{"id":651,"date":"2015-09-19T15:49:39","date_gmt":"2015-09-19T15:49:39","guid":{"rendered":"http:\/\/elecosinpasos.com\/?p=651"},"modified":"2017-09-13T14:29:19","modified_gmt":"2017-09-13T14:29:19","slug":"larticle-que-anava-a-publicar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=651","title":{"rendered":"L\u2019article que anava a publicar"},"content":{"rendered":"
\"ffrost4\"<\/a><\/strong><\/h5>\n

Entrevistem Ferdinand Frost, col\u00b7laborador i personatge de ficci\u00f3, respecte a l’article que anava a publicar: \u00abLa independ\u00e8ncia de Catalunya ser\u00e0 beneficiosa per Espanya\u00bb, article que ha estat desestimat per la pressi\u00f3 de la campanya electoral.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

\u2014\u201cLa independ\u00e8ncia de Catalunya ser\u00e0 beneficiosa per Espanya\u201d. No li sembla un titular una mica tendenci\u00f3s en hores de campanya?<\/p>\n

\u2014S\u00ed. Era el t\u00edtol de l\u2019article que anava a publicar. Si de cas deixi\u2019m canviar-lo: \u00abLa tensi\u00f3 pol\u00edtica abocar\u00e0 al govern a buscar un enteniment que benefici\u00ef a les parts\u00bb. Qu\u00e8 li sembla?<\/p>\n

\u2014M\u00e9s moderat. Per\u00f2 perqu\u00e8 no l\u2019ha publicat?<\/p>\n

\u2014Perqu\u00e8 estem en campanya<\/p>\n

\u2014I pot explicar per qu\u00e8 anava a publicar-lo?<\/p>\n

\u2014Vejam. Si ens fixem en l\u2019evoluci\u00f3 de la relaci\u00f3 Madrid-Catalunya ens trobem diferents etapes. Veiem que cada una es correspon amb una crisi que es soluciona amb un pacte.<\/p>\n

\u2014Ja l\u2019entenc. Vol dir que passi el que passi, la resoluci\u00f3 d\u2019aquest conflicte acabar\u00e0 amb un pacte?<\/p>\n

\u2014Exactament. Hi ha molta gent disposada a canviar les coses nom\u00e9s perqu\u00e8 al PP li interessa que tot segueixi igual.<\/p>\n

\u2014I aquest pacte com ser\u00e0?<\/p>\n

\u2014No ho sabem, perqu\u00e8 aix\u00f2 dependr\u00e0 de les forces en conflicte i dels riscos que es vulguin assumir. Alg\u00fa replanteja ara l\u2019Estat Federal, d\u2019altres una disposici\u00f3 addicional, un \u201ccupo, o la cessi\u00f3 d’impostos. Fins i tot hem tornat a sentir la paraula \u201cnaci\u00f3\u201d en classes de did\u00e0ctica socialista sobre estat i naci\u00f3. Tamb\u00e9 es coqueteja amb la regeneraci\u00f3, la reforma de la constituci\u00f3, i fins hi tot, es fantasieja amb els Pa\u00efsos catalans. A mesura que avan\u00e7a la campanya, m\u00e9s es polaritza i sembla que tot pogu\u00e9s passar. En resum, totes aquestes solucions no son noves sin\u00f3 del passat que retorna a cada moment quan es va optar per un model pactat en base a les forces i jugadors que llavors participaven. Avui \u00e9s curi\u00f3s per\u00f2 sembla que tot torni a comen\u00e7ar, com si fos una quarta temporada del 1895.<\/p>\n

\u2014Qu\u00e8 vol dir?<\/p>\n

\u2014En l\u2019article que anava a publicar, li explicava que cada quatre d\u00e8cades, una generaci\u00f3 viu un augment de tensi\u00f3 entre poders que culmina amb un pacte. Com les onades d\u2019un estany, l\u2019eco de la hist\u00f2ria sembla que ens vulgui dir alguna cosa. Avui estem a la d\u00e8cada dels 2010’s, en \u00abel proc\u00e9s\u00bb, per\u00f2 als 1970’s comen\u00e7ava \u00abla Transici\u00f3\u00bb cap a les autonomies, i als 1930’s s’aprovava \u00abl’Estatut d\u2019Autonomia\u00bb a \u00a0la nova rep\u00fablica, i abans, cap als 1890’s, la Uni\u00f3 Catalanista proposava les Bases de Manresa<\/em> i arrencava amb el \u00abdesastre del 98\u00bb. L\u2019estructura econ\u00f2mica tamb\u00e9 sembla seguir la mateixa l\u00ednia ja que es correspon en cada cas amb un per\u00edode de crisi socioecon\u00f2mica: el desastre del 98 i la Mancomunitat, la crisi de la monarquia i l\u2019estatut, la transici\u00f3 i les autonomies, i avui, la crisi del deute i el proc\u00e9s. No s\u00e9 si haur\u00edem de ser hegelians o etnicistes amb aix\u00f2. Direm, doncs, que nom\u00e9s \u00e9s una consideraci\u00f3 est\u00e8tica que il\u00b7lustra una tend\u00e8ncia.<\/p>\n

\u2014Hegelians o etnicistes?<\/p>\n

\u2014Idealistes o folkloristes.<\/p>\n

\u2014I l\u2019intercanvi de cartes entre Felipe, Duran, i Mas? I les declaracions dels ministres, i les crides dels drets hist\u00f2rics? Aix\u00f2 compta?<\/p>\n

\u2014La superestructura catalana ja t\u00e9 el discurs ben perfilat i avui \u00e9s m\u00e9s madur per\u00f2 encara \u00e9s novell i li falta feedback<\/em>, resposta, per a ser pragm\u00e0tic. De totes maneres, la discussi\u00f3 superestructural nom\u00e9s interessa per guanyar-se el valor moral de la partida, i \u00e9s un debat d\u2019idees enquistat que no aporta solucions; vull dir, que nom\u00e9s t\u00e9 o b\u00e9 un \u00fas cultural o propagand\u00edstic i sovint emocional. Encara que es vulgui monopolitzar el discurs no crec que les ideologies del XX en l\u2019era tova i l\u00edquida del pensament d\u00e8bil, l\u2019era del Facebook, dels viatges \u201clowcost\u201d, i Google, tinguin gaire cosa a monopolitzar. S\u00f3n l\u2019embolcall del paquet. El que importa es l\u2019interior del paquet.<\/p>\n

\u2014I que hi ha dins el paquet?<\/p>\n

Hi ha nous votants. Hi ha joves a l\u2019atur que volen millorar com volien els seus pares al 78 i com volien els nostres besavis al 31. Tamb\u00e9 hi ha una societat mitjana molt m\u00e9s madura i envellida, i una premsa amb poca autocr\u00edtica. Molt de soroll i poc respecte per l’adversari. Dins aquest paquet tamb\u00e9 hi ha una necessitat d\u2019organitzaci\u00f3 territorial m\u00e9s eficient, de reducci\u00f3 de d\u00e8ficits i de millora de gesti\u00f3. El gran problema avui \u00e9s el deute i la reducci\u00f3 del mateix que origina l’austeritat, i aix\u00f2 val per a tota Espanya. Tamb\u00e9 hi ha l\u2019aversi\u00f3 a les majories absolutes del bipartidisme, i a l’immobilisme del govern actual. Ara, les grans estructures financeres s\u00f3n les que no volen canvis. Fixi\u2019s en les declaracions de la CEOE i de Foment. S\u00f3n el mateix discurs que el govern de majoria absoluta del PP. Nom\u00e9s la CECOT, que representa un menor volum de negoci, encara que un major nombre de petits empresaris, es desmarca, i mentre el f\u00f2rum del Cercle d\u2019Economia diu que s\u2019ha de pactar, els bancs de l’Ibex acaben d’entrar en campanya a la contra. L’alta burgesia no vol riscos, i la mitjana i la petita s’ho pensen, per\u00f2 els sindicats majoritaris passen de puntetes perqu\u00e8 no volen fer-li el joc a la dreta. I els proletaris? la classe baixa? amb un 24% d’atur i un sou mitj\u00e0 baix, cap els 1000 \u20ac, entre conformada i indignada.<\/p>\n

\u2014Potser que despr\u00e9s del 27S tot segueixi igual.<\/p>\n

\u2014Augmentar\u00e0 el soroll perqu\u00e8 molt vot independentista \u00e9s de protesta. Per\u00f2 s\u00ed, aix\u00f2 \u00e9s molt probable que sigui el que acabi passant, al menys aquest any, perqu\u00e8 el que far\u00e0 agafar por als mercats internacionals ser\u00e0 el 20D, que s\u2019articular\u00e0 en base als resultats del 27S. Primer hem de saber el resultat de les catalanes i llavors les generals. Fins desembre no sabrem com s\u2019esdevindr\u00e0 la partida.<\/p>\n

\u2014Expliqui\u2019s<\/p>\n

\u2014Veur\u00e0. Des d\u2019aqu\u00ed la campanya es plena de soroll, i des d\u2019all\u00ed tamb\u00e9. Per\u00f2 els candidats al 20D ja estan fent la campanya sucursalista a Catalunya, i si el 27S d\u00f3na majoria sobiranista, el 20D molt probablement hi hagi llista comuna catalanista. Hi ha molt d\u2019inter\u00e8s per saber com seran les generals, un joc de pes internacional on el pot \u00e9s molt alt, i que dep\u00e8n molt del 27S. Com reaccionaran els partits estatals despr\u00e9s del 27S? Ara tothom vol escombrar cap a casa, per\u00f2 hi ha un fet que no s\u2019escolta i que ser\u00e0 el fil conductor del 20D: aix\u00ed com hi ha una Catalunya que li interessa la independ\u00e8ncia, hi ha una Espanya que li interessa la regeneraci\u00f3, i \u00e9s aquesta Espanya que vol el canvi la que ara no t\u00e9 veu ni poder. En L’article que anava a publicar<\/em> deia que aquest \u00e9s el fat del pa\u00eds, com en el 78 i el 31. Nom\u00e9s per ambdues bandes es pot encaixar un projecte com\u00fa, per\u00f2 aquest encaix implica ren\u00fancies.<\/p>\n

\u2014Quin tipus?<\/p>\n

Ren\u00fancies per part de l\u2019Estat i de Catalunya, per suposat, tot i que dependr\u00e0, sobretot, del muscle pol\u00edtic de cada part, perqu\u00e8 sense majories fortes ning\u00fa es pren en s\u00e8rio l\u2019adversari, i les ren\u00fancies al pacte fiscal i a la modificaci\u00f3 de l’estatut indiquen clarament que el bipartidisme no vol canviar de regles ni de joc. Una via escocesa donaria anys de marge i calma, per\u00f2 tamb\u00e9 una reforma de l\u2019estat que centralitzi m\u00e9s el poder a Madrid a canvi de donar major poder a Catalunya, o un lliberal \u201ccaf\u00e9 para todos\u201d que impliqu\u00e9s una confederaci\u00f3 de 4 o 5 estats, etc. De f\u00f3rmules n’hi ha, sempre que el poder financer i econ\u00f2mic, que t\u00e9 la \u00faltima paraula i \u00e9s la for\u00e7a viva, no surti greument perjudicat. \u00c9s, ara per ara, el que se m\u2019acut. Hauria de preguntar a un expert en administraci\u00f3.<\/p>\n

\u2014Vol dir que, potser d\u2019aqu\u00ed un any tindrem refer\u00e8ndum vinculant, reforma de les diputacions i de les comunitats?<\/p>\n

\u2014No. Vull dir que la possibilitat est\u00e0 present, per\u00f2 cal veure les voluntats pol\u00edtiques al marge de les declaracions i, sobretot, el joc del poder. Pensi que en aquest pa\u00eds la for\u00e7a se\u2019n va sempre per la boca. Tot dependr\u00e0 de si guanya la candidatura JXS+CUP amb majoria absoluta i de si no fan trampes ni estupideses. Si succeeix poden venir canvis.<\/p>\n

\u2014I l\u2019av\u00eds de la UE?<\/p>\n

\u2014En efecte, es tracta d\u2019un advert\u00e8ncia que no tindr\u00e0 molta influ\u00e8ncia\u00a0el 27S. Per\u00f2 la tindria en les negociacions despr\u00e9s del 20D.<\/p>\n

\u2014Per\u00f2 com pot ajudar el sobiranisme a millorar Espanya?<\/p>\n

\u2014En L’article que anava a publicar<\/em>, deia que el moviment del 15M es va convertir en la mobilitzaci\u00f3 d’electorat que li calia a Podemos, i recordava un malagueny de Podemos de visita a Barcelona que em va preguntar\u00a0qu\u00e8 en pensava. Podemos \u00e9s (o era) la reacci\u00f3 contra un estat immobilista que defensa el mercat i el R78, per\u00f2 a Catalunya, la forma tradicional de protesta exterior ha estat la mobilitzaci\u00f3 catalanista, tant de dretes com d’esquerres, i avui en dia \u00e9s tant catalanista com sobiranista segons el grau d’intensitat. Afora d\u2019aqu\u00ed no s’ent\u00e9n perqu\u00e8 juguem amb dues baralles, la de la classe (dreta o esquerra) i la de la naci\u00f3 (sobiranisme o espanyolisme), i aix\u00f2 \u00e9s el que genera estupor a jugadors com Pablo Iglesias, o a observadors com Julio Anguita, o a d’altres que nom\u00e9s juguen amb una sola baralla, la de classe (dreta nacionalista o esquerra pluralista). 15M i 27S no han de ser discursos incompatibles si s\u2019assumeix que ambd\u00f3s volen canviar el joc i la baralla.<\/p>\n

\u2014El joc del poder?<\/p>\n

\u2014S\u00ed. A l’article que anava a publicar<\/em> imaginava que Espanya \u00e9s una partida de \u201ctute\u201d, o de \u00abtute cabr\u00f3n\u00bb. La partida fa temps que ha comen\u00e7at, per\u00f2 l’actual, la R78, es juga amb una baralla i unes regles de la casa bastant conegudes per\u00f2 amb les cartes gastades i marcades per l\u2019\u00fas. Tothom pot intuir la jugada de l\u2019altre i en aquest joc \u201cquasi\u201d sempre acaben guanyant els de sempre:\u00a0gats vells (ministres, expresidents, etc.) que fan recelar els jugadors joves i inexperts. Vost\u00e8 i jo estem mirant la partida. A taula seuen els poders pol\u00edtics. Posem que dos d\u2019ells s\u00f3n en Mas i en Rajoy i all\u00f2 que representen avui. Ha llegit Huizinga<\/strong>?<\/p>\n

\u2014S\u00ed<\/p>\n

\u2014Els \u00faltims deu anys de partida, dos poders s\u2019han anat enfrontant m\u00e9s i m\u00e9s; no \u00e9s que s\u2019hagi canviat el joc, \u00e9s que un jugador amb moltes fitxes bloqueja l\u2019altre sistem\u00e0ticament, que te bones mans per\u00f2 no suficients fitxes i va fent jugades que no li surten i fa el rid\u00edcul. Per\u00f2 arriba la crisi i els moviments socials. El 2012, 2013, 2014, etc. De cop i volta, el jugador (Mas) veu que t\u00e9 fitxes si aprofita els moviments. Canvia de discurs i es recolza en el p\u00fablic que porta quatre anys mirant la partida i no \u00e9s necess\u00e0riament votant seu, escridassant al govern Rajoy que es fa el sord. Aquesta massa inclou els que es van desencantar amb el PSC i amb Zapatero. L’oposici\u00f3 i la negativa a negociar converteix la protesta en una pugna que desferma l’instint agonal i competitiu de la tribu.<\/p>\n

\u2014Es podria fer un filmet electoral.<\/p>\n

\u2014Continuo. Tant un jugador com l\u2019altre fan trampes. La trampa, per\u00f2, est\u00e0 tolerada pels jugadors vells: corrupci\u00f3, especulaci\u00f3, retallades express i altres maniobres de dubtosa legitimitat. Molts observadors critiquen la falta de moral per\u00f2 aix\u00f2 NO atura el joc, perqu\u00e8 com que tothom fa trampes, com a It\u00e0lia, l’argument moral s\u2019invalida, ent\u00e9n? Aqu\u00ed, llavors, prenen rellev\u00e0ncia els jugadors joves o \u201cnets\u201d que volen canviar les regles i s’atorguen el valor moral i que veurem en els partits nous. Mentrestant, qu\u00e8 feia Mas? Mas, que seguia la doctrina d’austeritat imposada, proposa que s\u2019ha de canviar la baralla amb un pacte fiscal per\u00f2 no li fan cas. Llavors, diu que si no es canvien les cartes s\u2019ha de canviar de joc (el proc\u00e9s), i com que tampoc li fan cas, adopta el discurs d\u2019una part de la societat catalana que porta mobilitzada des del 2006 que diu que ja en t\u00e9 prou i vol abandonar la partida (DUI).<\/p>\n

\u2014Per\u00f2 aix\u00f2 em sembla avui dia del tot improbable.<\/p>\n

\u2014\u00c9s una declaraci\u00f3, \u00e9s a dir, un farol<\/strong> fins que es demostri el contrari. Llavors, la resta de jugadors es mira i enraona que si un jugador se\u2019n va no hi ha m\u00e9s remei que canviar de joc (administracions, diputacions, mercats, inversions, etc.) i que seria millor canviar de regles abans que de joc. El govern, que va guanyant, \u00f2bviament, est\u00e0 en contra d\u2019aquest canvi de regles perqu\u00e8 est\u00e0 lligat pels mercats i el BCE, i pressiona perqu\u00e8 no s’abandoni la taula, primer amb amenaces i despr\u00e9s amb altres veus que parlen del veto i l’expulsi\u00f3 de la UE. Cada jugador, mentre dura l\u2019amena\u00e7a en campanya electoral, declara les seves jugades que s\u00f3n nom\u00e9s aix\u00f2, declaracions, \u00e9s a dir, possibles farols. Per\u00f2 la incomoditat de Mas, l\u2019aixafaguitarres, va cada dia en augment segons les enquestes. De fet, interessa el xoc de trens perqu\u00e8 el que interessa \u00e9s provocar una crisi que canvi\u00ef el joc.<\/p>\n

\u2014Si no deixen canviar les regles es canvia el joc. Com que no es vol canviar de joc es canvien les regles.<\/p>\n

\u2014M\u00e9s o menys. El que els interessa a tots els altres jugadors \u00e9s que l\u2019aixafaguitarres es calmi, per\u00f2 com que no se li permet negociar amb avantatge, \u00e9s impossible. Ell ho sap, i la seva posici\u00f3 \u00e9s ben c\u00f2moda: a cada amena\u00e7a apujar el to, mentre l\u2019estrat\u00e8gia del govern \u00e9s la de mantenir la ilul\u00b7lsi\u00f3 de que el seu joc \u00e9s el bo, de qu\u00e8 guanyaran per ser els bons i els espera el pitjor als dolents. L’estrat\u00e8gia del PP sembla la de guanyar els m\u00e0xims vots pel 20D i, a jutjar per les declaracions de Margallo, esperar que la \u201csuposada\u201d recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica apaivagui les \u00e0nsies sobiranistes. D’aquesta manera es desaprofita l\u2019oportunitat de canviar el R78. L’estrat\u00e8gia del PSC sembla la de moderar el to prometent un pacte perqu\u00e8 en S\u00e1nchez obtingui el m\u00e0xim suport el 20D.<\/p>\n

\u2014Llavors a qui recomana votar?<\/p>\n

\u2014Personalment, no escoltar la crida del vot \u00fatil, ni la de la majoria silenciosa. S\u00f3n fal\u00b7l\u00e0cies. Ning\u00fa vota per vost\u00e8 i el seu vot val el mateix, tan si el fa servir com no: no t\u00e9 cap valor \u00fatil individual. Votar creient en la utilitat del seu <\/em>vot \u00e9s un acte de fe, de ra\u00f3 pr\u00e0ctica, o d’imperatiu categ\u00f2ric. A la massa li \u00e9s igual. El vot de les masses \u00e9s el que t\u00e9 valor i aquestes s\u2019organitzen des de les bases militants i els mitjans de comunicaci\u00f3, la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, la mobilitzaci\u00f3 del vot i les enquestes. Ah, i les xarxes socials, l’efecte de les quals resulta imprevisible, com ja es va demostrar en les revolucions \u00e0rabs.<\/p>\n

\"\"

Enquesta a 20 de setembre de 2015, EL PAIS<\/p><\/div>\n

\u2014Per\u00f2, si hagu\u00e9s de votar a alg\u00fa?<\/p>\n

\u2014En un poble petit, un municipi on tothom es conegui, o amb democr\u00e0cia directa, m\u2019ho pensaria. Per\u00f2 si no creus en el sistema no votis, o fes un vot sense valor: vota in\u00fatil o nul. Ara, si admets que els dem\u00e9s hi creuen, cedeix el teu vot a alg\u00fa que hi cregui per\u00f2 no pugui votar. El joc seguir\u00e0 en marxa votis o no, i els teus problemes no canviaran a curt termini.<\/p>\n

\u2014Vost\u00e8 esquiva la pregunta.<\/p>\n

\u2014En l’article que anava a publicar<\/em>, deia que t’has de plantejar si t\u2019interessa que es canvi\u00ef el joc, les regles del joc, o deixar-ho tot igual. Passi el que passi el 27S el joc continuar\u00e0 el 20D, i pel que hem vist a Gr\u00e8cia, a Espanya, malgrat les bones intencions d’un pa\u00eds tou i endeutat, no hi ha res que ens garanteixi les promeses dels seus pol\u00edtics.<\/p>\n\r\n\t\t