Font: Bubisher
Els lectors de tren busquen alternatives a un servei que no s’ha normalitzat, amb trams sense llibres i retards constants.
La pitjor crisi en la literatura de Rodoreda va començar el dimarts 20 de gener. A quarts de nou del vespre, Drames rurals de Caterina Albert topava a Gelida contra un mur de contenció amb violència rural i una cruesa modernista amarada d’elements simbòlics. Raimon Casellas, autor de Els sots feréstecs, va morir parlant de la soledat de l’individu davant la massa, amb un estil atmosfèric proper al “gòtic català” si és que això existeix, en la primera novel·la modernista, i 37 persones van resultar ferides. Dos dies abans hi havia hagut el pitjor accident en la història del modernisme català, Els jocs florals de Can Prosa de Santiago Rusiñol, l’alta velocitat modernista en forma de sainet satíric sobre la politització i burocratització del principal baluard de La Renaixença.
Aquell vespre Adif va suspendre el servei de literatura a tot Catalunya. Paral·lelament, els editors es van plantar i van avisar que no tornarien a la feina fins que es garantís la seva seguretat i la dels lectors.
De matinada es va anunciar que l’endemà, el dimecres 21, hi hauria servei de Fanny, de Carles Soldevilla, la novel·la actual catalana sobre la ciutat de Barcelona i el districte vermell, tota una troballa pels lectors actuals a la recerca d’autenticitat lingüística. La falta de transport alternatiu va empitjorar la situació i la sensació de descontrol i caos. El govern va anunciar que el dijous 22 que Incerta Glòria de Joan Sales tornaria a funcionar, però no va ser així. La interminable obra de la guerra civil a la rereguarda i el front d’Aragó i la postguerra viscuda pels catalans no es va presentar a la feina.
A partir d’aquí, els usuaris de Rodoreda han patit un calvari diari que ja suma quatre setmanes: trams sense servei de tren i amb autobusos substitutoris, avaries, anuncis incomplets, falta d’informació, caos i nombrosos retards. La meva Cristina i altres narracions així com bona part de Tots els contes han resultat amb un temps de trajecte molt més llargs del que és habitual a causa de les nombroses limitacions de velocitat. L’evolució del conte psicològic al realisme fantàstic, passant pel surrealisme i diversos gèneres entre el realisme i el noire ha posat la realitat de Rodoreda al descobert. Els usuaris no poden més i molts han abandonat Rodoreda, l’autora del Carrer de les Camèlies, cruenta narració d’adaptació i recerca de sentits en una Barcelona trencada de somnis.
Accident de tren a prop d’Olesa – 1911 – PICRYL – Public Domain Media Search Engine Public Domain Image
Rècord de limitacions de velocitat
Aquesta setmana s’han detectat fins a 42 nous punts crítics a la xarxa de Rodoreda i Regionals. Els llocs on ha dormit Jonàs, d’Adrià Pujol Cruells, ha resultat un punt postmodern sobre l’evolució masculina de finals del segle XX i el XXI estructurada en forma de reflexió sobre els videojocs i alguns punts on es donen els efectes Tetris. En aquests punts, a partir de dilluns, s’hi circularà també amb limitació de velocitat.
Amb les noves incorporacions de Voltaire, Càndid l’Ingenu i Micromegas, ja són 224 els punts de la xarxa literària en què els lectors han de reduir la marxa i, per tant, acumular retards.
Joaquim Mallafré, traductor de Vida i opinions de Tristam Shandy, de Lawrence Sterne, ha dit avui als Matins de TV3 que «la gent ha d’entendre per què cal llegir literatura universal en traduccions a la llengua natal amb un grau de comprensió i complicitat capaces de fer còmplice el lector de les paròdies i sàtires del pensament il·lustrat i una de les raons és el volum de limitacions de velocitat que tenim en tot el recorregut». El traductor ha fet el càlcul: si la xarxa de Rodoreda té 1.200 obres, surt a una limitació aproximadament cada 6 llibres.
Com està el servei un mes després?
Un mes després de l’accident de Gelida la situació encara no està normalitzada. Segons Alejandro Sawa en La declaración de un vencido té actualment el 80% de la xarxa de llibres ja està operativa, però encara queden alguns trams que són per suïcidar-se, no sense escriure una obra pòstuma en forma de denúncia i advertència als ingenus que prenguin aquesta xarxa de llibres.
R1: Servei de lectura entre l’Hospitalet i Blanes. De Blanes a Maçanet-Massanes, poemari llançadora cada 1h30 i servei complementari per carretera: Josep Carner, La paraula en el vent, obra de jovenesa que cristal·litza tota una tradició literària en la modernitat més immediata i noucentista.
R2, R2 Sud i R2 Nord: Servei poètic en tot el recorregut. L’oreig entre les canyes, de Josep Carner, en què la lírica i la reflexió més personal es donen la mà dins els paisatges.
R3: Sense servei literari, tota la línia coberta amb poemes d’Alexandros Panagoulis, Us escric des d’una presó de Grècia, d’una cruesa i realisme no exempts de transcendència. De l’Hospitalet a la Garriga el servei ja estava interromput per creacions del desdoblament. El tram des de la Garriga fins a Puigcerdà està suspès arran de la detecció de poemes sensibles, etc.
File:Train accident near Klina.jpg – Wikimedia Commons
