Ramón Dachs: epojé i essència

 

El poeta recitava Blanc amb música ambiental de Bill Evans; de fons: les imatges del viatge a l’Antàrtida del 2009. La performance va ser una posada d’escena d’art total: música, imatge i llenguatge escrit i oral.

 

dachs2_18986

Abans i després, Dachs saludava amb atenció i semblava saber ben bé què era el que feia i què havia de dir. En la seva mirada, una intenció pedagògica. Les respostes: mesurades a la pregunta.

Arriba’m /blanc /desert
Heme /blanca /nada
Arrive /moi /désert

Poema triangulat en català, castellà i francès, incorporant matisos que només s’aprecien des d’un trilingüisme bàsic. Entre les estructures sil·làbiques, els icebergs visuals i un lento adagio jazzístic.

La traducció com a element creatiu: reescriptura del marc cultural, fusió cultural; Dachs cerca entre les llengües figuracions literals i suggerents: entre el dir i connotar, l’ésser es diu en cada elecció del mot cercant. Defensa la interdependència de les llengües romàniques; poesia per a començaments d’un segle.

El món, un mar; la llengua, un vaixell; l’home, un navegant; el llibre, un viatge; i cada poema, un incident. (Poemes mínims)

L’al·legoria de l’experiència literària, d’ecos existencialistes, encaixar perfectament amb la intenció de recitar Blanc.

Les llengües tenen els seus fantasmes.

Cada vaixell té la seva manufactura, la marca d’origen; estructures històriques superposades en el sentit semàntic. La seva especificitat. Dir allò, el blanc, és cercar l’invisible; significa, doncs, assetjar el que es vol dir en diferents llengües. Assetjar, no caçar. Cada llengua: un rastre que acota part del sentit del mot. El que diu es troba encerclat entre les llengües, una possibilitat, tanmateix.

Tarjeta ramon dachs_Page_1

 poema mínim

cristall

irreductible

Intersubjectivitat reduïda a una maragda:

llavis

beuen

llavis

Avui, allunyat de Fosca endins, tot i que delerós de les formes mètriques mesurades, el formalisme de Dachs és singular, essencial i assequible; en el llenguatge, però cap a fora del llenguatge. La proposta multilingüe, una demanda cada vegada més comprensible; la intertextualitat en línia, una nova forma d’experimentar l’atzar en la creació; les matemàtiques, poesia no-lineal, un nou formalisme.

Ramon Dachs. Font: AELC

(Aquest article va ser publicat originàriament el març de 2014)

Share This:

Esta entrada ha sido publicada en Prosemas, Reseñas y etiquetada como , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *