{"id":730,"date":"2016-08-18T12:43:07","date_gmt":"2016-08-18T12:43:07","guid":{"rendered":"http:\/\/elecosinpasos.com\/?p=730"},"modified":"2016-08-21T10:20:05","modified_gmt":"2016-08-21T10:20:05","slug":"hommage-to-catalonia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=730","title":{"rendered":"Hommage to Catalonia"},"content":{"rendered":"
\"Homenatge

Homenatge a Catalunya. Ed. Publico.<\/p><\/div>\n

Fruit de les experi\u00e8ncies viscudes a Catalunya durant l\u2019hivern i la primavera de 1937, el periodista Eric Arthur Blair<\/strong> (d\u2019\u00e0lies George Orwell<\/strong>) va publicar el que es pot qualificar com a mem\u00f2ria de guerra, acompanyada de dos assajos de pol\u00edtica i cr\u00edtica propagand\u00edstica. La segona part d\u2019aquesta divisi\u00f3 en blocs respon a l\u2019an\u00e0lisi dels moviments pol\u00edtics a la rereguarda del front d\u2019Arag\u00f3; de fet, l\u2019autor no comprenia el perqu\u00e8 d\u2019un guirigall de sigles i partits que entrarien en pugna. Com molts d\u2019altres estrangers voluntaris, Orwell s\u2019havia cregut la versi\u00f3 internacional de la guerra civil espanyola: la versi\u00f3 dels diaris on es representava una guerra convencional entre bons i dolents, entre socialdem\u00f2crates i feixistes.<\/p>\n

Orwell, qui llavors es considerava socialista, va allistar-se a les mil\u00edcies del POUM<\/strong> per mediaci\u00f3 de la ILP<\/strong> (International Labour Party), sense afiliar-se\u2019n, sense con\u00e8ixer Espanya, ni tan sols la \u201cgeografia de la ciutat\u201d de Barcelona, ni les rivalitats entre les faccions revolucion\u00e0ries. Amb aquest desconeixement, i per les experi\u00e8ncies viscudes \u2013i sobreviscudes\u2013, rebr\u00e0 el baptisme de foc; de l\u2019astorament per no poder comprendre la \u201cfollia\u201d de la rereguarda i la repressi\u00f3, naixeran la veu de l\u2019Orwell escriptor i els elements descriptius i narratius que m\u00e9s endavant ressorgirien en les seves novel\u00b7les.<\/p>\n

La testa d’Orwell, al fons de la cua, sobresortint.<\/p><\/div>\n

Homenatge a Catalunya<\/em> ens ofereix la intrahist\u00f2ria des d\u2019una Barcelona encara revolucion\u00e0ria, al fred i la mis\u00e8ria de les trinxeres del front d\u2019Arag\u00f3, les escaramusses, i a la tornada a una Barcelona on la revoluci\u00f3 social comen\u00e7a a fracassar; despr\u00e9s, els fets de maig<\/strong> i les lluites al carrer abans de la tornada al front a les ordres de l\u2019Exercit popular; i, \u00a0finalment, la ferida de bala, la llic\u00e8ncia, i la implacable repressi\u00f3 a la rereguarda.<\/p>\n

L\u2019obra es public\u00e0 el 1938, quan encara no era acabada la guerra. Per tant, \u00e9s un testimoni per a un p\u00fablic internacional espectador de la guerra, i alhora, una den\u00fancia contra el bloqueig internacional de les democr\u00e0cies lliberals (com l\u2019anglesa o la francesa) i les pr\u00e0ctiques propagand\u00edstiques i repressives de l\u2019estalinisme des dels fronts populars. \u00c9s tamb\u00e9 una advert\u00e8ncia del que est\u00e0 a punt de esdevenir a Europa si es perd la guerra a Espanya (llavors, tot just abans de la invasi\u00f3 de Pol\u00f2nia i l\u2019alian\u00e7a entre Hitler i Stalin) i un an\u00e0lisi de la vertadera causa perduda dels internacionalistes, o mal anomenats per la propaganda comunista, \u201ctrotskistes\u201d.<\/p>\n

Orwell confessa que arrib\u00e0 a Espanya alineat amb la ideologia dels fronts populars i se\u2019n torn\u00e0 a Anglaterra m\u00e9s b\u00e9 anticomunista, o \u201cpoumista\u201d. La ra\u00f3 rau en qu\u00e8 en aquests sis mesos el PSUC<\/strong> port\u00e0 a terme una pol\u00edtica d’ordre o \u201cde dretes\u201d \u2013conservadora\u2013 que ofeg\u00e0 la revoluci\u00f3. Aquest \u00e9s el moll de l\u2019os d\u2019Homenatge a Catalunya<\/em>\u00a0extret pel futur autor de 1984: <\/em>l\u2019enemic no sols \u00e9s el feixisme (tolerat per la dreta europea de la pol\u00edtica de l\u2019apaivagament) sin\u00f3 la contrarevoluci\u00f3, l\u2019esquerra contrarevolucion\u00e0ria que fa \u00fas d\u2019agents provocadors i de propaganda enverinada, seguint la naturalesa cruel i ing\u00e8nua de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n

Homenatge a Catalunya<\/em> tamb\u00e9 \u00e9s un homenatge al poble espanyol, al seu car\u00e0cter obert i, tanmateix, als revolucionaris de Catalunya que en frenar l\u2019aixecament feixista el 18 de juliol, van impulsar la revoluci\u00f3 social, tot resistint els fronts de guerra. Ben aviat, per\u00f2, Orwell, que volia marxar a Madrid, va entendre que la revoluci\u00f3 social no s\u2019estava donant a tota Espanya, i que el fet d\u2019haver anat a parar a la Barcelona del 1936 el convertia en un testimoni d\u2019excepci\u00f3.<\/p>\n

Per aix\u00f2, Orwell \u00e9s el nostre \u201cimpertinent\u201d angl\u00e8s, l\u2019exclusiu testimoni de la revoluci\u00f3 social a Catalunya; \u00e9s tamb\u00e9 un homenatge als qui van creure en que la revoluci\u00f3 podria canviar les coses a millor; per\u00f2, sobre tot, \u00e9s un homenatge a la seva pr\u00f2pia mem\u00f2ria i a les persones amb qui es va topar durant aquells sis mesos: els companys del front i de la rereguarda; els coneguts i els desconeguts: des del record d\u2019un itali\u00e0 que s\u2019inscriu com a milici\u00e0, amb el qual comen\u00e7a la narraci\u00f3, del traginer aragon\u00e8s que ca\u00e7a al mat\u00ed en terra de ning\u00fa; de l\u2019oficial republic\u00e0 que li dona la m\u00e0 abans de fugir d\u2019Espanya; o de l\u2019aventurer Georges Kopp<\/strong> (inspiraci\u00f3 de Winston, l\u2019heroi de 1984<\/em> segons alguns cr\u00edtics) que acab\u00e0 engarjolat i donat per mort en el moment de la publicaci\u00f3 del llibre (per\u00f2 que sobreviur\u00e0 i es retrobar\u00e0 amb Orwell a Anglaterra). Totes aquestes \u00e0nimes conviuen en el record d\u2019aquest foraster, el contrast amb el qual fa que ressaltin les qualitats d\u2019un poble trasbalsat per la guerra i la revoluci\u00f3.<\/p>\n

Carnet d’identitat franc\u00e8s d’en George Orwell<\/p><\/div>\n

Els annexos<\/h2>\n

Orwell ofereix la versi\u00f3 pol\u00edtica dels fets de maig del 1937<\/strong>\u00a0amb les \u00faniques fonts que el seu testimoni i la propaganda. En resulta un an\u00e0lisi cr\u00edtic per\u00f2 incomplet, on es diferencien les contradiccions entre els\u00a0discursos propagand\u00edstics estrangers i locals. Orwell vol denunciar all\u00f2 que la hist\u00f2ria demostrar\u00e0 finalment: que el POUM va ser el cap de turc del PSUC per a que el PCE pogu\u00e9s consolidar el seu poder en una rep\u00fablica bloquejada per la socialdemocr\u00e0cia europea, i necessitada de les armes de Stalin. Pel que fa a l\u2019anarquisme i a la CNT-FAI i altres organitzacions antifeixistes, el punt de vista d\u2019Orwell \u00e9s de biaix; ens indica el que d\u2019altres anarquistes confirmaran: que tot i les difer\u00e8ncies d\u2019ambd\u00f3s grups, els anarquistes, en tant que revolucionaris, no es van posicionar a favor de la repressi\u00f3 republicana-comunista.<\/p>\n

Per\u00f2 cada subseg\u00fcent reconstituci\u00f3 del Govern era un pas cap a la dreta.<\/p><\/blockquote>\n

Els fets de maig representen la contrarevoluci\u00f3 per etapes.<\/p>\n

Sense esmentar-ho, l\u2019exposici\u00f3 d\u2019Orwell recorda a la de Karl Marx<\/strong> d\u2019El 18 brumari de Llu\u00eds Bonaparte<\/em>, on es diu\u00a0que la revoluci\u00f3 de 1848<\/strong> fou \u201cdescendent\u201d, es a dir, contradict\u00f2ria i plena d’indecisions fins que les forces conservadores caigueren a pes sobre les esquerres: durant les tres etapes que van de 1848 a 1852, les faccions m\u00e9s a la dreta dels revolucionaris (proletaris\u00a0primer, dem\u00f2crates, republicans i conservadors finalment) reprimiren el sector m\u00e9s revolucionari de l’esquerra. Pot ser que l\u2019an\u00e0lisi no sigui comparable, per\u00f2 en aquest cas, l\u2019exposici\u00f3 de Marx \u00e9s suggeridora per a la guerra civil espanyola: les contrarevolucions actuen per etapes on l\u2019element de canvi va sent acorralat fins que el poder es concentra en una facci\u00f3 conservadora i d\u2019ordre, \u2014de dretes, segons Orwell, qui no les diferenciava entre comunistes i feixistes\u2014; fins que degenera en el coup<\/em> d\u2019un dictador populista recolzat per les hordes del lumpen.<\/p>\n

Barricades rue Saint-Maur, 1848<\/p><\/div>\n

Pel que fa a les ideologies durant la revoluci\u00f3 a Catalunya, Orwell explica les contradiccions entre la posici\u00f3 mal anomenada \u201ctrotskista\u201d i la comunista de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n

En conjunt, jo acceptava el punt de vista comunista, que es redu\u00efa a dir: \u201cNo podem parlar de revoluci\u00f3 fins que no haguem guanyat la guerra\u201d, i no el del POUM, que es redu\u00efa a dir: \u201cO avancem, o recularem\u201d. Quan m\u00e9s tard vaig decidir que el POUM tenia ra\u00f3 o, en tot cas, m\u00e9s ra\u00f3 que els comunistes, no fou pas recolzant-me en una base te\u00f2rica. Sobre el paper, la posici\u00f3 dels comunistes era bona; el mal era que llur comportament real feia dif\u00edcil de creure que la defensaven de bona fe. L\u2019esl\u00f2gan tan sovint repetit: \u201cPrimer la guerra, i la revoluci\u00f3 despr\u00e9s\u201d, tot i que el milici\u00e0 corrent del PSUC se l\u2019empassava, creient sincerament que la revoluci\u00f3 continuaria un cop guanyada la guerra, era una entabanada. Pel que treballaven els comunistes no era per ajornar la revoluci\u00f3 espanyola fins que fos el moment adequat, sin\u00f3 per assegurar-se que no es produiria mai.<\/p><\/blockquote>\n

Prud\u00e8ncia, resist\u00e8ncia i desig de canvi. Les tres virtuts orwellianes.<\/h2>\n

La veu d\u2019Orwell ens deixa un bon grapat d\u2019advert\u00e8ncies per qui es vulgui ficar dins del m\u00f3n de les picabaralles pol\u00edtiques; advert\u00e8ncies que encara avui es poden pensar en democr\u00e0cia, allunyats del so de les bombes, sempre amb la deguda dist\u00e0ncia:<\/p>\n

La principal \u00e9s la de no fiar-se dels propis prejudicis<\/strong>, i quan afirmem o neguem quelcom que faci refer\u00e8ncia a una picabaralla pol\u00edtica, tenir en compte que tots els nostres punts de vista ja estan prejutjats; aix\u00ed doncs, recon\u00e8ixer-ho \u00e9s fonamental per poder argumentar amb cautela.<\/p>\n

Jo crec que en un cas com aquest ning\u00fa no \u00e9s, ni pot ser-ho, completament ver\u00eddic… previnc al lector en contra del meu partidisme, dels meus errors de fet i de la inevitable distorsi\u00f3 deguda al fet que jo nom\u00e9s he vist una part dels esdeveniments. I el previnc exactament en contra del mateix per a quan llegeixi qualsevol altre llibre sobre aquest per\u00edode de la guerra espanyola.<\/p><\/blockquote>\n

Semblaria que la prud\u00e8ncia, en l\u2019era post-1984, ja no la porta a la pr\u00e0ctica cap diari.<\/p>\n

Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s horribles de la guerra \u00e9s que tota la propaganda b\u00e8l\u00b7lica, tots els crits, i les mentides, i l\u2019odi, procedeixen invariablement de persones que no prenen part en la lluita.<\/p><\/blockquote>\n

Per pensar-hi en una societat 2.0. (twitter, facebook, etc.). Una mica despr\u00e9s diu:<\/p>\n

Un dels efectes m\u00e9s terribles d\u2019aquesta guerra fou que m\u2019enseny\u00e0 que la premsa d\u2019esquerra \u00e9s tant esp\u00faria i falsa com la de la dreta.<\/p><\/blockquote>\n

Una altra recomanaci\u00f3 orwelliana \u00e9s la de resistir-se als processos recentralitzadors del poder, plantant batalla. La resist\u00e8ncia<\/strong> alenteix aquest processos:<\/p>\n

Un any despr\u00e9s d\u2019haver esclatat la guerra, els obrers catalans havien perdut bona part de llur poder, per\u00f2 llur posici\u00f3 era encara relativament favorable. Potser ho hauria estat molt menys si hagu\u00e9s quedat clar que estaven disposats a suportar, imp\u00e0vids, tota mena de provocacions. Hi ha ocasions en qu\u00e8 val m\u00e9s lluitar i ser ven\u00e7ut que no pas lluitar.<\/p><\/blockquote>\n

Sobre l\u2019esperit revolucionari, o el desig de canviar les coses<\/strong> contra el poder conservador, Orwell indica que ning\u00fa agafa les armes \u2013avui en diem \u201ces mobilitza\u201d\u2014 per a que les seves circumst\u00e0ncies es quedin de la mateixa manera; si tot ha de quedar igual, m\u00e9s val conformar-se amb perdre la guerra; el poder de bescanviar la pr\u00f2pia mis\u00e8ria per un futur millor \u00e9s el que mant\u00e9 elevada la moral.<\/p>\n

Homenatge a S\u00edria.<\/h2>\n

Podr\u00e0 semblar tendenci\u00f3s, per\u00f2 la idea de qu\u00e8 seguim vivint amb la bena de la propaganda als ulls, i de qu\u00e8 les democr\u00e0cies lliberals s\u00f3n porugues i conservadores, recorda al bloqueig internacional de la guerra civil espanyola que preced\u00ed la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n

Cert que a l\u2019Europa d\u2019avui el soroll de bombes no \u00e9s el mateix, per\u00f2 al m\u00f3n segueixen havent-hi fronts, guerres, propagandistes, partits pol\u00edtics, grups de pressi\u00f3, i conflictes; i tamb\u00e9, fronts a la rereguarda. La pol\u00edtica, com la guerra, tamb\u00e9 \u00e9s \u201cgesti\u00f3 del conflicte\u201d.<\/p>\n

George Monbiot<\/strong>, un col\u00b7laborador del diari The Guardian<\/em>, considera que l\u2019era actual es troba m\u00e9s a prop de 1984<\/em> que el 1937. Afirma que avui en dia (post 11-S), Orwell hagu\u00e9s estat detingut i engarjolat, ja que anar a lluitar a la guerra de S\u00edria contra el r\u00e8gim de Baixar al-\u00c0ssad<\/strong> a favor dels revolucionaris, per raons pol\u00edtiques o ideol\u00f2giques, es considerat per Europa com un acte de terrorisme castigat amb pres\u00f3.<\/p>\n

El guirigall de faccions a S\u00edria amb els interessos dels seus aliats i les seves relacions fosquess\u00f3n incomprensibles per al lector estranger d’avui, el qual, com l’Orwell del 1936, nom\u00e9s sap el que diu la propaganda: que hi ha una guerra entre \u00abbons i dolents\u00bb i que \u00a0l\u2019Estat Isl\u00e0mic<\/strong> \u00e9s una facci\u00f3 independent. La propaganda va plena en aquests dies, i les simpaties i animositats prenen el lloc de l’an\u00e0lisi. Com en Orwell abans d’anar al front d’Arag\u00f3, l’\u00fanica cosa que sabem del cert \u00e9s que la guerra va comen\u00e7ar amb una revoluci\u00f3, la Primavera \u00e0rab<\/strong>, contra el r\u00e8gim de Baixar al-\u00c0ssad.<\/p>\n

Podem portar el raonament m\u00e9s lluny. Imaginem que la guerra de S\u00edria \u00e9s el prolegomen d\u2019una guerra m\u00e9s gran al pr\u00f2xim orient. Posem que Europa imposa un bloqueig al territori que afavoreix els aliats bel\u00b7ligerants i la ind\u00fastria armamentista. Posem que hi ha algunes pot\u00e8ncies estrangeres amb interessos econ\u00f2mics que ingereixen activament al territori i cobegen annexar-se un tros de S\u00edria o d’Iraq, o de mantenir la guerra indefinidament per portar a terme \u00abpol\u00edtiques de xoc\u00bb als seus territoris.\u00a0No estar\u00edem de fet a l’any 1938?<\/p>\n

Qu\u00e8 en sortiria d’aquesta guerra? I el que encara \u00e9s pitjor, qu\u00e8 podr\u00edem fer?<\/p>\n

\"Cartell<\/p>\n

P.S. Animal Farm & 1984<\/h2>\n

(1) Orwell va escriure Animal Farm<\/em>, una faula swiftiana sobre les revolucions i contrarevolucions, i en detall, sobre el paper de les classes en lluita, on es representa la \u201crevoluci\u00f3 descendent\u201d de Marx. Es pot rastrejar la caiguda del R\u00e8gim, la lluita interna, la repressi\u00f3 dels dissidents, i la restauraci\u00f3 de l\u2019ordre. La moral final \u00e9s que el r\u00e8gim anterior pacta amb la dreta de la revoluci\u00f3 per restablir l\u2019ordre, mentre que la desemparan\u00e7a de la classe treballadora \u00e9s absoluta.<\/p>\n

(2) 1984<\/em> \u00e9s considerada avui com un cl\u00e0ssic de la literatura universal i de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 dist\u00f2pica. Llibre ic\u00f2nic, a m\u00e9s de ser perill\u00f3s de posseir all\u00ed on ha triomfat la contrarevoluci\u00f3 \u00e0rab (a Egipte principalment, llegiu aqu\u00ed<\/a>).<\/p>\n

Representa una societat que t\u00e9 per objectiu eliminar totes les revolucions futures contra ella mitjan\u00e7ant un r\u00e8gim totalitari. Queda ben clar que Orwell pren com a model l\u2019estalinisme, per\u00f2 amb un sofisticat aparell tecnol\u00f2gic de repressi\u00f3 i control f\u00edsic i mental. No \u00e9s estrany percebre certes correspond\u00e8ncies entre Homenatge a Catalunya<\/em> i 1984<\/em>, per\u00f2 la novel\u00b7la va molt m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n

El control de la propaganda \u00e9s absolut (Qui controla el present, controla el passat. Qui controla el passat, controla el futur<\/em>), aix\u00ed com el rentat de cervell a trav\u00e9s de les consignes repetides (La guerra \u00e9s la pau. La llibertat \u00e9s l\u2019esclavitud. La ignor\u00e0ncia \u00e9s la for\u00e7a<\/em>), el control de la conducta a trav\u00e9s de les telepantalles, i els condicionaments conductuals, com l\u2019anul\u00b7laci\u00f3 de l\u2019instint sexual, o els cognitius: el crimental<\/strong>, el doblepensar<\/strong>, o el paracrim<\/strong>. L\u2019objectiu del control \u00e9s crear un estat an\u00edmic on el poble limiti la seva llibertat a un pensament vigilat i controlat pel partit, fora del qual no hi ha res.<\/p>\n

La manipulaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica<\/strong> i de la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica<\/strong>, aix\u00ed com el foment de l\u2019oblit, s\u00f3n fonamentals per mantenir el r\u00e8gim en el poder. Nom\u00e9s controlant els records i els pensaments a trav\u00e9s del llenguatge es pot garantir la perpetu\u00eftat del partit \u00fanic en el poder. Tanmateix, la vaporitzaci\u00f3<\/strong> dels opositors o dissidents \u00e9s normativa: no nom\u00e9s es tracta d\u2019una repressi\u00f3 f\u00edsica sin\u00f3 tamb\u00e9 una manipulaci\u00f3 del seus registres, traces i del seu record, pr\u00e0ctica que han portat a terme totes les propagandes totalit\u00e0ries.<\/p>\n

La societat de 1984<\/em> \u00e9s org\u00e0nica. Organitzada en un partit \u00fanic, una nomenclatura anomenada el \u00abPartit interior\u00bb controla els ministeris i les administracions, mentre que una classe baixa de funcionaris treballen al \u00abPartit exterior\u00bb. Fora del partit, estan els proles<\/strong>: productors i consumidors sense consci\u00e8ncia pol\u00edtica, ineducats i atemorits per la propaganda, la delaci\u00f3 i l\u2019escassetat de bens; adormits pel cinema pornogr\u00e0fic, la m\u00fasica ef\u00edmera i sense missatge, representen el lumpenproletariat del futur. La paradoxa de 1984<\/em> \u00e9s que els \u00fanics que podrien enderrocar el r\u00e8gim totalitari amb una revoluci\u00f3 s\u00f3n ells.<\/p>\n

<\/p>\n

La cultura d\u2019aquesta societat es basa en el dogmatisme i la censura de tot contingut que no hagi estat col\u00b7lectivitzat pel partit. El culte a la personalitat del l\u00edder substitueix tota altra metaf\u00edsica divina o cient\u00edfica. Les lit\u00fargies s\u00f3n substitu\u00efdes per la Setmana de l\u2019odi<\/strong>, dos minuts d\u2019odi i f\u00faria canalitzats per a que el poble mateix purgui els enemics assenyalats de l\u2019estat. La literatura i l\u2019art no t\u00e9 missatge i \u00e9s artificial, allunyada de l\u2019experi\u00e8ncia individual de l\u2019autor, i es composa amb maquines programables, versificadors; el cinema fomenta l\u2019odi contra els enemics de l\u2019estat i la propaganda, creant el clima b\u00e8l\u00b7lic que justifica l\u2019aparell repressiu i perpetua la cultura d\u2019una guerra que, en realitat, no interessa guanyar ni perdre, sin\u00f3 que es mantingui per justificar l\u2019estructura socioecon\u00f2mica<\/em>.<\/p>\n

Retornant a Homenatge a Catalunya<\/em>, Orwell fa dir a O\u2019Brien, al final de 1984<\/em>, la ra\u00f3 principal de la contrarevoluci\u00f3:<\/p>\n

El Partit busca el poder nom\u00e9s en benefici propi. No ens interessa el b\u00e9 dels altres, nom\u00e9s ens interessa el poder. [\u2026] Som diferents de totes les oligarquies del passat perqu\u00e8 nosaltres sabem qu\u00e8 estem fent. Tots els altres, fins i tot els qui s\u2019assemblaven a nosaltres, eren covards i hip\u00f2crites. Els nazis alemanys i els comunistes russos van acostar-se a nosaltres en els m\u00e8todes, per\u00f2 mai no van tenir prou coratge per recon\u00e8ixer les seves motivacions. [\u2026] Nosaltres no som aix\u00ed. Sabem que ning\u00fa no arreplega el poder amb la intenci\u00f3 d\u2019abandonar-lo. El poder no \u00e9s un mitj\u00e0, \u00e9s el fi. No s\u2019estableix una dictadura amb la intenci\u00f3 de salvaguardar la revoluci\u00f3: es fa una revoluci\u00f3 amb la intenci\u00f3 d\u2019establir la dictadura. L\u2019objecte de la persecuci\u00f3 \u00e9s la mateixa persecuci\u00f3. L\u2019objecte de la tortura \u00e9s la mateixa tortura. L\u2019objecte del poder \u00e9s el mateix poder\u201d. [\u2026] Cap\u00edtol III, 3a part.<\/p><\/blockquote>\n\r\n\t\t