D’un total de 37 lectures, enguany en destacarem les següents:
Pel que fa a la poesia, recomanem El llibre de les meditacions, de Feliu Formosa, lleu i pregon alhora, amb aquella qualitat del vent. Deixem fora les antologies de poemes (Espriu, Dante, Petrarca, Guerau de Liost, Estellés i els surrealistes), ja que trobo impossible fixar una idea general, i són massa extenses que fa de mal indicar un per un els més memorables. Cal, però, recordar que Espriu és un must (Cançons d’Ariadna i El caminant i el mur), els Somnis, de Liost, un assaig rítmic i lèxic entretingut, encara que un tant tronat, i que de la immensa obra d’Estellés qualsevol tria pot ser la bona, ja que porta la tradició i el quotidià perfectament muntats en la mirada, tot i que no exempta d’ingenuïtats.
Pel que fa a la prosa, enguany té un paper preferent la ciència ficció (un 30% del total). La lectura més important, potser hagi estat Exhalació, de Ted Chiang, absolutament recomanable. La resta no són cap sorpresa: Asimov i el Jo Robot, Bradbury i les Cròniques Marcianes, i Walden II, d’Skinner, encara que aquesta última podria ser perfectament un assaig. Cal recomanar a banda Philip K Dick i el seu “Somien els androides…” i “L’home del castell”; novel·les que han estat dutes a la pantalla i que han perdut part del seu significat original, humanístic i transcendent. En aquest àmbit encara hi destaquen dues sorpreses: El dia dels Tríffids, de John Whyndam (o si es vol, la novel·la que inicià els apocalipsis d’origen humà, i que conté passatges cruelment humans) i El temps de la nit, de William Sloane, una obra infravalorada i que amaga una estructura i un tempo pausat però irrefrenable, híbrida entre la Lost Generation, el noir i el pulp.
En un altra categoria hi destacaria El salari de la por, de George Arnaud, el qual sap transmetre d’una manera completament natural la sensació de pànic i angoixa dels conductors novells. Sobre el pas a l’adolescència, La fira de les tenebres, de Bradbury, és un espectacle de prosa poètica alhora que una narrativa de novel·la fosca d’adolescents (un must d’Stephen King). També són petites sorpreses l’Ase d’Or d’Apulei, amb el seu compendi de màgia, faules i aventures, i Laia, de Salvador Espriu, per la seva capacitat de generar atmosferes.
Finalment, indicar les visions cosmogòniques i sovint esfereïdores dels textos mitològics de Gilgamesh, el Bhahavad Gita i els textos del les Eddes.
[embedyt] https://www.youtube.com/watch?v=QHWA_bk7a4Q[/embedyt]
