{"id":801,"date":"2017-02-17T15:11:56","date_gmt":"2017-02-17T15:11:56","guid":{"rendered":"http:\/\/elecosinpasos.com\/?p=801"},"modified":"2017-03-30T10:54:07","modified_gmt":"2017-03-30T10:54:07","slug":"laixovar-del-lector","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elecosinpasos.com\/?p=801","title":{"rendered":"L\u2019aixovar del lector"},"content":{"rendered":"

El llibreferit mira ensinistrat, com un gos d\u2019atura. Escruta els lloms, els t\u00edtols, i les portades. Reconeix els signes que li indiquen la pres\u00e8ncia d’un autor determinat, una editorial, o la seva v\u00e0lua bibli\u00f2fila; fins i tot, ho identifica pels colors i les mides.<\/p>\n

Entrar en una llibreria, per\u00f2, on tot est\u00e0 \u00a0endre\u00e7at i els llibreters coneixen les refer\u00e8ncies, no proporciona el mateix grau d\u2019excitaci\u00f3 que entrar a una botiga de llibres vells, uns encants, un rastro<\/em>, o una botiga de segona m\u00e0. Quan s’entra en un d’aquests espais s’obre el ventall del possible, tan excitant com ho \u00e9s pel ca\u00e7ador la topada amb una pe\u00e7a major, o pel cercador de tresors, uns bocins d\u2019argila. \u00c9s aquesta excitaci\u00f3 pel risc positiu, on l\u2019\u00fanica cosa per perdre \u00e9s el desig de tenir-lo, el plaer \u00fanic que proporciona una cacera \u201cestoc\u00e0stica\u201d de llibres de segona m\u00e0.<\/p>\n

R\u00e1fols-Casamada. Font: www.lacerverinadart.com<\/p><\/div>\n

Penso que el cas de la biblioteca R\u00e0fols-Casamada de l\u2019any passat tamb\u00e9 anava de tot aix\u00f2. No pel trasbals de les \u201cconsci\u00e8ncies p\u00e0tries\u201d sin\u00f3 per l\u2019excitaci\u00f3 dels instints selv\u00e0tics dels qui sortim a \u201cca\u00e7ar llibres\u201d. El dia de la not\u00edcia, recordo que hi era\u00a0als mateixos Encants, a la part de dalt, observant com uns periodistes entrevistaven l\u2019afamat venedor d\u2019accent magreb\u00ed, i com uns nens s’abocaven a la barana i els hi cridaven \u00abaqu\u00ed, aqu\u00ed, queremos salir por la tele. Aqu\u00ed, aqu\u00ed.\u00bb En arribar a casa vaig saber de la not\u00edcia, i llavors vaig interpretar la fressa d\u2019aquella tarda al voltant d\u2019aquella parada carregada de llibres.<\/p>\n

Em vaig quedar amb les ganes, per\u00f2 al dia seg\u00fcent ja nom\u00e9s quedaven llibres d\u2019edicions sobre arquitectura, il\u00b7lustraci\u00f3 i pol\u00edtica. No va tardar massa, per\u00f2, en haver-hi un incert rebombori. Com \u00e9s que l\u2019administraci\u00f3 catalana no havia tutelat ni s\u2019havia fet c\u00e0rrec de la biblioteca personal del pintor? Algunes veus van afirmar que s\u2019havia fet una oferta, per\u00f2 que aquesta va fer-se despr\u00e9s d\u2019haver aparaulat la venta amb un col\u00b7leccionista privat; d\u2019altres, que l\u2019oferta no era massa sucosa ni decent; i finalment, que el col\u00b7leccionista va pagar 2440\u20ac pels ex-libris sobrants del pintor, o que, fins i tot, no tenien prou valor per donar-les a la mateixa fundaci\u00f3 del pintor, qui es va mostrar inexplicablement dolguda (no ho sabien, doncs?). El cert es que l\u2019eco d\u2019aquest fenomen, m\u00e9s corrent del que la gent sol pensar-se, va arribar per la den\u00fancia d\u2019un tal Joan Pinyol, fil\u00f2leg, qui sembla no va poder suportar el canibalisme pornogr\u00e0fic d\u2019aquella tarda, i del qual els diaris van fer-se un p\u00e8l de ress\u00f2, no massa tampoc.<\/p>\n

Dit aix\u00f2, el fat de la \u201cR\u00e0fols\u2013Casamada\u201d i el d\u2019altres persones, conegudes i an\u00f2nimes, no ens hauria de preocupar gaire. S\u2019ha de considerar que els llibres que acumulem durant la vida, com a part \u00edntegra d\u2019aquesta? O \u00e9s que volem creure que per contacte, o fent un gargot a l\u2019interior, es converteixen en una pe\u00e7a intransferible? El fet \u00e9s que el dest\u00ed final dels llibres no hauria de ser gaire diferent al d\u2019acabar en els Encants: all\u00ed, al menys es potinegen, es palpen, s’oloren, es fullegen, es miren, es compren, es regategen, en definitiva, s’erotitzen: cobren una segona vida, la de la segona m\u00e0. I la pornografia bibli\u00f2fila \u00e9s morbosa i excitant.<\/p>\n

Ser llegit quan s\u2019est\u00e0 mort, o usar l\u2019aixovar d\u2019un mort, tot i que no et serveix per res, \u00e9s una manera d\u2019estar viu en l\u2019altre. Que un llibre acabi en mans d\u2019un altre i que aquest pugui descobrir el teu ex-libris, les teves notes, una carta a mig escriure entre p\u00e0gines, una corol\u00b7la premuda, una postal rebuda, una entrada de teatre, o una caricatura, \u00e9s d\u2019un transcendentalisme gens a envejar del de qualsevol \u00e8tica o religi\u00f3.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s cert, per\u00f2, que els llibres poden patir desperfectes i ser destru\u00efts parcialment, o totalment. Per\u00f2 aix\u00f2, m\u00e9s que un fet advers en un llibre del que es poden obtenir c\u00f2pies, \u00e9s un element estoc\u00e0stic que eleva el seu valor. No \u00e9s aix\u00ed que les \u00e0mfores malmeses i els derelictes obtenen major reconeixement per l\u2019estat final d\u2019aquesta lluita contra el temps i els elements, entre la conservaci\u00f3 i la destrucci\u00f3? Les antigalles, quan m\u00e9s malmeses i m\u00e9s \u00faniques, millor. \u00c9s la vida passada de l\u2019objecte, l\u2019\u00fas que se\u2019n va fer, la que li atorga valor en aquesta segona.<\/p>\n

Personalitzar-los pels qui vindran, o ser \u00fanic per ser esc\u00e0s. Vet aqu\u00ed un dels fats del llibre de segona m\u00e0. Un bot\u00ed que no se li hauria de negar a cap ca\u00e7ador de llibres.<\/p>\n

El Pa\u00eds. La biblioteca de R\u00e0fols-Casamada<\/p><\/div>\n\r\n\t\t