Apologia del vot inútil

Arriben les eleccions, ciutadà, i encara no saps a qui votar.

Saps que és el teu dret, i a més, que així és com s’exerceix la democràcia; branca sagrada del mateix tronc que parlamentarisme o llibertat, i

que omple la gola dels qui en aquests dies et demanen per votar, prosèlits.

Ciutadà. Oblidat d’aquest nom. Apel·la a la nostra màscara social.

Individu. No rebutgis actuar lliurement per negació, sinó per afirmació de l’acció.

Home. Cada acció té el valor que li donis, ni menys ni més, per sobre de les ideologies del ciutadans o les seves reaccions.

Així doncs, abstenir-se té el mateix valor que votar.

El valor del teu vot -o el teu acte- home lliure, només te’l dones tu mateix.

I aquest valor sempre és completament inútil pels demés.

El vot dels ciutadà és el que ingènuament creu que el seu vot ha de ser útil:

Qui vota com Kant, i creu que si hom fes el mateix altre gall cantaria,

qui vota pensant que no vota ell sinó una classe o estructura, que és el motor d’una història, o

qui digui que un vot val tants escons, o

que si no fas el que diuen uns afavoreixes no sé qui ni quelcom,

Donar raons per un vot sempre el fa ser acte útil.

Per això no és un vot lliure.

Per això un vot lliure és un vot inútil.

Vota inútil. La llibertat és inútil. Aquí rau la seva superioritat.

I encara que sentis les seves veus dient que si no vas a votar quelcom de sinistre estarà apunt de passar,

Vota inútil. Ja estàs condemnat a prendre’n part, encara que sigui com convidat de pedra.

Vota… inútil.

I encara que et diguin que el poble parla a les urnes, és savi, té seny i, fins i tot, domicili propi,

només té el valor que li vulguis donar.

Share This:

Esta entrada fue publicada en Prosemas, Todo y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *