derivaci\u00f3<\/i>, i l\u2019Ars co<\/i>mbi<\/i>nat<\/i>\u00f2<\/i>ria<\/i> de la gram\u00e0tica general un exemple d\u2019atribuci\u00f3 i articulaci\u00f3. Pel que fa a l\u2019an\u00e0lisi de les riqueses, el marc conceptual no aprofundir\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019activitat comercial: an\u00e0lisi del valor, l\u2019intercanvi, els preus, el comer\u00e7 i la necessitat.<\/p>\n

\"\"

Il\u00b7lustraci\u00f3 sobre l’art de l’escriptura, en L’Encyclop\u00e9die (1751-1772) de Diderot i D\u2019Alembert<\/p><\/div>\n

L\u2019episteme en l\u2019edat contempor\u00e0nia<\/b><\/h3>\n

Aquest marc mental \u00abcl\u00e0ssic\u00bb ser\u00e0 abandonat en el segle XIX, a mesura que s\u2019incorpora una nova estructura en el pensament que superar\u00e0 la representaci\u00f3: es tracta de la ra\u00f3 de ser que s\u2019estableix com a principi. En una primera etapa, el canvi no es instantani i hi conviuen el pensament cl\u00e0ssic amb les especulacions sobre els seus principis no aparents: Adam Smith incorpora el \u00abtreball\u00bb a l\u2019an\u00e0lisi de les riqueses; Lamarck designa la \u00abfunci\u00f3\u00bb de l\u2019\u00f2rgan i les estructures internes com a ra\u00f3 de ser de la hist\u00f2ria natural; i la \u00abfon\u00e8tica\u00bb irromp en la gram\u00e0tica general. Durant aquest per\u00edode, Kant conviur\u00e0 amb el debat de la ideologia cl\u00e0ssica. Aquest proc\u00e9s dur\u00e0 entre 1775 i 1825.<\/p>\n

Fins ara, el pensament es basava en l\u2019experi\u00e8ncia i l\u2019observaci\u00f3 i el coneixement s\u2019ordenava en igualtats i difer\u00e8ncies aparents. A partir del criticisme de Kant, per\u00f2, el pensament occidental incorpora una \u00abcondici\u00f3\u00bb en les coses per tal de ser com s\u00f3n: una \u00abra\u00f3\u00bb necess\u00e0ria, no aparent, que permet ser a aquesta o aquella representaci\u00f3. En filosofia es parla del \u00abnoumen\u00bb i \u00abl\u2019apriori\u00bb, per\u00f2 al llarg del segle XIX apareixen d\u2019altes denominacions filos\u00f2fiques: \u00abl\u2019en s\u00ed\u00bb, o \u00abla voluntat\u00bb o \u00abl\u2019inconscient\u00bb.<\/p>\n

L\u2019eix del saber abandonar\u00e0 les operacions del llenguatge i s\u2019estructurar\u00e0 entre la formalitzaci\u00f3<\/strong> del saber (ontol\u00f2gic o apof\u00e0ntic -discursiu-) i la interpretaci\u00f3<\/strong> (del sentit o la hist\u00f2ria); entre la descripci\u00f3\/explicaci\u00f3 i la interpretaci\u00f3\/comprensi\u00f3. L\u2019abandonament del marc \u00abcl\u00e0ssic\u00bb provoca una refundaci\u00f3 dels sabers, ara independents i especialitzats de la resta de sabers, que renuncia a un marc unificador, sense abandonar la recerca de la universalitat des de cada positivisme<\/strong>, per tal de trobar la ra\u00f3 primera i \u00faltima dels seus sabers.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, el llenguatge, la vida i l\u2019economia seran reconstru\u00efts a partir de les seves \u00abcondicions de possibilitat\u00bb i no des d\u2019aparen\u00e7a directa: el positivisme cercar\u00e0 raons transcendentals d\u2019all\u00f2 contingent de la representaci\u00f3. Les noves raons de ser donaran forma a la ling\u00fc\u00edstica<\/em> (Bopp i Grimm), la biologia<\/em> (Cuvier i Darwin) i l\u2019economia<\/em> (Ricardo i Marx), deixant com antigalles la gram\u00e0tica general, la hist\u00f2ria natural i l\u2019an\u00e0lisi de les riqueses. A banda de les ci\u00e8ncies \u00aba posteriori\u00bb, limitades pel m\u00f3n finit de l\u2019experi\u00e8ncia, neixen les ci\u00e8ncies \u00aba priori\u00bb, formals o l\u00f2giques, per tal de copsar all\u00f2 transcendental i universals.<\/p>\n

\"\"

Il\u00b7lustraci\u00f3 de Georges Cuvier en una lli\u00e7\u00f3 d’anatomia.<\/p><\/div>\n

L\u2019aparici\u00f3 de l\u2019home modern<\/b><\/h3>\n

L\u2019especialitzaci\u00f3 dels sabers deixar\u00e0 un buit entre els objectes de coneixement que ser\u00e0 omplert pel subjecte que els pensa, \u00e9s a dir, per l\u2019home. A m\u00e9s, l\u2019home pren consci\u00e8ncia que el seu saber ve determinat per ser subjecte, i per tant, el seu positivisme es troba lligat sempre a la pregunta \u00abqu\u00e8 es l\u2019home?<\/em>\u00bb. En no poder escapar del treball, la vida i del llenguatge que el determina, la seva representaci\u00f3 es converteix en un problema i aix\u00f2 queda pal\u00e8s sobretot en la literatura, la poesia i la filosofia de finals del segle XIX. Per si fos poc, l\u2019home es descobreix com un resultat hist\u00f2ric i, per tant, la seva exist\u00e8ncia o ra\u00f3 de \u00abser\u00bb neix de la seva condici\u00f3 \u00aben el temps\u00bb.<\/p>\n

Aquest home modern, per\u00f2, no desisteix de cercar el transcendental en all\u00f2 emp\u00edric: t\u00e9 la necessitat de descriure i interpretar alhora. Viu en un m\u00f3n finit que es pensa infinit, en un etern retorn a l\u2019origen de nous sabers, causa i finalitat de la seva representaci\u00f3, retorn a un saber ja comen\u00e7at; individu que esdev\u00e9 etern retorn de l\u2019esp\u00e8cie. M\u00e9s enll\u00e0 dels dubtes i problemes del llenguatge, la vida i el treball, s\u2019amaga la ra\u00f3 de ser que donar\u00e0 sentit a la seva exist\u00e8ncia: el jo, l\u2019altre, l\u2019all\u00f2 o les ess\u00e8ncies fenomenol\u00f2giques. Finit, l\u2019home es dissociar\u00e0 de la representaci\u00f3 del llenguatge i aquest ja no podr\u00e0 representar el m\u00f3n en si, sin\u00f3 a si mateix.<\/p>\n

Aix\u00f2 no l\u2019impedeix retornar sobre si mateix amb unes noves ci\u00e8ncies conegudes com ci\u00e8ncies humanes<\/strong>, amb les quals, la psicologia<\/i>, la sociologia<\/i> i la literatura<\/i> establiran ponts amb les ci\u00e8ncies epistemol\u00f2giques de la biologia<\/i>, l\u2019economia<\/i> i la ling\u00fc\u00edstica<\/i>. Les ci\u00e8ncies humanes faran \u00fas de les denominacions de les ci\u00e8ncies i establint les seves pr\u00f2pies categories<\/strong> ordenadores, per\u00f2 no es d\u2019estranyar sentir resson\u00e0ncies interdisciplin\u00e0ries en l\u2019\u00fas de conceptes binaris<\/strong> com: funci\u00f3\/norma, conflicte\/regla<\/i> i significaci\u00f3\/sistema<\/i>. L\u2019autor adverteix del risc que del contacte entre ci\u00e8ncies i ci\u00e8ncies humanes es perjudiqui la biologia, l\u2019economia i el llenguatge, fent passar un discurs hum\u00e0 per un d\u2019essencial: \u00abl\u2019antropologitzaci\u00f3 del saber\u00bb.<\/p>\n

Per a l\u2019autor, la hist\u00f2ria<\/i> \u00e9s un camp del saber que queda entremig de totes les ci\u00e8ncies humanes. Separada de les ci\u00e8ncies naturals durant el segle XIX, la hist\u00f2ria esdev\u00e9 la ci\u00e8ncia de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 que el dota d\u2019historicitat<\/strong>, tant a ell com a tots els altres sabers. La dimensi\u00f3 hist\u00f2rica del saber sumeix l\u2019episteme en la relativitat del temps i el perspectivisme de les escoles i dels m\u00e8todes, reduint-la a \u00abtotalitats\u00bb parcials. Mes recents, ja del segle XX, la psicoan\u00e0lisi<\/i> i l\u2019etnologia<\/i>, establerts com una continu\u00eftat l\u2019individu i la cultura, exerceixen una funci\u00f3 cr\u00edtica contra la resta de sabers aplicant la sospita del mite i l\u2019inconscient; la literatura<\/i>, traspassada la barrera del discurs, es submergir\u00e0 en el ser del llenguatge i l\u2019experimentaci\u00f3.<\/p>\n

Les ci\u00e8ncies humanes, s\u00f3n, en realitat, producte d\u2019una necessitat originada a comen\u00e7aments del segle XIX, la d\u2019omplir el buit que havia deixat l\u2019home amb l\u2019especialitzaci\u00f3 dels sabers i l\u2019abandonament del discurs i l\u2019objectivitat del llenguatge: \u00ab… pot estar-se segur de qu\u00e8 L\u2019home \u00e9s una invenci\u00f3 moderna<\/i>\u00bb (Foucault 1977 p. 375).<\/p>\n

\"\"

Michel Foucault<\/p><\/div>\n\r\n\t\t