{"id":549,"date":"2015-05-21T09:27:44","date_gmt":"2015-05-21T09:27:44","guid":{"rendered":"http:\/\/elecosinpasos.com\/?p=549"},"modified":"2015-05-21T10:49:00","modified_gmt":"2015-05-21T10:49:00","slug":"abstencionisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=549","title":{"rendered":"Abstencionisme"},"content":{"rendered":"

En espa\u00f1ol<\/a>, En fran\u00e7ais<\/a><\/p>\n

\"\"

L\u2019ENCYCLOP\u00c9DIE ANARCHISTE<\/p><\/div>\n

(L.Bertoni, dins de L’ENCYCLOP\u00c9DIE ANARCHISTE, S\u00e9bastien Faure, 1934)<\/strong><\/p>\n

\u00abDoctrina que preconitza l’abstenci\u00f3 en q\u00fcestions electorals\u00bb segons el Larousse. Fanfan\u00ed el defineix m\u00e9s precisament: \u00abno voler exercir els drets pol\u00edtics ni participar al afers p\u00fablics.\u00bb Aquestes definicions, per\u00f2, no diuen res elles mateixes sobre les raons, el significat i l’abast de l’abstenci\u00f3. Una nota del mateix Larousse ens permetr\u00e0 establir-les contradict\u00f2riament: \u00abL’abstenci\u00f3 pol\u00edtica que t\u00e9 com a causa la neglig\u00e8ncia o indifer\u00e8ncia demostra un oblit condemnable dels deures del ciutad\u00e0. Tal vegada, es practicada sistem\u00e0ticament com un mode de protesta, ja sigui contra el govern establert, ja sigui contra un sistema electoral que no d\u00f3na garanties suficients.\u00bb<\/p>\n

Ve-t’ho aqu\u00ed! no \u00e9s per neglig\u00e8ncia ni indifer\u00e8ncia, ni per protestar contra un o altra govern o sistema electoral que som abstencionistes, sin\u00f3 per una q\u00fcesti\u00f3 de principis<\/strong>.<\/p>\n

Nosaltres no acceptem l’anomenat dret de la majoria<\/strong>. Remarquem de passada que est\u00e0 matem\u00e0ticament provat que cap parlament no ha representat mai fins ara la majoria real del poble, ans de produir-se, impugnar\u00edem sempre a aquest parlament o govern el dret de sotmetre la minoria a la seva llei. Sense voler pretendre que les majories sempre s’equivoquen; nom\u00e9s ens cal establir que les minories tenen ra\u00f3 sovint, o senzillament, que tamb\u00e9 poden tenir ra\u00f3, per rebutjar tot dret de la majoria.<\/p>\n

Excepte el cas particular de no poder escollir que entre dues decisions i la impossibilitat material de no poder realitzar lliurement totes dues a la vegada, la minoria guarda per a nosaltres la mateixa llibertat d’acci\u00f3 que la majoria. El dret de la minoria<\/strong> no ser\u00e0 inferior naturalment a aquell de la majoria, nom\u00e9s en la mesura que les seves forces de realitzaci\u00f3 tamb\u00e9 ho siguin.<\/p>\n

Afegim que no nom\u00e9s reivindiquem un dret de grup minoritari id\u00e8ntic al del grup majoritari, sin\u00f3 tamb\u00e9 un dret individual limitat \u00fanicament pels pocs mitjans que un individu representa per a ell mateix.<\/p>\n

Hi ha una ra\u00f3 fonamental per a aix\u00f2. Tota invenci\u00f3, descoberta o nova veritat, dins del tots els dominis de la vida, nom\u00e9s es deu als individus a\u00efllats o a la cooperaci\u00f3 estreta de petites agrupacions, encara que aquests individus o agrupacions s’hagin aprofitat en total, durant un temps, del conjunt dels coneixements humans, sense els quals la passa endavant esdevindria inconcebible. Ara b\u00e9, no hi ha evidentment res m\u00e9s perjudicial per a un progr\u00e9s, ni res el fa endarrerir tant com fer-ne dependre pr\u00e8viament de la majoria l’aplicaci\u00f3 de la conquesta. La llibertat m\u00e9s gran d’experimentaci\u00f3, l’autonomia en absolut obstaculitzada pels m\u00e9s diversos assajos, temptatives o aplicacions, vet aqu\u00ed les condicions indispensables per a tota nova realitzaci\u00f3 auda\u00e7 i fecunda, condicions en oposici\u00f3 formal amb l’anomenat dret de la majoria. D’altra banda, si els innovadors estan equivocats, res no seria millor per demostrar-ho que l’experi\u00e8ncia, despr\u00e9s de la qual podrien o b\u00e9 abandonar la seva temptativa, o b\u00e9 modificar-la.<\/p>\n

L’adagi que els \u00ababsents sempre s\u00f3n culpables\u00bb no es pot aplicar a l’abstencionisme anarquista; diguem m\u00e9s, \u00e9s als electors a qui deuria aplicar-se i no als candidats electes. D’aquesta manera no formulem una paradoxa, ans al contrari, una veritat f\u00e0cil de demostrar. De fet, es m\u00e9s lamentable l’abs\u00e8ncia d’uns quants minuts necessaris per votar, o la de tot els dies de l’any? Car el fet de votar implica en suma la ren\u00fancia a ocupar-se directament de la cosa p\u00fablica per un per\u00edode determinat, al curs de la qual, el candidat electe es l’encarregat d’ocupar-se en lloc del electors, els quals esdevindran absents sempre en la seva equivocaci\u00f3. I els fets demostren massa b\u00e9 que s\u00f3n ells els qui s’equivoquen realment.<\/p>\n

\"\"

El Roto<\/p><\/div>\n

Evidentment, l’abstencionista que ho \u00e9s per neglig\u00e8ncia o indifer\u00e8ncia es troba dins del mateix cas; per\u00f2 \u00e9s un altre el cas el de l’anarquista. Ell refusa abstenir-se all\u00ed on es disputa i es troba en joc la seva sort, vol estar present per mesurar totes les seves forces sobre la decisi\u00f3 en la que ha de prendre part.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, l’abstencionisme significa l\u00f2gicament que es an\u00e0rquic quan, per una banda, significa negaci\u00f3 de tota autoritat legisladora; i d’altra banda, reivindicaci\u00f3 \u2014i aplicaci\u00f3 dins de la mesura on sigui possible\u2014 del principi de fer all\u00f2 que concerneix per un mateix<\/strong>.<\/p>\n

Els deures del ciutad\u00e0 \u2014si \u00e9s que n’hi ha\u2014, no es poden reduir a l’obligaci\u00f3 d’introduir una butlleta en una urna; aquests han de trobar la seva aplicaci\u00f3 en tot moment all\u00ed on hi ha necessitat, mentre que el vot nom\u00e9s significa en suma delegar en altri per que li faci els seus propis deures, el que \u00e9s evidentment una contradicci\u00f3.<\/p>\n

Tant si es considera la participaci\u00f3 en la cosa p\u00fablica com un dret o un deure, no es pot donar lloc a una delegaci\u00f3 a menys que es negui a la pr\u00e0ctica all\u00f2 que s’acaba d’afirmar te\u00f2ricament.<\/p>\n

Vejam. Es pot instruir, millorar i enfortir un home per delegaci\u00f3? No, i aix\u00f2 pressuposa abans de res una activitat personal de cadasc\u00fa, que pot ser, admetem-ho, afavorida m\u00e9s o menys per altres, per\u00f2 sempre dins del sentit de l’adagi: \u00abajuda’t, i t’ajudaran.\u00bb La superstici\u00f3<\/strong> \u2014com molt b\u00e9 ha dit Gabriel S\u00e9ailles\u2014 consisteix en demanar a una for\u00e7a exterior, o a esperar d’ella, all\u00f2 que un no t\u00e9 valor o la for\u00e7a de fer-ho per si mateix.\u00bb I no \u00e9s aix\u00f2 precisament el que continuen fent les multituds d’electors com a resultat de les maquinacions de la pol\u00edtica?<\/p>\n

Es pot imaginar una educaci\u00f3 pitjor que aquella que consisteix en descarregar sobre uns pocs individus estranys la cura de tractar precisament les q\u00fcestions on l’inter\u00e8s de tots est\u00e0 en joc, la soluci\u00f3 de les quals podr\u00e0 tenir les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s considerables per la humanitat?<\/p>\n

Aqu\u00ed no ens abstindrem d’insistir sobre les inf\u00e0mies del pol\u00edtics i la pol\u00edtica, sobre el repugnant espectacle que sempre ofereix el parlamentarisme.<\/p>\n

Encara que no seria impossible que entre els candidats electes hi hagu\u00e9s homes \u00edntegres, no deixar\u00edem menys de ser adversaris d’un sistema que mant\u00e9 dins d’un estat de tutela, de minoria, d’inferioritat, a la major part dels ciutadans.<\/p>\n

Refusar a ser elector no significa en el nostre pensament, repetim-ho, que la reivindicaci\u00f3 al dret d’exercir dins de tots els afers p\u00fablics una intervenci\u00f3 directa<\/strong>, constant i decisiva. No podem deixar-ho en mans d’uns pocs individus.<\/p>\n

El nostre abstencionisme no \u00e9s doncs un coix\u00ed per la peresa, sin\u00f3 que pressuposa tota una acci\u00f3 de resist\u00e8ncia, de defensa, de revolta i de realitzaci\u00f3 dia a dia.<\/p>\n

Els socialistes parlamentaris no han pret\u00e8s menys que aix\u00ed els hi fem el joc a la burgesia. Examinem els fets de prop.<\/p>\n

\"\"

PSC, 2008<\/p><\/div>\n

Tothom est\u00e0 d’acord que el parlament \u00e9s una instituci\u00f3 ben burgesa. Participar en aquesta instituci\u00f3 \u00e9s contribuir en el seu joc, en el seu funcionament. Es possible canviar aquest joc burg\u00e9s en socialista? els fets sense excepci\u00f3 responen per nosaltres: No!<\/p>\n

La ra\u00f3 \u00e9s ben simple.<\/p>\n

O b\u00e9 la majoria roman burgesa i es incontestable que imposar\u00e0 el seu joc burg\u00e9s a la minoria socialista. En aquest cas, totes les partides estan perdudes per endavant, i obstinar-se, no obstant, a jugar amb els burgesos \u00e9s incomprensible a menys d’admetre que els jugadors socialistes, demanant-ho tot pel poble, poden encara guanyar alguna cosa per a ells mateixos.<\/p>\n

O b\u00e9 la majoria esdev\u00e9 socialista. En aquest cas, \u00e9s evident que el joc parlamentari, donat l’origen, el desenvolupament i la finalitat estrictament burgesa, haur\u00e0 de ser reempla\u00e7at per noves institucions, gr\u00e0cies a les quals la gran massa dels treballadors no se la rifaran m\u00e9s.<\/p>\n

Pr\u00e0cticament, la hist\u00f2ria de totes les votacions i eleccions, sobretot a Su\u00efssa, on el sistema est\u00e0 m\u00e9s desenvolupat i perfeccionat, ens ensenya que la burgesia arriba sempre als seus fins, malgrat totes les \u00abconsultes populars.\u00bb Per altra banda, no li manquen mitjans per fer il\u00b7legalment all\u00f2 que no li conv\u00e9 legalment. La manera en que s’aplica la jornada legal de vuit hores hauria d’haver ensenyat alguna cosa als nostres votants. I tant \u00e9s aix\u00ed, per cert, amb totes les altres anomenades lleis de protecci\u00f3 obrera.<\/p>\n

\u00c9s aix\u00f2 precisament perqu\u00e8 el sufragi universal \u00e9s el joc de la burgesia per excel\u00b7l\u00e8ncia, i tanmateix per totes les trampes a les que se sap aplicar tant b\u00e9, que som abstencionistes.<\/p>\n

El dia de les eleccions el burg\u00e9s crida: \u00abfacin joc, senyors.\u00bb Els ingenus que van a votar veuran com recullen les seves butlletes i despr\u00e9s diran \u00abno va m\u00e9s\u00bb I aquest joc del poder, on el crupier sempre guanya, com a tots els jocs, pot durar eternament. Els jugadors es poden il\u00b7lusionar, assolint algun guany de temps en temps, per\u00f2 se’l prendran amb inter\u00e8s.<\/p>\n

Si hi ha un punt sobre el qual estem completament segurs sobre la veritat, \u00e9s aconsellant al m\u00f3n obrer a abstenir-se de fer el joc electoral burg\u00e9s.<\/p>\n

Aquest principi no nom\u00e9s s’aplica a les eleccions de les cambres legislatives, sin\u00f3 tamb\u00e9 als consells cantonals, provincials i de departament, i els consells comunals, igualment a les eleccions del poder executiu i judicial, all\u00ed on tinguin lloc, com a Su\u00efssa. A m\u00e9s a m\u00e9s, l’apliquem a totes les votacions derivades dels drets de refer\u00e8ndum, d’iniciativa, i de la introducci\u00f3 de la legislaci\u00f3 anomenada directa (veure aquests mots).<\/p>\n

\"Abstencionisme<\/a>

Abstencionisme municipal a Barcelona<\/p><\/div>\n

Davant la impossibilitat de rebatre les nostres objeccions ben fonamentades, els partisans del vot s’escandalitzen:<\/p>\n

\u2014La vostra cr\u00edtica est\u00e8ril no val res. Digueu-nos, doncs, d’una punyetera vegada, qu\u00e8 \u00e9s el que cal fer.<\/p>\n

Comencem remarcant aquest fet. Encara que pogu\u00e9ssim dir o no dir qu\u00e8 cal fer, aix\u00f2 no canviaria en res la nostra constataci\u00f3 de que amb la butlleta de vot el resultat \u00e9s nul. O b\u00e9, si aquesta fos la veritat incontestable, no ens correspondria a nosaltres de fer la pregunta: Qu\u00e8 fer? \u2014sin\u00f3 que cadascun se l’ha de preguntar individualment.<\/p>\n

Encara que l’abstencionisme anarquista no obtingu\u00e9s m\u00e9s resposta que la de preguntar imperiosament i universalment aquesta pregunta. Qu\u00e8 fer? \u2014el seu valor ja ens sembla molt elevat.<\/p>\n

Amb el sistema electoral, la gran massa dels electors se’n informa \u00fanicament d’uns pocs candidats electes. En resulta que aquell qui vota ho fa sobretot amb la idea m\u00e9s o menys conscient d’abstenir-se, i seguidament d’ocupar-se de la cosa p\u00fablica<\/em>. Es descarrega sobre el seu candidat. El vot, m\u00e9s que una participaci\u00f3 de la vida p\u00fablica no representa m\u00e9s que una ren\u00fancia a implicar-s’hi. Cada elector pensa que \u00e9s millor que un altre ho faci per ell.<\/p>\n

Per\u00f2 la cosa p\u00fablica \u00e9s tant immensa, complexa i \u00e0rdua que no \u00e9s massa la participaci\u00f3 directa de totes les intel\u00b7lig\u00e8ncies, capacitats i forces per servir-la b\u00e9. Ara b\u00e9, o aquesta es fa fora del parlament i aquest es mostra q\u00fcestionat, o el parlament no interv\u00e9 m\u00e9s que per ordenar all\u00f2 que no sap fer a aquells que ho saben, i llavors tenim el regne sistem\u00e0tic de la incompet\u00e8ncia.<\/p>\n

Donat que cadasc\u00fa nom\u00e9s es pot respondre dins del seu propi domini a la pregunta: Qu\u00e8 fer? \u2014el parlament es mostra com una absurditat, ja que per definici\u00f3 ha de respondre a totes les necessitats de tota la vida social.<\/p>\n

Las frases vagues dels programes electorals no han respost mai a la pregunta formidable: Qu\u00e8 fer? \u00e9s una resposta que cap majoria electoral no sabr\u00e0 mai donar; per\u00f2 cada individu pot i deu respondre-la per tot all\u00f2 que coneix pr\u00e0cticament de les formes innumerables del treball hum\u00e0.<\/p>\n

I \u00e9s precisament per qu\u00e8 el vot no \u00e9s m\u00e9s que l’escamoteig per la majoria d’aquesta q\u00fcesti\u00f3 : Qu\u00e8 fer? \u2014que no el volem pas.<\/p>\n

\"Alternatives<\/a>

Alternatives destituents a l’abstenci\u00f3<\/p><\/div>\n

(Aquesta entrada de l’enciclop\u00e8dia anarquista ha estat tradu\u00efda al catal\u00e0 per Ferran Escrig. Pots difondre-la lliurement amb una citaci\u00f3 al traductor. Merc\u00e8s.)<\/p>\n\r\n\t\t