{"id":720,"date":"2016-07-13T10:18:28","date_gmt":"2016-07-13T10:18:28","guid":{"rendered":"http:\/\/elecosinpasos.com\/?p=720"},"modified":"2016-08-18T10:53:50","modified_gmt":"2016-08-18T10:53:50","slug":"james-clarence-mangan-el-poe-irlandes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=720","title":{"rendered":"James Clarence Mangan, el Poe irland\u00e8s."},"content":{"rendered":"

Les obres completes de James Clarence Mangan es troben editades per l\u2019Irish Academic Press<\/em>, disponibles en la Reading Room <\/em>de la Biblioteca Nacional d\u2019Irlanda, una parada obligada pels lectors de Yeats i Joyce. L\u2019obra t\u00e9 proporcions enciclop\u00e8diques, i nom\u00e9s la poesia consta de quatre volums; al frontispici s’inclou una silueta del perfil del poeta, original de 1822.<\/p>\n

Perfil de JCM<\/p><\/div>\n

Nom\u00e9s hi ha un retrat post mortem \u2014l\u2019\u00fanic retrat\u2014 de l\u2019autor, <\/em>dibuixat el 1849, tot just despr\u00e9s de morir, per\u00f2 hom pot trobar reproduccions m\u00e9s idealitzades. Una d\u2019elles es troba a St. Stephen\u2019s Green<\/em>: un bust de bronze sobre un pedestal on hi ha gravat una representaci\u00f3 de Rois\u00edn Dubh <\/em>(la Roseta bruna), una al\u00b7legoria d\u2019Irlanda i, probablement, el seu poema m\u00e9s popular. El rostre de Mangan, de la m\u00e0 de l\u2019escultor Oliver Sheppard, autor entre d\u2019altres de l\u2019heroi C\u00fachulainn de la General Post Office<\/em>, es presenta ser\u00e8, amb melena rom\u00e0ntica, ulls grans i pregons; res a veure amb l\u2019alcoh\u00f2lic rodamons que acab\u00e0 dormint als parcs.<\/p>\n

Bust de JCM a St. Stephen’s Green, Dublin.<\/p><\/div>\n

Mangan va ser homenatjat al seu moment pels de la seva quinta, per\u00f2 va ser oblidat amb la mateixa rapidesa amb que es va extingir l\u2019aixecament de 1848. Als Estats Units va tenir certa recepci\u00f3, per\u00f2 la seva obra va acabar dispersa en antologies de poesia irlandesa. Llavors, un jove Yeats, amb 22 anys, va rescatar el seu nom. Yeats el va considerar avantpassat po\u00e8tic i poeta nacional d\u2019Irlanda, confessi\u00f3 feta al poema \u201cTo Ireland in the Coming Times\u201d: Nor may I less be counted one\/With Davis, Mangan, Ferguson. <\/em>A m\u00e9s, va difondre el nom de la seva amant secreta, Miss Stackpoole, qui, segons alguns editors, havia estat la responsable del seu car\u00e0cter per haver-li donat \u201ccarbasses\u201d.<\/p>\n

Anys despr\u00e9s, en ple Celtic Revival, <\/em>Joyce va reivindicar-lo en una confer\u00e8ncia <\/a>(clicar per veure el text) al University College, experi\u00e8ncia que els seus detractors van aprofitar per batejar-lo amb el malnom de \u201cel barretaire\u201d (en refer\u00e8ncia al personatge de Carroll) per la seva reputaci\u00f3 de somiatruites. Joyce, que llavors tenia vint anys i estava a punt de llicenciar-se, s\u2019inspiraria en la influ\u00e8ncia de Mangan com a poeta i contista. Tamb\u00e9, pels volts del centenari, un madur G. K. Chesterton el considerava una genialitat irlandesa, una baula entre la tradici\u00f3 i la modernitat, i feia mofa dels seus detractors, els unionistes anglesos.<\/p>\n

Amb aquests avals sembla que el reconeixement va arribar-li al centenari del seu naixement. Per\u00f2 l\u2019ombra de l\u2019oblit \u00e9s allargada i, fins i tot avui, the Man in the Cloak<\/em> roman mig desconegut, com minor poet<\/em>; com una perla mig enterrada per\u00f2 que fulgeix inadvertidament quan alg\u00fa se li acosta. Segueix, doncs, la traject\u00f2ria d\u2019una figura espectral semblant a la de Poe, oblidat llargament, i recuperat amb m\u00e9s popularitat que mai; poeta de la Jove Irlanda<\/em>, model per a l\u2019artista adolescent<\/em>, autor de culte, inspiraci\u00f3 per a g\u00f2tics<\/em>, cantants, novel\u00b7listes, i poetes; fins hi tot, es diu que el seu espectre vaga per la casa natal, un restaurant avui dia. I \u00e9s que la seva ombra g\u00f2tica no nom\u00e9s es projecta en els seus relats, que recorden als de E.T.A. Hoffmann, o en les traduccions alemanyes, sin\u00f3 en alguns dels seus models literaris, com el de Melmoth, l\u2019errant male\u00eft, l\u2019autor del qual, Ch. R. Maturin, admirava en l\u2019adolesc\u00e8ncia fins al punt de seguir-lo a dist\u00e0ncia pels carrers.<\/p>\n

Cartell de la com\u00e8dia macabra \u00abBleeding Poets\u00bb, del 2006; una hipot\u00e8tica trobada entre Poe, Mangan i Molly Malone.<\/p><\/div>\n

James Mangan (Clarence \u00e9s un afegit\u00f3 literari) va n\u00e9ixer en el Dublin d’un regne d\u2019Irlanda acabat d\u2019unir al Regne Unit, despr\u00e9s d’un fracassat aixecament republic\u00e0, i dos mesos abans de la reprimida rebel\u00b7li\u00f3 dublinesa del 1803. Mor\u00ed el 1849, poc despr\u00e9s del frac\u00e0s de la Jove Irlanda<\/em>, l\u2019eco celta de la Primavera dels pobles de 1848. <\/em>Aix\u00ed, doncs, el seu context hist\u00f2ric fou un entreacte del conflicte angloirland\u00e8s al qual no ser\u00e0 insensible.<\/p>\n

El Mangan escriptor treball\u00e0 primer per almanacs, despr\u00e9s en diaris liberals \u201cunionistes\u201d, com el Dublin University Magazine<\/em>, i finalment, amb la Jove Irlanda als diaris nacionalistes. Col\u00b7labor\u00e0 amb intel\u00b7lectuals dublinesos, i les seves traduccions li obriren la porta als moviments culturals europeus i a la llengua irlandesa, que coneixia per\u00f2 no dominava. Amb tot, per\u00f2, escrivia i s’expressava en angl\u00e8s.<\/p>\n

L\u2019\u00fanic escrit no literari que d\u00f3na fe de la seva orientaci\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s una carta mai rebuda pel director del The United Irishman<\/em>, John Mitchel, durant el rumor de la seva imminent detenci\u00f3. En ella es declara simpatitzant de la independ\u00e8ncia i alhora persona de poca o nul\u00b7la rellev\u00e0ncia pol\u00edtica. Aquesta contradicci\u00f3 \u00e9s constant en les seves opinions; tant apel\u00b7la al sentiment patri com critica la rauxa que porta les desgr\u00e0cies. Despr\u00e9s del frac\u00e0s del 1848, el Irishman <\/em>va ser tancat i el moviment desmantellat. John Mitchel, qui editaria la seva poesia p\u00f2stumament i idealitzaria la seva figura de m\u00e0rtir, acab\u00e0 deportat a un penal. La seva participaci\u00f3 pol\u00edtica va ser nul\u00b7la: mentre es recuperava a l’hospital per la seva mala salut, alguns dels seus companys compromesos que complien pres\u00f3 recaptaven diners per a ell.<\/p>\n

Tot i que els seus referents s\u00f3n rom\u00e0ntics, el Mangan m\u00e9s insubornable no \u00e9s un poeta rom\u00e0ntic en el sentit verdagueri\u00e0<\/em>, sin\u00f3 m\u00e9s b\u00e9 \u00e9s un personatge antirom\u00e0ntic, m\u00e9s proper a un d\u00e9cadent <\/em>urb\u00e0; la seva determinaci\u00f3 sembla compromesa amb un individualisme petitburg\u00e8s, pessimista i cr\u00edtic. Mangan es desllig\u00e0 de les seves responsabilitats pol\u00edtiques mitjan\u00e7ant les traduccions, l\u2019ap\u00f2crif, la invenci\u00f3 d’autors i obres, o el sarcasme, artificis que li van permetre escriure amb llibertat i sense comprom\u00eds directe.<\/p>\n

Ara b\u00e9, Mangan no era insensible al que passava. Fins hi tot va escriure un himne per a la nova rep\u00fablica. Els qui van defensar-lo afirmaren que fou el poeta de la decad\u00e8ncia d\u2019Irlanda, identificant la seva vida personal amb la ru\u00efna del pa\u00eds. El poemes m\u00e9s patri\u00f2tics ho s\u00f3n com anhels perduts, visions o derrotes; es despr\u00e8n una mena d\u2019orgull i malenconia pel passat nacional, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una redempci\u00f3 en la derrota.<\/p>\n

Retrat post-mortem d’en JCM, Per Frederic Burton.<\/p><\/div>\n

La pand\u00e8mia de c\u00f2lera que assol\u00e0 Dublin tamb\u00e9 va assolar Londres amb una virul\u00e8ncia no registrada mai, i va rematar als desnodrits supervivents de la Gran fam irlandesa. Mangan va morir de c\u00f2lera a l\u2019hospital de Meath, el 20 de juny de 1849, despr\u00e9s d\u2019anar-se marcint poc a poc i adquirir un aspecte cadav\u00e8ric que als seus coneguts els recordava al \u201cVell mariner\u201d de Coleridge. L\u2019\u00fanica pertinen\u00e7a que duia al ingressar era un llibre gastat de poesia germana. Al seu enterro, malgrat haver viscut un per\u00edode de gl\u00f2ria i decad\u00e8ncia en vida, van anar-hi cinc persones. Aquell mateix any, morien, per\u00f2, d\u2019altres causes, dos altres grans poetes g\u00f2tics: E. A. Poe i T. L. Beddoes.<\/p>\n

Mangan va treballar a la botiga de queviures familiar, d\u2019aprenent d\u2019escriv\u00e0, escriba legal, copista, i bibliotecari. Va tenir que mantenir als seus pares i als seus germans. Finalment, va caure en l\u2019alcoholisme, els deutes i va pidolar als amics. La seva prolixitat liter\u00e0ria (assajos, traduccions, contes, poemes, biografies, etc.), per\u00f2, va ser la seva \u00fanica font d\u2019ingressos en moments determinats; afirmava que tradu\u00efa 80 l\u00ednies al dia al preu de quasi una lliura. En altres mots, Mangan escrivia poemes per guanyar-se la vida, no per a una gl\u00f2ria parnassiana, i aix\u00f2 es veu molt b\u00e9 en la diferent qualitat dels seus poemes (alguns d\u2019ells s\u00f3n nyaps \u00e8pics) i en la seva versatilitat.<\/p>\n

Publicava sota pseud\u00f2nims com Drechsler; Selber; Terrae Filius; Hi-Hum; Whang-Hum; Vacuus; The Out-and Outer; Peter Puff Secundus; Monos; Lageniensis; A Mourne-r; Herr Hoppandgo\u00f6n Baugtrauter; Herr Popandgo\u00f6n Tutchemupp; Solomon Dryasdust; Dr Berri Abel Hummer; entre d\u2019altres. Se li atribu\u00efen traduccions del grec cl\u00e0ssic, alemany, franc\u00e8s, itali\u00e0, espanyol, turc, persa, \u00e0rab i ga\u00e8lic, entre d’altres m\u00e9s ex\u00f2tiques. Per\u00f2 les seves \u201cversions\u201d no eren del tot fiables per a alguns erudits, sin\u00f3 \u201cperversions\u201d: en alguns casos les millorava, en d\u2019altres, les empitjorava; per\u00f2 quasi mai eren fidels. El fet que algunes de les seves traduccions siguin \u201ca mitges\u201d <\/em>complica la classificaci\u00f3 dels cr\u00edtics literaris i afegeix a la llista de pseud\u00f2nims una altra d\u2019ap\u00f2crifs, o mig ap\u00f2crifs, que es troben entre l\u2019original i el plagi; intertextuals, o \u201cmanganitzats\u201d. Uns quants d\u2019aquests poemes van ser recollits juntament amb els poetes alemanys a l\u2019Anthologia Germanica<\/em>, d\u2019altres, en antologies del ga\u00e8lic, per\u00f2 pr\u00e0cticament tots van ser primerament publicats als diaris dublinesos.<\/p>\n

La traducci\u00f3 va ser la ra\u00f3 de ser d’en Mangan, entesa com a reescriptura i adaptaci\u00f3 a la voluntat del poeta; afegint o traient versos, canviant el sentit, o amagant l’autoria amb pseud\u00f2nims, i que el port\u00e0 a inventar-se poetes i poemes, amb anotacions a peu de p\u00e0gina i notes erudites; va fer de la traducci\u00f3 no nom\u00e9s una feina sin\u00f3 un joc i un estil de vida, una mistificaci\u00f3 de la seva identitat que responia a la voluntat de \u201cser els altres\u201d, de ser trobat \u2014o perdut\u2014 entre els altres, de ser descobert entre aquells a qui admirava i que no el van arribar a con\u00e8ixer mai. Ell ho anomenava \u201cl\u2019ant\u00edtesi del plagi\u201d, \u00e9s a dir, la ren\u00fancia de ser aut\u00e8ntic, anticipant-se a la modernitat.<\/p>\n

Escena de \u00abMangan’s Last Gap\u00bb. Com\u00e8dia macabra representada el 2013; el pare d’Oscar Wilde certificant la mort del poeta.<\/p><\/div>\n\r\n\t\t