Arriben les eleccions, ciutad\u00e0, i encara no saps qui votar.
\nSaps que \u00e9s el teu dret i, a m\u00e9s, que aix\u00ed \u00e9s com s’exerceix la democr\u00e0cia; branca sagrada del mateix tronc que el parlamentarisme o la llibertat, i…
\nque omple la gola dels qui en aquests dies et demanen votar, pros\u00e8lits.
\nCiutad\u00e0. Oblidat d’aquest nom. Apel\u00b7la a la m\u00e0scara social.
\nIndividu. No actu\u00efs lliurement per negaci\u00f3, sin\u00f3 per afirmaci\u00f3 de l’acci\u00f3.
\nHome. Cada acci\u00f3 t\u00e9 el valor que li donis, ni m\u00e9s ni menys, per sobre de les ideologies dels ciutadans o les seves reaccions.
\nAix\u00ed doncs, abstenir-se t\u00e9 el mateix valor que votar.
\nEl valor del teu vot –del teu acte–, home lliure, nom\u00e9s te’l dones tu mateix.
\nI aquest valor sempre \u00e9s completament in\u00fatil per als altres.
\nEl vot del ciutad\u00e0 \u00e9s el d’aquell que creu ing\u00e8nuament que el seu vot ha de ser \u00fatil:
\nqui vota com Kant, i creu que si hom fes el mateix un altre gall cantaria…
\nQui vota pensant que no vota ell, sin\u00f3 una classe o estructura, que es creu ser el motor d’una hist\u00f2ria, o
\nqui digui que un vot val tants escons
\no que si no fas el que diuen uns afavoreixes no s\u00e9 a qui, ni quelcom.
\nDonar raons per a un vot sempre el fa ser un acte \u00fatil.
\nPer aix\u00f2, un vot \u00fatil no \u00e9s un vot lliure.
\nPer aix\u00f2, un vot lliure \u00e9s un vot in\u00fatil.
\nVota in\u00fatil. La llibertat \u00e9s in\u00fatil. En aix\u00f2 rau la seva superioritat.
\nI encara que sentis aquelles veus que et diuen que si no vas a votar quelcom sinistre estar\u00e0 a punt de passar…
\nvota in\u00fatil. Ja est\u00e0s condemnat a prendre’n part, encara que sigui com a convidat de pedra.
\nVota… in\u00fatil.
\nI encara que et diguin que el poble parla a les urnes, que \u00e9s savi, que t\u00e9 seny i, fins i tot, que t\u00e9 domicili propi, votar nom\u00e9s t\u00e9 el valor que li vulguis donar.<\/p>\n
<\/p>\n\r\n\t\t