TRANSPORT TYCOON

Les dues velles no sabien per què l’accés de la nova estació d’autobusos estava orientat a l’est, bloquejat per un parell de pins i un tou de matolls. La carretera quedava a l’oest. Per on entraria l’interurbà que ja portava hores de retard? Es van queixar de com malgastava l’alcalde, i del menysteniment per l’accesibilitat per part de l’empresa concessionària, nova al poble. Mentre esperaven vora els pins, de cop s’apropà el rum-rum d’una excavadora. Va baixar un home amb casc i vestit de groc per a indicar-los que anaven a enderrocar l’estació, i que si s’apressaven potser agafarien l’últim tren. Van demanar un taxi. Quan ja sortien, van sentir una forta explosió, i pel camí cap a l’estació van contemplar com havia canviat el paisatge d’ençà l’any passat: ara hi havia carreteres que s’abocaven a un llac, vies en mig del no res que s’entortolligaven en revolts concèntrics, altells que eren plans, i plans que eren altells. El taxista, que les sentia remugar, va comentar: “últimament hi ha molta activitat”. I després d’un silenci incòmode continuà: “Ai, amb els subsidis d’aquest ajuntament no sé on anirem a parar.”